La política en tiempos modernos: la construcción de la imagen política en la ciudad de Riobamba por medio de las redes sociales 2021 - 2026

[ES] La presente investigación doctoral analiza la construcción de la imagen política en la ciudad de Riobamba mediante el uso estratégico de redes sociales durante el periodo 2021-2026, en el contexto de la transformación digital de la comunicación política. Parte de la premisa de que las plataformas digitales han reconfigurado las dinámicas tradicionales entre actores políticos y ciudadanía, consolidándose como espacios clave para el posicionamiento simbólico, la disputa narrativa y la legitimación pública. El objetivo central es identificar patrones de comunicación en la construcción de la imagen de líderes políticos locales, examinando la relación entre el uso estratégico de redes sociales (Facebook, X, Instagram y TikTok) y la percepción ciudadana. Se plantea como hipótesis que la forma, contenido y diseño estratégico de las publicaciones influyen significativamente en atributos como liderazgo, credibilidad y cercanía, así como en los niveles de interacción digital. La investigación adopta un enfoque cuantitativo explicativo, con diseño no experimental, transversal y correlacional, complementado con técnicas cualitativas. Se emplea análisis de contenido de publicaciones digitales, medición de métricas de interacción (reacciones, comentarios, compartidos y visualizaciones), análisis biométrico mediante eye-tracking y evaluación de la comunicación no verbal. Además, se incorpora una lógica comparativa multinivel (internacional-nacional-local) que permite contextualizar los hallazgos y establecer patrones transferibles. Los resultados evidencian que la construcción de la imagen política en entornos digitales responde a procesos estratégicos estructurados que integran identidad, narrativa, coherencia discursiva, comportamiento no verbal y gestión algorítmica del contenido. Se identifican correlaciones significativas entre variables comunicativas y percepción política, confirmando el impacto de la comunicación digital en la formación de la opinión pública. Como aporte original, se propone el Modelo Estratégico de Posicionamiento del Candidato Político (MEPCP), articulado con la matriz AIPoC, concebido como una herramienta de análisis, control y seguimiento estratégico aplicable en contextos locales, nacionales e internacionales. Este modelo amplía su alcance más allá del caso estudiado, aportando un marco teórico, metodológico y operativo replicable para comprender, evaluar y optimizar la construcción de la imagen política en la era digital.

[EN] This doctoral research analyzes the construction of political image in the city of Riobamba through the strategic use of social media during the period 2021-2026, within the context of the digital transformation of contemporary political communication. It is grounded on the premise that digital platforms have reconfigured traditional interaction dynamics between political actors and citizens, consolidating themselves as key spaces for symbolic positioning, narrative contestation, and public legitimization. The main objective is to identify communication patterns in the construction of local political leaders' image, examining the relationship between the strategic use of social media (Facebook, X, Instagram, and TikTok) and citizen perception. The research hypothesis states that the form, content, and strategic design of political posts significantly influence attributes such as leadership, credibility, and closeness, as well as levels of digital engagement. The study adopts an explanatory quantitative approach with a non-experimental, cross-sectional, and correlational design, complemented by qualitative techniques. It employs content analysis of digital posts, measurement of engagement metrics (reactions, comments, shares, and views), biometric analysis through eye-tracking, and systematic evaluation of non-verbal communication. Additionally, a multilevel comparative logic (international-national-local) is incorporated to contextualize findings and establish transferable communication patterns. The results demonstrate that the construction of political image in digital environments responds to structured strategic processes integrating identity, narrative, discursive coherence, non-verbal behavior, and algorithmic content management. Significant correlations are identified between communication variables and political perception, confirming the structural impact of digital communication on public opinion formation. As an original contribution, the research proposes the Strategic Positioning Model of the Political Candidate (MEPCP), articulated with the AIPoC matrix, conceived as a tool for analysis, control, and strategic monitoring applicable across local, national, and international contexts. This model extends beyond the studied case, providing a replicable theoretical, methodological, and operational framework to understand, evaluate, and optimize political image construction in the digital era.

[CA] La present investigació doctoral analitza la construcció de la imatge política a la ciutat de Riobamba mitjançant l'ús estratègic de les xarxes socials durant el període 2021-2026, en el context de la transformació digital de la comunicació política contemporània. Es fonamenta en la premissa que les plataformes digitals han reconfigurat les dinàmiques tradicionals d'interacció entre actors polítics i ciutadania, consolidant-se com espais clau per al posicionament simbòlic, la disputa narrativa i la legitimació pública. L'objectiu principal és identificar patrons de comunicació en la construcció de la imatge dels líders polítics locals, examinant la relació entre l'ús estratègic de les xarxes socials (Facebook, X, Instagram i TikTok) i la percepció ciutadana. Es planteja com a hipòtesi que la forma, el contingut i el disseny estratègic de les publicacions polítiques influeixen significativament en atributs com el lideratge, la credibilitat i la proximitat, així com en els nivells d'interacció digital. La investigació adopta un enfocament quantitatiu explicatiu, amb un disseny no experimental, transversal i correlacional, complementat amb tècniques qualitatives. S'utilitza l'anàlisi de contingut de publicacions digitals, la mesura de mètriques d'interacció (reaccions, comentaris, comparticions i visualitzacions), l'anàlisi biomètrica mitjançant eye-tracking i l'avaluació sistemàtica de la comunicació no verbal. A més, s'incorpora una lògica comparativa multinivell (internacional-nacional-local) que permet contextualitzar els resultats i establir patrons transferibles. Els resultats demostren que la construcció de la imatge política en entorns digitals respon a processos estratègics estructurats que integren identitat, narrativa, coherència discursiva, comportament no verbal i gestió algorítmica del contingut. S'identifiquen correlacions significatives entre variables comunicatives i percepció política, confirmant l'impacte estructural de la comunicació digital en la formació de l'opinió pública. Com a aportació original, la investigació proposa el Model Estratègic de Posicionament del Candidat Polític (MEPCP), articulat amb la matriu AIPoC, concebut com una eina d'anàlisi, control i seguiment estratègic aplicable en contextos locals, nacionals i internacionals. El seu disseny amplia el seu abast més enllà del cas estudiat, aportant un marc teòric, metodològic i operatiu replicable per a comprendre, avaluar i optimitzar la construcció de la imatge política en l'era digital.