Los espacios arquitectónicos en las reformas escolares de los jesuitas

Abstract

[ES] Cualquier método educativo ha estado siempre relacionado, de un modo u otro, con la sociedad del momento y con los espacios. Los nuevos proyectos de innovación educativa enfatizan un aspecto que parece superficial, pero es esencial. Hablamos del diálogo existente entre arquitectura y pedagogía, es decir, de la influencia mutua entre el diseño de los espacios arquitectónicos y la educación, fundamental para conseguir un cambio educativo.

Se exponen las diferentes metodologías educativas y los cambios introducidos a lo largo de la historia en cuanto al espacio escolar y los modelos pedagógicos se refiere, siendo los siglos XIX y XX los que marcan puntos de inflexión significativos.

El trabajo plantea el análisis de las reformas de las escuelas jesuitas catalanas, cuya metodología ignaciana tiene como rasgo característico la adaptabilidad a los tiempos cambiantes de la sociedad. La evolución del concepto de aula hacia espacio educativo es un hecho de facto que podemos ver reflejado en la intervención de Jesuitas Educación y su proyecto Horitzó 2020. El modelo de enseñanza tradicional, rígido, estático y longevo, particular de las primeras fundaciones escolares jesuitas ha conseguido una transformación disruptiva y un cambio sistémico de los espacios y la educación que bebe de las innovaciones de los predecesores.

[CA] Qualsevol mètode educatiu ha estat sempre relacionat, d'una manera o d’altra, amb la societat del moment i amb els espais. Els nous projectes d'innovació educativa emfatitzen un aspecte que pareix superficial, però és essencial. Parlem del diàleg existent entre arquitectura i pedagogia, és a dir, de la influència mútua entre el disseny dels espais arquitectònics i l'educació, fonamental per a aconseguir un canvi educatiu. S'exposen les diferents metodologies educatives i els canvis introduïts al llarg de la història quant a l'espai escolar i els models pedagògics es refereix, sent els segles XIX i XX els que marquen punts d'inflexió significatius. El treball planteja l'anàlisi de les reformes de les escoles jesuïtes catalanes, la metodologia ignasiana de les quals té com a tret característic l'adaptabilitat als temps canviants de la societat. L'evolució del concepte aula cap a espai educatiu és un fet constatat que podem veure reflectit en la intervenció de Jesuïtes Educació i el seu projecte Horitzó 2020. El model d’ensenyament tradicional, rígid, estàtic i longeu particular de les primeres fundacions escolars jesuïtes ha aconseguit una transformació disruptiva i un canvi sistèmic dels espais i l’educació que beu de les innovacions dels predecessors.

[EN] Every educational method has always been related to the society of each time and to its spaces. The new educational innovation projects focus on an aspect that seems to be superficial, however, it is essential. We mean the existing dialogue between architecture and pedagogy, that is, the mutual influence that the architectural design and education have on each other, which is basic to achieve the educational change.

We display the varied education methodologies and their changes regarding school spaces and teaching patterns introduced throughout the history, being the nineteenth and twentieth centuries the ones that meant an important turning point.

The work states the analysis of the reforms carried out by the Catalonian Jesuit Schools where one of the features of the Ignatian methodology is its adaptability to the changing times of our society. The evolution of the conception of classroom towards educational space is a fact that can be seen in the mediation of Jesuits Education and its project Horitzó 2020. The traditional, rigid, static and long-lasting teaching model of the first Jesuit school foundations has achieved a disruptive transformation and an integral change of spaces and education, which feeds on their predecessors' innovations.