Investigación y desarrollo de un asistente abdomino-intestinal mediante métodos sistémicos

Abstract

La presente tesis recoge la investigación llevada a cabo sobre la modelización y diseño de un producto desde una perspectiva holística e integradora -como es la sistémica- aportando un espacio secuenciado de trabajo que sirve de ayuda al diseñador para acometer el óptimo desarrollo de la actividad del diseño, en lo que al producto se refiere. Mediante el estudio de un caso se dispone el desarrollo de la investigación sobre la implementación de dicho marco metodológico, tanto en las cuestiones de índole abstracta y conceptual como en las concretas y de detalle, permitiendo de esta manera la sistematización de los procesos de diseño. El caso de estudio propuesto es el de un dispositivo de asistencia terapéutica para la ayuda de la disminución del estreñimiento idiopático. El cometido de este dispositivo es abordar la fisiopatología funcional que presenta esta afección aportando una solución de carácter funcional-mecánica en la paliación de la sintomatología y, con ello, incrementar la calidad de vida de los usuarios, además de reducir la probabilidad de sufrir complicaciones de mayor severidad. Por todo ello, se estableció como objetivo principal, el diseño de un dispositivo de asistencia abdomino-intestinal de ayuda a la disminución del estreñimiento mediante la aplicación de la metodología sistémica. Se propone, por tanto, la concepción de un escenario multifactorial de estudio capaz de contemplar el producto como un sistema multivariable y además, permitir llevar a cabo el abordaje del desarrollo y la consecución de todas las etapas y fases necesarias que propone el diseño concurrente hasta la consecución del producto final. La metodología empleada en la investigación posee un carácter de orden teórico y cualitativo en las etapas descriptivas y exploratorias de extracción del conocimiento y de la modelización conceptual de la temática; y un carácter cuantitativo y experimental en las etapas de aplicación longitudinal y análisis del sistema producto. La aplicación cualitativa de las distintas técnicas y herramientas sistémicas, especialmente el modelo sistémico de producto de Hernandis (2000), fue utilizado en la construcción del escenario de estudio, con la identificación de los agentes intervinientes, así como en la aportación de la secuencia de estructuración lógica de los procesos de diseño. Se concluye que la integración de los diversos métodos utilizados, desde el planteamiento sistémico inicial con la construcción del escenario hasta la resolución última del diseño de detalle, presentan una gran afinidad y complementariedad entre ellos, así como una elevada idoneidad en el abordaje de cada uno de los diferentes enfoques planteados. Para cada etapa o proceso de diseño, donde se requiere del estudio particular de los aspectos relacionados, existe un método acólito que permite y facilita su abordaje. La implementación de estas técnicas al proceso de diseño pone de manifiesto la flexibilidad e inclusividad que la metodología sistémica presenta en todos sus ámbitos de acción, incluido el diseño de productos. Adicionalmente, se puede decir que la exhaustiva aplicación de todos los métodos empleados secuencialmente aporta un elevado grado de innovación y trazabilidad tanto en la modelización del sistema como en el diseño del producto. Otro punto destacable es la utilización de técnicas estadísticas aplicadas al diseño como herramientas epistemológicas de investigación, las cuales han resultado ser de suma relevancia en la aportación de la objetividad y rigurosidad a una disciplina, como la del diseño industrial, que tradicionalmente apela a un carácter de mayor subjetividad e inspiración personal y no al empirismo y la demostración del método científico.

This thesis collects the research carried out on the modeling and design of a product from a holistic and integrating perspective -as it is the systemic- providing a sequenced work space that helps the designer to undertake the optimal development of the activity of the design, as far as the product is concerned. By means of the study of a case the development of the investigation on the implementation of said methodological frame is arranged, as much in the questions of abstract and conceptual nature as in the concrete ones and of detail, allowing this way the systematization of the processes of design. The case study proposed is that of a therapeutic assistance device for the help of the decrease of idiopathic constipation. The purpose of this device is to address the functional pathophysiology of this condition by providing a functional-mechanical solution in the palliation of symptoms and, thereby, increase the quality of life of users, in addition to reducing the likelihood of suffering complications of greater severity. For all these reasons, the main objective was to design an abdominal-intestinal assistance device to help reduce constipation by applying the systemic methodology. Therefore, it is proposed the conception of a multifactorial study scenario capable of contemplating the product as a multivariable system and, in addition, allow to carry out the development approach and the achievement of all the necessary stages and phases that the concurrent design proposes up to the achievement of the final product. The methodology used in the research has a theoretical and qualitative character in the descriptive and exploratory stages of knowledge extraction and conceptual modeling of the subject; and a quantitative and experimental character in the stages of longitudinal application and analysis of the product system. The qualitative application of the different systemic techniques and tools, especially the systemic product model of Hernandis (2000), was used in the construction of the study scenario, with the identification of the intervening agents, as well as in the contribution of the sequence of logical structuring of design processes. It is concluded that the integration of the different methods used, from the initial systemic approach with the construction of the scenario to the final resolution of the detailed design, have a great affinity and complementarity between them, as well as a high suitability in the approach of each one. of the different approaches proposed. For each stage or design process, where the particular study of the related aspects is required, there is an acolyte method that allows and facilitates its approach. The implementation of these techniques to the design process shows the flexibility and inclusiveness that the systemic methodology presents in all its areas of action, including product design. Additionally, it can be said that the exhaustive application of all the methods used sequentially provides a high degree of innovation and traceability both in the modeling of the system and in the design of the product. Another noteworthy point is the use of statistical techniques applied to design as research epistemological tools, which have proved to be extremely important in the contribution of objectivity and rigor to a discipline, such as industrial design, which traditionally appeals to a of greater subjectivity and personal inspiration and not to empiricism and the demonstration of the scientific method.

La present tesi recull la recerca duta a terme sobre la modelització i disseny d'un producte des d'una perspectiva holística i integradora com és la sistèmica- aportant un espai seqüenciat de treball que serveix d'ajuda al dissenyador per emprendre l'òptim desenvolupament de l'activitat del disseny, en el que al producte es refereix. Mitjançant l'estudi d'un cas es disposa el desenvolupament de la investigació sobre la implementació d'aquest marc metodològic, tant en les qüestions d'índole abstracta i conceptual com en les concretes i de detall, permetent d'aquesta manera la sistematització dels processos de disseny. El cas d'estudi proposat és el d'un dispositiu d'assistència terapèutica per a l'ajuda de la disminució del restrenyiment idiopàtic. La comesa d'aquest dispositiu és abordar la fisiopatologia funcional que presenta aquesta afecció aportant una solució de caràcter funcional-mecànica en la pal·liació de la simptomatologia i, amb això, incrementar la qualitat de vida dels usuaris, a més de reduir la probabilitat de patir complicacions de major severitat. Per tot això, es va establir com a objectiu principal, el disseny d'un dispositiu d'assistència abdomino-intestinal d'ajuda a la disminució del restrenyiment mitjançant l'aplicació de la metodologia sistèmica. Es proposa, per tant, la concepció d'un escenari multifactorial d'estudi capaç de contemplar el producte com un sistema multivariable ia més, permetre dur a terme l'abordatge del desenvolupament i la consecució de totes les etapes i fases necessàries que proposa el disseny concurrent fins la consecució del producte final. La metodologia emprada en la investigació té un caràcter d'ordre teòric i qualitatiu en les etapes descriptives i exploratòries d'extracció del coneixement i de la modelització conceptual de la temàtica; i un caràcter quantitatiu i experimental en les etapes d'aplicació longitudinal i anàlisi del sistema producte. L'aplicació qualitativa de les diferents tècniques i eines sistèmiques, especialment el model sistèmic de producte de Hernandis (2000), va ser utilitzat en la construcció de l'escenari d'estudi, amb la identificació dels agents intervinents, així com en l'aportació de la seqüència de estructuració lògica dels processos de disseny. Es conclou que la integració dels diversos mètodes utilitzats, des del plantejament sistèmic inicial amb la construcció de l'escenari fins a la resolució última del disseny de detall, presenten una gran afinitat i complementarietat entre ells, així com una elevada idoneïtat en l'abordatge de cadascun dels diferents enfocaments plantejats. Per a cada etapa o procés de disseny, on es requereix de l'estudi particular dels aspectes relacionats, hi ha un mètode acòlit que permet i facilita la seva abordatge. La implementació d'aquestes tècniques al procés de disseny posa de manifest la flexibilitat i inclusivitat que la metodologia sistèmica presenta en tots els seus àmbits d'acció, inclòs el disseny de productes. Addicionalment, es pot dir que l'exhaustiva aplicació de tots els mètodes emprats seqüencialment aporta un elevat grau d'innovació i traçabilitat tant en la modelització del sistema com en el disseny del producte. Un altre punt destacable és la utilització de tècniques estadístiques aplicades al disseny com a eines epistemològiques de recerca, les quals han resultat ser de gran rellevància en l'aportació de l'objectivitat i rigorositat a una disciplina, com la del disseny industrial, que tradicionalment apel·la a un caràcter de major subjectivitat i inspiració personal i no a l'empirisme i la demostració del mètode científic.