La recaudación tributaria en las entidades locales. Análisis comparativo del Ayuntamiento de Valencia y Requena

Abstract

[ES] El presente Trabajo de Fin de Grado analiza la recaudación tributaria en el ámbito local español, abordando aspectos normativos, doctrinales, empíricos y prácticos. Los resultados más relevantes pueden sintetizarse en los siguientes puntos:

1. Predominio del IBI: el Impuesto sobre Bienes Inmuebles constituye la principal fuente de ingresos tributarios municipales, llegando a representar en algunos municipios hasta el 65 % de su recaudación tributaria. Su papel es decisivo, pero al mismo tiempo genera una elevada dependencia que limita la flexibilidad financiera.

2. Relevancia limitada de otros tributos: el IAE ha perdido gran parte de su peso tras las exenciones para pymes y autónomos; el IVTM supone una fuente estable pero de escasa cuantía; el ICIO depende en exceso del ciclo urbanístico; y la plusvalía municipal (IIVTNU) ha quedado cuestionada por la jurisprudencia constitucional.

3. Desigualdad territorial: existe una clara diferencia entre grandes ciudades como Valencia, que pueden diversificar ingresos y aplicar políticas fiscales sociales o medioambientales, y municipios medianos o pequeños como Requena, que dependen casi exclusivamente del IBI y de transferencias externas.

4. Autonomía financiera condicionada: aunque la Constitución reconoce la autonomía financiera municipal (art. 137 y 142 CE), en la práctica esta se encuentra limitada por la normativa estatal, la dependencia de transferencias y las desigualdades estructurales.

5. ODS y fiscalidad local: la recaudación municipal constituye un instrumento esencial para avanzar en los Objetivos de Desarrollo Sostenible, en particular en materia de sostenibilidad urbana, reducción de desigualdades y fortalecimiento institucional.

En suma, el estudio demuestra que el sistema de financiación local en España combina avances normativos relevantes con importantes limitaciones prácticas que afectan a la suficiencia y equidad de la recaudación.

[EN] This Bachelor's Thesis analyzes tax revenue at the local level in Spain, addressing regulatory, doctrinal, empirical, and practical aspects. The most relevant results can be summarized in the following points:

1. Predominance of the Property Tax (IBI): The Property Tax is the main source of municipal tax revenue, representing up to 65% of tax revenue in some municipalities. Its role is crucial, but at the same time, it generates a high level of dependence that limits financial flexibility.

2. Limited relevance of other taxes: The Business Activity Tax (IAE) has lost much of its weight following exemptions for SMEs and the self-employed; the Vehicle Tax (IVTM) is a stable but small source of revenue; the Construction, Installations and Works Tax (ICIO) is excessively dependent on the urban development cycle; And the municipal capital gains tax (IIVTNU) has been challenged by constitutional jurisprudence.

3. Territorial inequality: there is a clear difference between large cities like Valencia, which can diversify revenues and implement social or environmental tax policies, and medium-sized or small municipalities like Requena, which depend almost exclusively on property tax (IBI) and external transfers.

4. Conditional financial autonomy: although the Constitution recognizes municipal financial autonomy (Articles 137 and 142), in practice this is limited by state regulations, dependence on transfers, and structural inequalities.

5. SDGs and local taxation: municipal revenue is an essential instrument for advancing the Sustainable Development Goals, particularly regarding urban sustainability, reducing inequalities, and strengthening institutions.

In short, the study demonstrates that the local financing system in Spain combines significant regulatory advances with important practical limitations that affect the sufficiency and equity of revenue collection.

[CA] El present Treball de Fi de Grau analitza la recaptació tributària en l'àmbit local espanyol, abordant aspectes normatius, doctrinals, empírics i pràctics. Els resultats més rellevants poden sintetitzar-se en els següents punts: 1. Predomini de l'IBI: l'Impost sobre Béns immobles constituïx la principal font d'ingressos tributaris municipals, arribant a representar en alguns municipis fins al 65% de la seua recaptació tributària. El seu paper és decisiu, però al mateix temps genera una elevada dependència que limita la flexibilitat financera. 2. Rellevància limitada d'altres tributs: l'IAE ha perdut gran part del seu pes després de les exempcions per a pimes i autònoms; el IVTM suposa una font estable però d'escassa quantia; el ICIO depén en excés del cicle urbanístic; i la plusvàlua municipal (IIVTNU) ha quedat qüestionada per la jurisprudència constitucional. 3. Desigualtat territorial: existix una clara diferència entre grans ciutats com València, que poden diversificar ingressos i aplicar polítiques fiscals socials o mediambientals, i municipis mitjans o xicotets com Requena, que depenen quasi exclusivament de l'IBI i de transferències externes. 4. Autonomia financera condicionada: encara que la Constitució reconeix l'autonomia financera municipal (art. 137 i 142 CE), en la pràctica esta es troba limitada per la normativa estatal, la dependència de transferències i les desigualtats estructurals. 5. ODS i fiscalitat local: la recaptació municipal constituïx un instrument essencial per a avançar en els Objectius de Desenrotllament Sostenible, en particular en matèria de sostenibilitat urbana, reducció de desigualtats i enfortiment institucional. En suma, l'estudi demostra que el sistema de finançament local a Espanya combina avanços normatius rellevants amb importants limitacions pràctiques que afecten la suficiència i equitat de la recaptació.