Adéu al mon rural, adéu als forns de calç

Abstract

En aquesta recerca, es pretén arreplegar, ordenar i catalogar una valuosa herència del passat que ressalta la tradició laboral i la singularitat històrica de determinades poblacions amb activitats rurals, com és la dels calers. No obstant açò, davant l'accelerat procés de transformació viscut en la nostra societat, molts dels testimoniatges de la passada activitat industrial tradicional, apareixen com a estructures obsoletes condemnades a la seua desaparició, en ser considerades per molts com a residus d'un sol ús per la seua pèrdua de funcionalitat i obstacles al desenvolupament d'altres activitats econòmiques amb un major rendiment monetari. A més actualment i en contra de poder assolir una correcta investigació que afronte l’estudi aprofundit dels forns de calç, troben el desconeixement per part de molt tècnics municipals i en conseqüència d’aquestes institucions, del que suposa arquitectònica i estructuralment, la construcció d’un forn de calç. Fenòmens de recuperació d'aquest patrimoni rural i pre-industrial és viuen puntualment al llarg de la península (com es el cas de Morón de la Frontera a Sevilla) on la recuperació de la producció artesanal de calç viva (òxid de calci, CaO) i de morters tradicionals han representen una oportunitat per a la dinamització econòmica local, així com una via per a recuperar la memòria històrica i enrobustir el sentiment local entre els veïns d'avui i de les futures generacions. En aquesta recerca es descriuen els vells usos d'aquesta arquitectura pre-industrial vernacla a la Serra Calderona, és a dir, les característiques topològiques de les instal·lacions i els processos de treball, així com els nous usos que sorgeixen després del reconeixement dels forns com a patrimoni local rural.