Habitar Japón en la segunda mitad del siglo XX

Abstract

La principal motivación del presente estudio es investigar el efecto que produce el paso del tiempo y la irrupción de culturas foráneas en la forma de habitar la vivienda en Japón, así como la concepción de la misma. En la actualidad, es habitual descontextualizar los proyectos y analizarlos de forma aislada cuando en realidad son las condiciones externas las que determinan el resultado final. Cada cultura es única y las influencias externas no tienen porqué mermar dicho carácter. Éste es un fenómeno que se da en todos los territorios con resultados aparentemente distintos y por ello resulta un tema de gran interés. Los sujetos para el análisis han sido seleccionados en base a criterios determinados tras el estudio de la vivienda tradicional japonesa y agrupados por décadas con el fin de pautar la evolución cronológicamente. Los resultados revelan que la vivienda japonesa no ha seguido estereotipos ni pautas prefijadas a la hora de transformarse. La evolución se ha fundado en la diferente reinterpretación de todas las variantes por parte de cada proyectista. Esto se traduce en un continuo devenir de ideas y conceptos que, pese a parecer inconexos, tienen como principio fundamental sus orígenes. De este modo se consigue gran diversidad de soluciones todas ellas distintas entre sí, aunque con la misma esencia de base. Ésta forma de afrontar la coyuntura tiene como consecuencia un debate social y arquitectónico sobre cómo los elementos que caracterizan a la cultura japonesa se adaptan a las necesidades actuales y venideras. Un debate que parece no cesar y el cual permite a la sociedad no perder la identidad.

La principal motivació del present estudi és investigar l’efecte que produeix el pas del temps i la irrupció de cultures foranes en la forma d’habitar la vivenda al Japó, així com la concepció de la mateixa. En l’actualitat, és habitual descontextualitzar els projectes i analitzar-los de forma aïllada quan en realitat són les condicions externes les que determinen el resultat final. Cada cultura és única i les influències externes no tenen perquè minvar dit caràcter. Este és un fenomen que es dóna en tots els territoris amb resultats aparentment distints i per això resulta un tema de gran interès. Els subjectes per a l’anàlisi han sigut seleccionats basant-se en criteris determinats després de l’estudi de la vivenda tradicional japonesa i agrupats per dècades a fi de pautar l’evolució cronològicament. Els resultats revelen que l’habitatge japonès no ha seguit estereotips ni pautes preestablertes a l’hora de transformarse. L’evolució s’ha fundat en la diferent reinterpretació de totes les variants per part de cada projectista. Açò es tradueix en un continu esdeveniment d’idees i conceptes que, a pesar de parèixer inconnexos, tenen com a principi fonamental els seus orígens. D’esta manera s’aconsegueix gran diversitat de solucions totes elles distintes entre sí, encara que amb la mateixa essència de base. Esta forma d’afrontar la conjuntura té com a conseqüència un debat social i arquitectònic sobre com els elements que caracteritzen a la cultura japonesa s’adapten a les necessitats actuals i futures. Un debat que pareix no cessar i el qual permet a la societat no perdre la identitat.

This study is specifically concerned with the effect of the course of the time and the emergence of foreign cultures on the way of inhabiting dwelling in Japan, and their design. Nowadays, it is common to decontextualize and analyze projects separately when, in fact, the external conditions are those that determine the final result. Each culture is unique and external influences are not meant to undermine that character. This phenomenon occurs in any territory, apparently with different results, and therefore it is of great interest. The analysis subjects were selected based on specified criteria extracted after the study of the traditional Japanese house and grouped in decades in order to set out chronological developments. The results reveal that Japanese housing has not followed any stereotypes or predetermined patterns when evolved. The different interpretation of each variant by the architects was the base of the evolution. This turns into a constant flux of ideas and concepts where, although they seem unrelated, their origins are the fundamental principle. Thereby, a wide variety of solutions is achieved, all of them different from one another, even though the base essence is the same. That way of dealing with the situation results in a social and architectural debate on how the characteristics cultural Japanese elements adapts to current and future needs. A debate that seems not to cease and which enables society not to lose their identity.