El barranco de Chiva. Un conector territorial para Paiporta.

Abstract

[ES] Desde los inicios del asentamiento humano en el municipio de Paiporta, situado en L¿Horta Sud de la ciudad de Valencia, su territorio, conocido como ¿el poble¿ se desarrolló alrededor de la Parroquia de Sant Jordi, donde la gran mayoría de la población habitaba. Toda su extensión finalizaba en el borde del Barranco de Chiva, que por aquel entonces era considerado un elemento delimitador, pero con el paso del tiempo y el crecimiento paulatino de la población, se creció hacia la parte del ¿secà¿, compuesto por terrenos cultivables que quedaban justo al otro lado del barranco. Debido al crecimiento demográfico y con ello, la expansión territorial del municipio, el barranco pasó a ser un elemento que debía integrarse en el entorno urbano de Paiporta. El acceso de una parte a otra se realizaba a través de una rampa que se adaptaba a los desniveles que configuraban el barranco. A una parte, colindante con Picanya, se definían unas líneas en el suelo conformando un campo de futbol y el otro lado de la rampa se convirtió en una zona de vertidos residuales. La rampa fue sustituida por el primer puente de Paiporta, conocido actualmente como el ¿Pont Vell¿ de 1926. Actualmente, aun teniendo un barranco con un buen tratamiento paisajístico y con la catalogación de vía pecuaria, el planteamiento urbanístico sigue sin considerarlo como un elemento estructurante del municipio, por lo que el objeto de este Trabajo Final de Grado es proponer la integración urbanística y paisajística del Barranco de Chiva en el casco urbano de Paiporta y la definición de la infraestructura verde local.

[CA] Des dels inicis de l'assentament humà en el municipi de Paiporta, situat a L'Horta Sud de la ciutat de València, el seu territori, conegut com “el poble” es va desenvolupar al voltant de la Parròquia de Sant Jordi, on la gran majoria de la població habitava. Tota la seua extensió finalitzava en la vora del Barranc de Chiva, que en aquells dies era considerat un element delimitador, però amb el pas del temps i el creixement gradual de la població, es va créixer cap a la part del “secà”, compost per terrenys cultivables que quedaven just a l'altre costat del barranc. A causa del creixement demogràfic i amb això, l'expansió territorial del municipi, el barranc va passar a ser un element que havia d'integrar-se en l'entorn urbà de Paiporta. L'accés d'una part a una altra es realitzava a través d'una rampa que s'adaptava als desnivells que configuraven el barranc. A una part, confrontant amb Picanya, es definien unes línies en el sòl conformant un camp de futbol i l'altre costat de la rampa es va convertir en una zona d'abocaments residuals. La rampa va ser substituïda pel primer pont de Paiporta, conegut actualment com el “Pont Vell” de 1926. Actualment, fins i tot tenint un barranc amb un bon tractament paisatgístic i amb la catalogació de via pecuària, el plantejament urbanístic segueix sense considerar-lo com un element estructurant del municipi, per tant l'objecte d'aquest Treball Final de Grau és proposar la integració urbanística i paisatgística del Barranc de Chiva en el nucli urbà de Paiporta i la definició de la infraestructura verda local.

[EN] From the beginning of human settlement in the municipality of Paiporta, located in L'Horta Sud in the city of Valencia, its territory, known as "el poble" developed around the Sant Jordi Church, where the vast majority of the population inhabited. Its entire extension ended at the edge of the Barranco de Chiva, which at that time was considered a delimiting element, but with the passage of time and the gradual growth of the population, it grew towards the “secà” part, made up of arable land placed on the other side of the ravine. Due to demographic growth and with it, the territorial expansion of the municipality, the ravine became an element that had to be integrated into the urban environment of Paiporta. The access from one part to the other was through a ramp that was adapted to the unevenness of the ravine. On one side, adjacent to Picanya, lines were defined on the ground forming a soccer field and the other side of the ramp became an area for residual discharges. The ramp was replaced by the first Paiporta bridge, currently known as the "Pont Vell" of 1926. Currently, even having a ravine with a good landscaping treatment and with the cataloging of a “livestock route”, the urban approach still does not consider it as a structuring element of the municipality, so the purpose of this Final Degree Project is to propose the urban and landscape integration of the Barranco de Chiva in the urban area of Paiporta and the definition of the local green infrastructure