Mostrar el registro sencillo del ítem
dc.contributor.advisor | Blasco García, Vicente | es_ES |
dc.contributor.author | Piqueras Blasco, Maria | es_ES |
dc.date.accessioned | 2016-10-05T08:39:23Z | |
dc.date.available | 2016-10-05T08:39:23Z | |
dc.date.created | 2016-09-14 | |
dc.date.issued | 2016-10-05 | es_ES |
dc.identifier.uri | http://hdl.handle.net/10251/71199 | |
dc.description.abstract | El hormigón armado a lo largo de la historia ha ido variando de función, desde ser una sencilla unión de elementos a ser la respuesta del diseño. No es hasta el siglo XIX cuando hace que se plantee el material como la propia envolvente portante del edificio, dando salida a las funciones fundamentales de un cerramiento: estanquidad, resistencia y aislamiento. De este modo, se perfeccionan nuevos diseños constructivos para cumplir con las premisas, donde aparecen dificultades en el aislamiento térmico que hacen replantearse las diversas soluciones teniendo muy en cuenta los aspectos de diseño. A pesar de ello, la capacidad expresiva del material y el afán de superación de las propiedades del hormigón in situ tanto en resistencia como en aislamiento, está dando lugar a nuevas líneas de experimentación para la solución a los problemas térmicos. | es_ES |
dc.description.abstract | Throughout history, reinforced concrete has varied its use, from being a simple union between elements to being the response from design. It wasn’t until the nineteenth century when the material was presented as the supporting building envelope itself giving place to its fundamental features: sealing, resistance and insulation. This way, new constructive desings where improved to acomplish with the premises, arising difficulties in thermal insulation which require the need to think of many possible solutions bearing in mind design aspects. Nevertheless, the expressive capacity of the material, is giving bearth to new experimentin ways towards the solution to thermic problems. | es_ES |
dc.description.abstract | El formigó armat al llarg de la història ha anat variant de funció, des de ser una senzilla unió d’elements a ser la resposta del disseny. No va ser fins al segle XIX quan es va replantejar el material com la pròpia envolupant portant del edifici, donant solució a les funcions fonamentals d’un tancament: estanquitat, resistència i aïllament. D’aquesta manera, es desenvolupen nous dissenys constructius per a complir amb les premisses, apareixent dificultats en el aïllament tèrmic que fan replantejar-se les diverses solucions tenint en compte aspectes de disseny. Malgrat això, la capacitat expressiva del material i l’afany de superació de les propietats del formigó in situ tant en resistència com en aïllament, està donant lloc a noves línies de experimentació per donar la solució als problemes tèrmics. | es_ES |
dc.format.extent | 60 | es_ES |
dc.language | Español | es_ES |
dc.publisher | Universitat Politècnica de València | es_ES |
dc.rights | Reserva de todos los derechos | es_ES |
dc.subject | Aislantes térmicos | es_ES |
dc.subject | Hormigón | es_ES |
dc.subject | Construcción | es_ES |
dc.subject | Building | es_ES |
dc.subject | Concrete | es_ES |
dc.subject | Insulation | es_ES |
dc.subject.classification | CONSTRUCCIONES ARQUITECTONICAS | es_ES |
dc.subject.other | Grado en Fundamentos de la Arquitectura-Grau en Fonaments de l'Arquitectura | es_ES |
dc.title | Estudio de sistemas de aislamiento térmico en cerramientos de hormigón in situ | es_ES |
dc.type | Proyecto/Trabajo fin de carrera/grado | es_ES |
dc.rights.accessRights | Abierto | es_ES |
dc.description.bibliographicCitation | Piqueras Blasco, M. (2016). Estudio de sistemas de aislamiento térmico en cerramientos de hormigón in situ. http://hdl.handle.net/10251/71199. | es_ES |
dc.description.accrualMethod | TFGM | es_ES |
dc.relation.pasarela | TFGM\21108 | es_ES |