Las torres. Arquetipo de fortificación musulmana en Sharq Al-Andalus. Valles de l'Alcoià, el Comtat y la Marina Alta (Alicante)

Abstract

[ES] La investigación se centra en el estudio de las torres defensivas de origen andalusí ubicadas en el ámbito geográfico conocido en la época medieval como Yibal Balansiya (Montañas de Valencia), que corresponde actualmente con los valles de las comarcas de l'Alcoià, el Comtat y la Marina Alta y Baixa en la provincia de Alicante, próximos a la medina de Dènia, relevante ciudad y puerto del Sharq al-Andalus. El contexto geográfico y temporal se define a partir del valioso documento histórico del "Pacte del Pouet", tratado firmado entre el wazir musulmán conocido como al-Azraq y el infante Alfonso de Aragón y Castilla actuando en nombre de su padre el rey Jaume I. Dicho pacto circunscribe el ámbito territorial, concretando el estudio a los ocho castillos que son citados, y también el marco temporal acotándolo a la conquista del sur del Reino de Valencia, con enérgica y continuada resistencia en estas tierras. Se realiza el estudio de casos a diferente escala de aproximación, en primer lugar, enfocado desde el conocimiento del territorio y el paisaje, entendiendo las oportunidades autodefensivas que ofrecen los emplazamientos, así como los recursos naturales que facilitan su ocupación, sin olvidar los valores geoestratégicos respecto a la red de comunicaciones en dicha época. A continuación, se lleva a término el análisis arquitectónico de los castillos, teniendo en cuenta los estudios existentes, pero profundizando en la observación de su estado actual, que permite definir sus características tipológicas y entender sus puntos en común desde una visión de conjunto. Finalmente, se realiza el estudio y análisis detallado de una selección de torres adscritas a estos castillos, relevantes por su estado de conservación y singularidad formal y funcional. A partir del estudio directo de sus restos, la exhaustiva toma de datos y el levantamiento planimétrico digital del estado actual se acomete una lectura arquitectónica y constructiva que permite una novedosa interpretación de los datos recogidos y su comparación. A partir de este enfoque, se profundiza en la tipología de las torres y se identifican los sistemas y procesos constructivos empleados, destacando especialmente el uso de la técnica de la tapia. El trabajo supone la aplicación de una metodología específica de estudio del patrimonio arquitectónico, que permite extraer conclusiones que definen las características distintivas de estas unidades defensivas mínimas, aportando un conocimiento más riguroso sobre su arquitectura y su valor patrimonial.

[CA] La investigació se centra en l'estudi de les torres defensives d'origen andalusí ubicades en l'àmbit geogràfic conegut en l'època medieval com a Yibal Balansiya (Muntanyes de València), que correspon actualment a les valls de les comarques de l'Alcoià, el Comtat i la Marina Alta i Baixa en la província d'Alacant, pròximes a la medina de Dénia, ciutat i port rellevant del Sharq al-Àndalus. El context geogràfic i temporal es defineix a partir del valuós document històric del "Pacte del Pouet", tractat signat entre el wazir musulmà conegut com a al-Azraq i l'infant Alfons d'Aragó i Castella, actuant en nom del seu pare, el rei Jaume I. Aquest pacte circumscriu l'àmbit territorial, concretant l'estudi als vuit castells que es citen, i també delimita el marc temporal, acotant-lo a la conquesta del sud del Regne de València, caracteritzada per una enèrgica i continuada resistència en aquestes terres. Es realitza l'estudi de casos a diferents escales d'aproximació, en primer lloc, centrat en el coneixement del territori i el paisatge, comprenent les oportunitats autodefensives que ofereixen els emplaçaments, així com els recursos naturals que en faciliten l'ocupació, sense oblidar els valors geoestratègics relacionats amb la xarxa de comunicacions de l'època. A continuació, es duu a terme l'anàlisi arquitectònica dels castells, tenint en compte els estudis existents, però aprofundint en l'observació del seu estat actual, cosa que permet definir-ne les característiques tipològiques i entendre'n els punts en comú des d'una visió global. Finalment, es realitza l'estudi i l'anàlisi detallada d'una selecció de torres vinculades a aquests castells, rellevants pel seu estat de conservació i singularitat formal i funcional. A partir de l'estudi directe de les seues restes, l'exhaustiva presa de dades i el llevant planimètric digital del seu estat actual, es duu a terme una lectura arquitectònica i constructiva que permet una nova interpretació de les dades recollides i la seua comparació. Des d'aquest enfocament, s'aprofundeix en la tipologia de les torres i s'identifiquen els sistemes i processos constructius emprats, destacant especialment l'ús de la tècnica de la tàpia. El treball suposa l'aplicació d'una metodologia específica d'estudi del patrimoni arquitectònic, que permet extraure conclusions que defineixen les característiques distintives d'aquestes unitats defensives mínimes, aportant un coneixement més rigorós sobre la seua arquitectura i el seu valor patrimonial.

[EN] The research focuses on the study of defensive towers of Andalusian origin located in the geographical area known in the medieval period as Yibal Balansiya (Mountains of Valencia), which currently corresponds to the valleys of the regions of l'Alcoià, el Comtat, and La Marina Alta and Baixa in the province of Alicante, near the medina of Dènia, a significant city and port of the Sharq al-Andalus. The geographical and temporal context is defined based on the valuable historical document of the "Pacte del Pouet", a treaty signed between the Muslim wazir al-Azraq and prince Alfonso of Aragon and Castile, acting on behalf of his father, King Jaume I. This pact circumscribes the territorial scope, focusing the study on the eight castles mentioned in the document, and delimiting the temporal framework to the conquest of the southern Kingdom of Valencia, marked by vigorous and sustained resistance in these lands. The study is conducted at different scales of approach, starting with an exploration of the territory and landscape, understanding the self-defensive opportunities offered by the locations, as well as the natural resources that facilitated their occupation, without neglecting the geostrategic values related to the communication network of the period. Subsequently, an architectural analysis of the castles is carried out, considering existing studies while delving into the observation of their current state, which allows for defining their typological characteristics and understanding their shared features from a comprehensive perspective. Finally, a detailed study and analysis are conducted on a selection of towers associated with these castles, notable for their state of preservation and formal and functional uniqueness. Based on the direct study of their remains, thorough data collection, and digital planimetric surveys of their current state, an architectural and constructive reading is carried out that enables a novel interpretation of the data collected and their comparison. From this approach, the typology of the towers is further investigated, and the construction systems and processes employed are identified, with particular emphasis on the rammed earth technique. The work represents the application of a specific methodology for the study of architectural heritage, which allows for drawing conclusions that define the distinctive characteristics of these minimal defensive units, providing a more rigorous understanding of their architecture and patrimonial value.