Emprendimiento en las explotaciones agrarias valencianas. Principales determinantes para su diversificación agraria

Abstract

[ES] En esta tesis doctoral se aborda la diversificación agraria como estrategia clave para la transformación estructural y la resiliencia económica de las explotaciones agrícolas en la Comunidad Valenciana. Se entiende la diversificación como la incorporación de actividades complementarias que aprovechan los recursos de la propia explotación. Aunque en muchos países europeos es una práctica consolidada, en España su presencia sigue siendo reducida, lo que refleja la existencia de barreras de carácter estructural, institucional y cultural.

El trabajo se apoya en un marco teórico que conecta la teoría del emprendimiento —desde sus enfoques clásicos hasta las perspectivas más recientes sobre emprendimiento rural— y sitúa la diversificación como una modalidad específica de emprendimiento agrario. Además, se analiza cómo influyen las características personales y sociales de los responsables de las explotaciones en la toma de decisiones.

Metodológicamente, la investigación se basa en censos agrarios y encuestas de estructura (2009, 2013, 2016 y 2020), aplicando un modelo de regresión logística reforzado con técnicas de interpretabilidad SHAP. Se afrontan retos como la integración de fuentes heterogéneas y el desbalanceo de datos, solventados mediante técnicas de remuestreo.

Los resultados identifican factores determinantes en la adopción de estrategias de diversificación: el tamaño de la explotación, la edad y formación de los responsables, el género y la orientación técnico-económica de la actividad. La coherencia de los hallazgos con la literatura existente refuerza la validez del modelo propuesto. En conjunto, la tesis ofrece una visión integral, dinámica y novedosa del papel de la diversificación agraria en la sostenibilidad del sector en la Comunidad Valenciana.

[CA] Aquesta tesi doctoral estudia la diversificació agrària com a estratègia fonamental de transformació estructural i resiliència econòmica de les explotacions de la Comunitat Valenciana. La diversificació es concep com la incorporació d’activitats econòmiques complementàries a partir dels recursos de la mateixa explotació. Tot i ser una pràctica consolidada a diversos països europeus, a Espanya la seva implantació continua sent reduïda, evidenciant la presència de barreres estructurals, institucionals i culturals.

El marc teòric recorre les principals corrents de pensament sobre l’emprenedoria, des dels enfocaments clàssics fins a les aproximacions més recents a l’emprenedoria rural. Això permet entendre la diversificació com una modalitat específica d’emprenedoria agrària, condicionada per les característiques socioeconòmiques dels gestors i dels territoris rurals.

Metodològicament, la recerca s’ha basat en dades de censos i enquestes estructurals (2009, 2013, 2016 i 2020), utilitzant un model de regressió logística complementat amb tècniques d’interpretabilitat SHAP. El treball ha afrontat reptes com la integració de fonts heterogènies i el desbalanceig de dades, resolts amb tècniques de remostreig.

Els resultats assenyalen factors determinants per a l’adopció de la diversificació: la mida de l’explotació, l’edat i la formació dels responsables, el gènere i l’orientació tècnicoeconòmica. La coherència d’aquests resultats amb la literatura científica existent reforça la solidesa del model. En conjunt, la tesi ofereix una visió integral, dinàmica i innovadora sobre el paper de la diversificació agrària en la sostenibilitat del sector a la Comunitat Valenciana.

[EN] This doctoral thesis examines farm diversification as a central strategy for structural transformation and economic resilience in agricultural holdings in the Valencian Community. Diversification is understood as the introduction of complementary economic activities based on the farm’s own resources. While it is well established in many European countries, in Spain its adoption remains limited, revealing structural, institutional, and cultural barriers.

The theoretical framework combines classical and contemporary approaches to entrepreneurship, with a specific focus on rural entrepreneurship. This perspective allows diversification to be framed as a particular form of agricultural entrepreneurship, influenced by the socio-economic characteristics of farm managers and the rural contexts in which they operate.

Methodologically, the study relies on agricultural census and structural survey data (2009, 2013, 2016, 2020). A logistic regression model, complemented by SHAP interpretability tools, is applied. The research also addresses methodological challenges such as heterogeneous data integration and imbalanced datasets, mitigated through resampling techniques.

The findings identify key factors influencing diversification: farm size, managers’ age, agricultural training, gender, and production orientation. The consistency of these results with existing literature strengthens the reliability of the model. Overall, the thesis contributes a comprehensive, dynamic, and innovative view of farm diversification as a pathway to resilience and sustainability in Valencian agriculture.