Desafíos estratégicos para la convergencia económica en la Unión Europea: un estudio sobre las asimetrías en innovación, energía y descarbonización

[ES] Este Trabajo de Fin de Grado realiza un análisis empírico sobre los determinantes de la productividad en la Unión Europea y centra su atención en el impacto de la innovación, la dependencia energética exterior y el proceso de descarbonización. La investigación aborda como problema central el estancamiento económico y el deterioro de la competitividad global del bloque frente a potencias como Estados Unidos y China. Se evidencia que la falta de una estrategia unificada compromete el crecimiento sostenible de los Estados miembros. Para cumplir este propósito, se emplea una metodología basada en el análisis estadístico multivariante mediante la técnica de clúster de k-medias, donde se procesan variables de Eurostat correspondientes al ejercicio 2023. Los resultados revelan una Europa fragmentada por profundas asimetrías estructurales. En innovación, existe una brecha significativa entre economías con liderazgo tecnológico y regiones con inversión moderada. Respecto a la seguridad energética, se constata una vulnerabilidad crítica en núcleos industriales con elevada dependencia de suministros externos. Finalmente, en cuanto a la descarbonización, se observa un desacoplamiento dispar entre el crecimiento del PIB y las emisiones contaminantes. Como propuestas de mejora, el estudio defiende incentivos fiscales para patentes, el desarrollo de interconexiones eléctricas y planes de transición energética personalizados. Se concluye que el éxito de la convergencia comunitaria depende de una segmentación previa que reconozca estas disparidades para aplicar políticas diferenciadas y efectivas que aseguren la relevancia internacional de la Unión Europea.

[EN] This final-year dissertation conducts an empirical analysis of productivity determinants within the European Union, focusing specifically on the impact of innovation, external energy dependency, and the decarbonisation process. The research addresses economic stagnation and the deterioration of the bloc s global competitiveness against powers such as the United States and China as its central problem. It is demonstrated that the absence of a unified strategy compromises the sustainable growth and welfare of Member States. To achieve this objective, a methodology based on multivariate statistical analysis using the k-means clustering technique is employed, processing Eurostat variables for the 2023 financial year. The results reveal a fragmented Europe characterised by profound structural asymmetries. Within the innovation dimension, a significant gap exists between economies with technological leadership and regions with moderate investment levels. Regarding energy security, a critical vulnerability is observed in industrial hubs with high dependency on external supplies. Finally, concerning the decarbonisation process, there is a disparate decoupling between GDP growth and polluting emissions. As proposals for improvement, the study advocates strategic tax incentives for patents, the development of electrical interconnections, and the design of personalised energy transition plans. It is concluded that the success of community convergence depends on prior segmentation that recognises these structural disparities to apply differentiated and effective policies which ensure the future international relevance of the European Union.

[CA] El present Treball de Fi de Grau consisteix en una anàlisi empírica sobre els determinants de la productivitat en la Unió Europea, centrant la seua atenció en l'impacte de la innovació, la dependència exterior i el procés de descarbonització. La investigació aborda com a problema central l'estancament econòmic i el deteriorament de la competitivitat global del bloc europeu davant potències com els Estats Units i la Xina. En situar l'estudi en un àmbit macroeconòmic, s'evidencia que la falta d'una estratègia unificada compromet el benestar i el creixement sostenible dels Estats membres. Per tant, el treball no sols diagnostica la situació actual, sinó que planteja implicacions crítiques sobre la necessitat de transformar el model productiu per a garantir la rellevància de la UE en l'escenari internacional futur. Per a complir amb aquest propòsit, s'ha emprat una metodologia basada en l'anàlisi estadística multivariant a través de la tècnica d'anàlisi clúster de k-mitjanes, processant variables de la base Eurostat corresponents a l'exercici 2023. Els resultats aconseguits revelen una Europa fragmentada que opera a diferents velocitats, marcada per profundes asimetries estructurals. En el marc de l'anàlisi de resultats, la dimensió d'innovació revela una bretxa estructural significativa entre les economies amb lideratge tecnològic i aquelles regions amb nivells d'inversió moderada, identificant-se a més models atípics vinculats a la captació de capital humà especialitzat. En matèria de seguretat energètica, es constata una vulnerabilitat crítica en els nuclis industrials amb elevada dependència de subministraments externs, en contrast amb l'autonomia dels grups que posseeixen una major sobirania tecnològica o recursos propis. Finalment, respecte al procés de descarbonització, s'evidencia un desacoblament dispar entre el creixement del PIB i les emissions contaminants, distingint-se clarament entre les àrees amb eficiència avançada i els sectors en fase de transició estructural. Com a propostes de millora, l'estudi defensa la implementació d'incentius fiscals estratègics per al registre de patents, el desenvolupament d'interconnexions elèctriques per a optimitzar excedents renovables i el disseny de plans de transició energètica personalitzats i progressius. Es conclou que l'èxit de la convergència comunitària depén d'una segmentació prèvia que reconega aquestes disparitats estructurals per a aplicar polítiques diferenciades i efectives.