Resumen:
|
[ES] El poliglicerol sebacato (PGS) es un polímero sintético, elastomérico y biocompatible. Se obtiene
a partir de una reacción de policondensación entre el ácido sebácico y el glicerol, y una etapa
posterior de curado ...[+]
[ES] El poliglicerol sebacato (PGS) es un polímero sintético, elastomérico y biocompatible. Se obtiene
a partir de una reacción de policondensación entre el ácido sebácico y el glicerol, y una etapa
posterior de curado del material. Hay grandes diferencias entre el producto obtenido en la primera
etapa (prepolímero de PGS, pPGS) y el polímero ya curado y aun así hay muy pocos estudios
que relacionen los parámetros de síntesis con el tipo de macromolécula que se forma. Además,
se trata de un polímero biodegradable por erosión superficial y, aunque se han realizado estudios
tanto in vivo como in vitro de la degradación del PGS, no se han caracterizado hasta día de hoy
los residuos obtenidos en la degradación, ni tampoco sus potenciales efectos sobre las células
que puedan albergar en las distintas aplicaciones.
Partiendo de ello, el estudio realizado se basa, en primer lugar, en caracterizar la formación de
las redes poliméricas del PGS. Para ello, se obtienen monómeros polimerizados a diferentes
tiempos de síntesis y prepolímeros sintetizados bajo diferentes atmósferas. Con ello, se realizan
los diferentes ensayos de caracterización: cromatografía de permeación en gel (GPC), análisis
reométricos, calorimetría diferencial de barrido (DSC), espectroscopía infrarroja por
transformada de Fourier (FTIR) y valoración química con el objetivo de obtener los compuestos
que se están formando durante el proceso de síntesis de PGS, así como las propiedades
termoquímicas del prepolímero.
A continuación, se degrada el prepolímero de PGS sintetizado bajo atmósfera de nitrógeno bajo
la acción enzimática de la lipasa porcina a diferentes concentraciones, obteniendo así los residuos
de degradación. Posteriormente, estos residuos junto con una serie de medios de control y de
estudio son analizados mediante técnicas de viabilidad celular: MTS y Pico GreenTM con el fin
de determinar cómo afectan cada uno de los factores solubles a la proliferación celular y,
finalmente, estudiar el efecto que presentan los monómeros, tanto separados como mezclados, y
los productos de biodegradación enzimática en la viabilidad celular.
[-]
[CA] El poliglicerol sebacat (PGS) és un polímer sintètic, elastomèric i biocompatible. S´obté a partir
d´una reacció de policondensació entre l´àcid sebàcic i el glicerol, i una darrera etapa de curat
del material. Hi ...[+]
[CA] El poliglicerol sebacat (PGS) és un polímer sintètic, elastomèric i biocompatible. S´obté a partir
d´una reacció de policondensació entre l´àcid sebàcic i el glicerol, i una darrera etapa de curat
del material. Hi ha grans diferències entre el producte obtingut en la primera etapa (prepolímer
de PGS, pPGS) i el polímer ja curat i així i tot hi ha molts pocs estudis que relacionen els
paràmetres de síntesi amb el tipus de macromolècula que es forma. A més, es tracta d´un polímer
biodegradable per erosió superficial i, encara que s´han realitzat estudis tant in vivo com in vitro
de la degradació del PGS, no s´han caracterizat fins a dia de hui els residus obtinguts en la
degradació, ni tampoc els seus potencials efectes sobre les cèl.lules que puguen albergar en les
distintes aplicacions.
Partint d´això, l´estudi realitzat es basa, en primer lloc, en caracteritzar la formació de les xarxes
polimériques del PGS. Per a això, s´obtenen monòmers polimeritzats a diferents temps de síntesi
i prepolímers sintetitzats davall diferents atmosferes. Amb això, es realitzen els diferents assajos
de caracterització: cromatografia de permeació en gel (GPC), anàlisi reomètric, calorimetría
diferencial de rastreig (DSC), espectroscopia infraroja per transformada de Fourier (FTIR) i
valoració química amb l´objectiu d´obtindre els compostos que s´estàn formant durant el procés
de síntesi de PGS, així com les propietats termoquímiques del prepolímer de PGS sintetitzat.
A continuació, es degrada el prepolímer de PGS sintetitzat baix atmosfera de nitrogen davall
l´acció enzimática de la lipasa porcina a diferents concentracions, obtenint així els residus de
degradació. Posteriorment, estos residus junt amb una sèrie de mitjans de control i d´estudi són
analitzats per mitjà de tècniques de viabilitat cel.lular: MTS i Pico GreenTM a fi de determinar
com afecten cada un dels factors solubles a la proliferació cel.lular i, finalment, estudiar l´efecte
que presenten els monòmers, tant separats com mesclats, i els productes de biodegradació
enzimàtica en la viabilitat cel.lular.
[-]
[EN] Polyglycerol sebacate (PGS) is a synthetic and elastomeric polymer with an excellent
biocompatibility. It is obtained by a two-step polycondensation reaction between sebacic acid
and glycerol, and a later stage of ...[+]
[EN] Polyglycerol sebacate (PGS) is a synthetic and elastomeric polymer with an excellent
biocompatibility. It is obtained by a two-step polycondensation reaction between sebacic acid
and glycerol, and a later stage of curing. There are big differences between the first synthesis
product (prepolymer of PGS, pPGS) and the cured polymer and even so there are a very few
studies relating the synthesis parameters with the macromolecule that is produced. Furthermore,
PGS is a biodegradable polymer by surface erosion and, even though some studies, both in vivo
and in vitro, of PGS degradation have been accomplished, neither the degradation residues nor
the potencial effects on the house cells in different applications have been characterized.
From it, the study is based on the characterization of PGS polymerical networks. For it,
monomers polymerized at different synthesis times and prepolymers synthesized under different
atmospheres were obtained. After that, the characterization experiments were performed by: Gel
Permeation Chromatography (GPC), rheometric analysis, Differential Scanning Calorimetry
(DSC), Fourier-transform infrared spectroscopy (FTIR) and titration to obtain the components
which are forming throughout the synthesis process of PGS, as well as the prepolymer
thermochemical properties.
Next, the prepolymer of PGS synthesized by nitrogen atmosphere is degraded by the lipase
porcine enzymatic action at different concentrations, getting thus its degradation residues. After
that, these residues with a control set and study media are analyzed by MTS and Pico GreenTM,
both are cell viability techniques with the objective of determining how every soluble factor is
influencing cell proliferation and, finally, studying the effect of the monomers, by their own and
mixed, and the enzymatic biodegradation products on cell viability.
[-]
|