La gestión de riesgos en la obra mediante reservas para contingencias desde la perspectiva de la empresa constructora

Abstract

[EN] The execution of construction projects presents risk, uncertainty and variability. Contingencies of any type, be they time, money, raw materials, equipment, labor, etc., are a tool to manage risks and absorb variability and uncertainty. Managing contingencies is relevant in improving project performance. Many authors have proposed methods to estimate the optimal size of contingencies. However, many of these methods are academic in nature and according to certain authors professionals are not applying them because they were not based in actual construction company practice. This research describes how construction companies use contingencies to manage risks during the execution phase of projects. A case study approach was selected to this research. Two large Spanish construction companies were chosen as units of analysis. One of the firms is an integrated company (a company that works exclusively for the promotor of its corporate group and that obtains projects without participating in any kind of bid), the other firm is a non-integrated company (it basically wins its contracts in competitive bids). To increase the external validity of the research, the results were contrasted with managers from six different construction companies other than the units of analysis. The essential outcome of the research is a descriptive model of contingency management for construction companies. The model shows that construction companies define objectives prior to the start of the project. To achieve the objectives the uncertainty that surrounds them should be absorbed. To that end, companies define in a subjective manner time and cost contingencies (to cover threats and to assess opportunities); they also use tolerances in specifications and inventory and capacity buffers (additional resources).

[ES] La ejecución de obras presenta riesgo, incertidumbre y variabilidad. Las reservas para contingencias son colchones de todo tipo de recursos que se utilizan para cubrir los riesgos y absorber la variabilidad y la incertidumbre. Su gestión es relevante para mejorar el rendimiento de las obras. Numerosos autores proponen métodos para estimar su tamaño óptimo. Sin embargo muchos de esos métodos son de naturaleza académica y los profesionales no los utilizan, según ciertos autores porque no están basados en la práctica real de las empresas. Esta investigación describe cómo utilizan desde un punto de vista práctico las empresas constructoras las reservas para contingencias para gestionar los riesgos durante la fase de ejecución de las obras. El estudio de caso fue el método de investigación elegido. Las unidades de análisis fueron dos grandes empresas constructoras españolas: una empresa integrada (no consigue sus contratos en licitaciones competitivas pues solo trabaja para su cliente interno) y otra empresa no integrada (debe competir para conseguir obras). Para incrementar la validez externa de los resultados de la investigación, estos fueron contrastados con directivos de seis empresas constructoras diferentes a las dos empresas analizadas y diferentes entre sí. El resultado esencial de la investigación es un modelo de gestión de reservas para contingencias. El modelo muestra que las empresas constructoras definen los objetivos de las obras previamente al comienzo de su ejecución. Para alcanzar los objetivos es necesario absorber la incertidumbre que los rodea. A tal fin, las empresas definen de forma subjetiva reservas para contingencias de tiempo y coste, para cubrir amenazas y para valorar oportunidades; también utilizan tolerancias en las especificaciones y colchones de inventarios y de capacidad (recursos adicionales).

[CA] L'execució d'obres presenta risc, incertesa i variabilitat. Les reserves per a contingències són reserves de qualsevol classe de recursos que s'utilitzen per a cobrir els riscos i absorbir la variabilitat i la incertesa. La seua gestió és rellevant per a millorar el rendiment de les obres. Nombrosos autors proposen mètodes per a estimar la seua dimensió òptim. No obstant això molts d'eixos mètodes són de naturalesa acadèmica i els professionals no els utilitzen, segons certs autors per que no estan basats en la pràctica real de les empreses. Esta investigació descriu com utilitzen des de el punt de vista pràctic les empreses constructores les reserves per a contingències per a gestionar els riscos durant la fase d'execució de les obres. L'estudi de cas va ser el mètode d'investigació triat. Les unitats d'anàlisi van ser dos grans empreses constructores espanyoles: una empresa integrada (no aconseguix els seus contractes en licitacions competitives perquè només treballa per al seu client intern) i una altra empresa no integrada (ha de competir per a aconseguir obres). Per a incrementar la validesa externa dels resultats de la investigació, estos van ser contrastats amb directius de sis empreses constructores diferents de les dos empreses analitzades i diferents entre si. El resultat essencial de la investigació és un model de gestió de reserves per a contingències. El model mostra que les empreses constructores definixen els objectius de les obres prèviament al començament de la seua execució. Per a assolir els objectius és necessari absorbir la incertesa que els rodeja. Amb este fi, les empreses definixen de forma subjectiva reserves per a contingències de temps i cost, per a cobrir amenaces i per a valorar oportunitats; també utilitzen toleràncies en les especificacions i reserves d'inventaris i de capacitat (recursos addicionals).