La festivalización de la animación en españa: análisis multidimensional de los festivales como agentes activos en la industria cinematográfica

[ES] La presente tesis doctoral realiza un análisis de los festivales de cine de animación en España, desde sus orígenes hasta la actualidad, enmarcándolos dentro de la evolución del resto de festivales de animación a nivel internacional y dentro de los modelos de clasificación institucionalizados. Este estudio persigue comprender la especificidad de estos eventos en el contexto nacional y evaluar su relevancia como proyectos culturales vinculados al patrimonio inmaterial audiovisual. La investigación se articula mediante una metodología cuantitativa, que integra diferentes métodos: encuestas a directoras/es de festivales en activo, estudiantes y público general; información documental, mediante el análisis histórico de los festivales de animación celebrados en España desde la década de 1990 de los cuales cerca de un 60% ha desaparecido en 2025; entrevistas semiestructuradas y online a profesionales clave del sector y observación-acción participante en los eventos analizados. Uno de los resultados centrales de la investigación, es la propuesta de una taxonomía propia de la festivalización de la animación en España, que clasifica los diferentes eventos según su formato (muestra, congresos, certamen, mercado, etc.), audiencia, técnicas y ámbitos de hibridación. Este modelo conceptual permite interpretarlos, no sólo como espacios de exhibición, sino también como dispositivos de encuentro, de profesionalización y consagración simbólica. Las conclusiones revelan la extrema fragilidad estructural de los festivales de animación en España, que sobreviven gracias al esfuerzo de aficionados y profesionales, junto con un apoyo institucional limitado. Esta precariedad contrasta con el desarrollo constante del sector en el ámbito europeo e internacional, poniendo en manifiesto una brecha significativa en las políticas culturales españolas. De la investigación se derivan aportaciones aplicadas tangibles, materializadas en cuatro soportes complementarios: un modelo de encuesta replicable en otros contextos, un decálogo de buenas prácticas para la gestión cultural, un documental con los testimonios directos de agentes del sector y un repertorio web con toda la información referente a la investigación.

[CA] Aquesta tesi doctoral realitza una anàlisi dels festivals de cinema d'animació a Espanya, des dels seus orígens fins a l'actualitat, emmarcant-los dins de l'evolució de la resta de festivals d'animació internacional i dins dels models de classificació institucionalitzats. Aquest estudi vol comprendre l'especificitat d'aquests esdeveniments en el context nacional i avaluar-ne la rellevància com a projectes culturals vinculats al patrimoni immaterial audiovisual. La investigació s'articula mitjançant una metodologia quantitativa, que integra diferents mètodes: enquestes a directors de festivals en actiu, estudiants i públic general; informació documental, mitjançant l'anàlisi històrica dels festivals d'animació celebrats a Espanya des de la dècada de 1990 -dels quals prop d'un 60% han desaparegut al 2025-; entrevistes semiestructurades i en línia, a professionals clau del sector i observació-acció participant en els esdeveniments analitzats. Un dels resultats centrals de la investigació és la proposta d'una taxonomia pròpia de la festivalització de l'animació a Espanya, que classifica els diferents esdeveniments segons el format (mostra, congressos, certamen, mercat, etc.), audiència, tècniques i àmbits d'hibridació. Aquest model conceptual permet interpretar-los, no només com a espais d'exhibició, sinó també com a dispositius de trobada, professionalització i consagració simbòlica. Les conclusions revelen la fragilitat estructural extrema dels festivals d'animació a Espanya, que sobreviuen gràcies a l'esforç d'aficionats i professionals, juntament amb un suport institucional limitat. Aquesta precarietat contrasta amb el desenvolupament constant del sector a nivell europeu i internacional, posant en manifest una bretxa significativa en les polítiques culturals espanyoles. De la investigació se'n deriven aportacions aplicades tangibles, materialitzades en quatre suports complementaris: un model d'enquesta replicable en altres contextos, un decàleg de bones pràctiques per a la gestió cultural, un documental amb testimonis directes d'agents del sector i un repertori web amb tota la informació referent a la investigació.

[EN] This doctoral thesis analyzes animation film festivals in Spain, from their origins to the present day, framing them within the evolution of other animation festivals internationally and within established classification models. This study aims to understand the specific characteristics of these events in the national context and evaluate their relevance as cultural projects linked to intangible audiovisual heritage. The research employs a quantitative methodology, integrating various methods: surveys of active festival directors, students, and the general public; documentary information, through a historical analysis of animation festivals held in Spain since the 1990s of which approximately 60% will have disappeared by 2025; semi-structured and online interviews with key professionals in the sector; and participant observation at the analyzed events. One of the central findings of the research is the proposal of a specific taxonomy for animation festivals in Spain, which classifies the different events according to their format (screenings, conferences, competitions, markets, etc.), audience, techniques, and areas of hybridization. This conceptual model allows us to interpret them not only as exhibition spaces, but also as spaces for meeting, as mechanisms for professionalisation, and as symbolic recognition towards films and animation. The findings reveal the structural fragility of animation festivals in Spain, which survive thanks to the efforts of amateurs and professionals, along with limited institutional support. This precariousness contrasts sharply with the constant development of the sector in Europe and internationally, highlighting a significant deficiency in Spanish cultural policies. The research generates tangible practical contributions, materialized in four complementary materials: a survey model replicable in other contexts, a ten-point code of best practices for cultural management, a documentary with direct testimonies from industry stakeholders, and a website with all the information related to the research. Keywords: Animation festivals, Film industry, Cultural agents and institutions, Festivalization.