English Language Teacher Education in Chile: An Approach to Teaching-learning Processes and their Results in English Proficiency Tests

Handle

https://riunet.upv.es/handle/10251/220904

Cita bibliográfica

Paulet Riquelme, MF. (2025). English Language Teacher Education in Chile: An Approach to Teaching-learning Processes and their Results in English Proficiency Tests [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://riunet.upv.es/handle/10251/220904

Titulación

Resumen

[ES] Los estudiantes de pedagogía en inglés en Chile se enfrentan a problemas para alcanzar el nivel deseado de competencia según lo establecido por el Ministerio de Educación de Chile C1 según el Marco Común Europeo de Referencia para las Lenguas (MCER). Esta investigación busca establecer las causas de estos resultados de dominio del idioma y se basa en los hallazgos del análisis de la literatura y la didáctica de la enseñanza del inglés, ejemplos de países similares y métodos de evaluación del aprendizaje de idiomas. Utilizando un diseño de investigación de método mixto concurrente, se idearon herramientas de recolección y análisis de datos con base en el modelo de enseñanza-aprendizaje propuesto por Brown y Lee (2015), enfatizando las categorías Cognitiva, Afectiva y Social. Los métodos utilizados para recopilar datos incluyeron entrevistas, discusiones de grupos focales y cuestionarios distribuidos a profesores, estudiantes y graduados del programa de Pedagogía en inglés. Para el análisis de datos cuantitativos se aplicaron SPSS© y ATLAS-Ti© para los cualitativos. Finalmente se realizó la triangulación de resultados. El estudio, por tanto, revela la importancia del factor afectivo en el aprendizaje de lenguas, particularmente en el contexto chileno, donde el inglés se aprende como lengua extranjera. La automaticidad y la interacción surgen como factores cognitivos clave en la competencia oral, mientras que los intereses de los estudiantes no siempre se alinean con el contenido del programa, lo que afecta la motivación intrínseca. Las percepciones de los profesores fueron diversas; por lo tanto, mantuvieron opiniones diferentes sobre la relevancia del currículo. En consecuencia, algunos problemas obstaculizan el logro de los resultados lingüísticos previstos, como la mínima atención a la producción oral en los talleres de hablantes nativos, los laboratorios de idiomas en malas condiciones y la incapacidad de los estudiantes para autorregularse. Combinar estos temas complejos con mejoras estratégicas podría mejorar la eficacia del proceso enseñanza-aprendizaje para aumentar las habilidades lingüísticas de los estudiantes. Esta investigación pretende contribuir a la enseñanza del inglés como lengua extranjera en programas de pedagogía en inglés que existen en Chile y otros países donde se ofrecen estos programas.


[CA] L'estudiantat de Magisteri en Anglés a Xile s'enfronta a problemes per a assolir el nivell desitjat de competència establit pel Ministeri d'Educació de Xile, el C1 segons el Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües (MECR). Esta investigació té com a objectiu determinar les causes d'estos resultats de domini de l'idioma, basant-se en l'anàlisi de la literatura sobre la didàctica i l'ensenyament de l'anglés, en exemples de països similars a Xile i en mètodes d'avaluació de l'aprenentatge de llengües. Utilitzant un disseny de recerca de mètodes mixtos concurrents, es van dissenyar ferramentes de recollida i anàlisi de dades basades en el model d'ensenyament-aprenentatge proposat per Brown i Lee (2015), amb un èmfasi en les categories Cognitiva, Afectiva i Social. Els mètodes de recollida de dades van incloure entrevistes, discussions en grups focals i qüestionaris dirigits a docents, estudiants i graduats del grau de Magisteri en Anglés. Per a l'anàlisi de dades quantitatives es van utilitzar els programes SPSS© i ATLAS.ti© per a les qualitatives. Finalment, es va realitzar la triangulació de resultats. L'estudi posa en evidència la importància del factor afectiu en l'aprenentatge de llengües, especialment en el context xilé, on l'anglés s'aprén com a llengua estrangera. L'automaticitat i la interacció destaquen com a factors cognitius clau en la competència oral, mentre que els interessos de l'estudiantat no sempre coincidixen amb el contingut del programa, fet que afecta la motivació intrínseca. Les percepcions del professorat van ser diverses i, per tant, hi ha opinions diferents sobre la rellevància del currículum. En conseqüència, alguns problemes dificulten l'assoliment dels objectius lingüístics previstos, com ara la poca atenció a la producció oral en els tallers amb parlants natius, les deficiències en els laboratoris d'idiomes i la dificultat de l'estudiantat per a autorregular-se. La combinació d'estos factors amb millores estratègiques podria optimitzar l'eficàcia del procés d'ensenyament-aprenentatge i afavorir el desenvolupament de les habilitats lingüístiques dels estudiants. Esta investigació pretén contribuir a l'ensenyament de l'anglés com a llengua estrangera en els graus de Magisteri en Anglés de Xile i d'altres països amb programes similars.


[EN] English pedagogy students in Chile face problems in achieving the desired level of proficiency as stated by the Chilean Ministry of Education C1 as per the Common European Framework of Reference for Languages (CEFR). This research seeks to establish the causes of these lower language proficiency results, and it is based on the findings from the analysis of English teaching literature and didactics, examples from similar countries, and language learning assessment methods. Using a concurrent mixed-method research design, data collection, and analysis tools were devised based on the teaching-learning model proposed by Brown and Lee (2015), emphasizing the cognitive, affective, and social categories. Methods used to collect data included interviews, focus group discussions, and questionnaires distributed to teachers, students, and graduates of the English Pedagogy degree. SPSS© and ATLAS-Ti© were applied for quantitative and qualitative data analysis. Data analysis for the qualitative data and result triangulation were also done. The study, therefore, reveals the significance of the affective factor in language learning, particularly in the Chilean context, where English is learned as a foreign language. Automaticity and interaction emerged as key cognitive factors in oral proficiency, while students' interests did not always align with program content, affecting motivation. The teachers' perceptions were diverse; thus, they held different opinions regarding the relevance of the curriculum. Consequently, some issues hinder the achievement of the intended language outcomes, such as minimal focus on oral production in Native Speaker workshops, language laboratories in bad conditions, and students' inability to regulate themselves. Combining these complex issues with strategic improvements could improve teaching-learning by increasing students' language abilities. This research aims to contribute to teaching English as a foreign language in English pedagogy programs in Chile and other countries where these degrees are offered.

Fuente

Versión del editor

Enlaces relacionados

URL

Colecciones