Paternidad reconocida: enfoque multidimensional sobre el impacto del complemento de maternidad sobre las pensiones.
Fecha
Autores
Directores
Editores
Otras autorías
Unidades organizativas
Handle
Cita bibliográfica
Titulación
Resumen
[ES] El complemento por maternidad en las pensiones contributivas se reguló en 2016 como un beneficio exclusivo para las mujeres con dos o más hijos. Sin embargo, esta configuración fue cuestionada desde sus inicios por excluir a los hombres en situaciones equivalentes. La Sentencia del Tribunal de Justicia de la Unión Europea de 12 de diciembre de 2019 declaró discriminatoria esta exclusión, lo que obligó a reformar el artículo 60 de la Ley General de la Seguridad Social mediante el Real Decreto-ley 3/2021, que pasó a denominarlo complemento para la reducción de la brecha de género. El presente trabajo analiza la evolución normativa del complemento, la jurisprudencia que ha perfilado su aplicación y el procedimiento seguido para su reconocimiento, incluyendo la reclamación previa, la vía judicial y la indemnización de 1.800 euros reconocida por el Tribunal Supremo. Se estudian asimismo cuestiones de prescripción, el régimen de Clases Pasivas y el impacto institucional derivado de la judicialización masiva de las reclamaciones. Desde la óptica de la Gestión y Administración Pública, se reflexiona sobre los retos que plantea este complemento en términos de eficacia administrativa, igualdad de género y confianza ciudadana en las instituciones. A la luz de este análisis, cabe plantearse si la respuesta legislativa ha sido suficiente para corregir la discriminación inicial o si, por el contrario, se requieren medidas más ambiciosas que garanticen la igualdad real en el sistema de pensiones.
[EN] The maternity supplement in contributory pensions was regulated in 2016 as an exclusive benefit for women with two or more children. However, this configuration was questioned from the outset for excluding men in equivalent situations. The Judgment of the Court of Justice of the European Union of 12 December 2019 declared this exclusion discriminatory, which obliged the reform of Article 60 of the General Social Security Act through Royal Decree-Law 3/2021, which renamed it as the supplement for the reduction of the gender gap. This paper analyses the regulatory evolution of the supplement, the case law that has shaped its application, and the procedure followed for its recognition, including the prior claim, the judicial process, and the compensation of 1,800 euros awarded by the Supreme Court. It also examines issues of prescription, the Civil Service Pension Scheme, and the institutional impact derived from the massive judicialisation of claims. From the perspective of Public Management and Administration, it reflects on the challenges that this supplement poses in terms of administrative efficiency, gender equality, and citizens’ trust in institutions. In light of this analysis, the question arises as to whether the legislative response has been sufficient to correct the initial discrimination or whether, on the contrary, more ambitious measures are required to guarantee real equality in the pension system
[CA] El complement per maternitat en les pensions contributives es va regular en 2016 com un benefici exclusiu per a les dones amb dos o més fills. No obstant això, aquesta configuració va ser qüestionada des dels seus inicis per excloure els hòmens en situacions equivalents. La Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 12 de desembre de 2019 va declarar discriminatòria aquesta exclusió, cosa que va obligar a reformar l’article 60 de la Llei General de la Seguretat Social mitjançant el Reial decret llei 3/2021, que va passar a denominar-lo complement per a la reducció de la bretxa de gènere. El present treball analitza l’evolució normativa del complement, la jurisprudència que n’ha perfilat l’aplicació i el procediment seguit per al seu reconeixement, incloent-hi la reclamació prèvia, la via judicial i la indemnització de 1.800 euros reconeguda pel Tribunal Suprem. També s’estudien qüestions de prescripció, el règim de Classes Passives i l’impacte institucional derivat de la judicialització massiva de les reclamacions. Des de l’òptica de la Gestió i Administració Pública, es reflexiona sobre els reptes que planteja aquest complement en termes d’eficàcia administrativa, igualtat de gènere i confiança ciutadana en les institucions. A la llum d’aquesta anàlisi, cal plantejar-se si la resposta legislativa ha sigut suficient per a corregir la discriminació inicial o si, per contra, es requereixen mesures més ambicioses que garantisquen la igualtat real en el sistema de pensions.
