CUERPOS DE LUZ: afectos de la imagen ubicua

Abstract

¿Por qué ya no basta estar en la ordinariedad off-line del aquí-ahora? Partiendo de la premisa de que hay en las actuales prácticas de mediación algo que escapa al simple cooptar mercadológico de la subjetividad, veremos en el acto de ininterrumpidamente tocar pantallas la búsqueda de un deseo común con las prácticas de la meditación: o deseo de ilimitación, o de iluminación. Para ello, el presente estudio busca investigar tal deseo, cruzando las prácticas de la mediación y de la meditación a partir del siguiente problema de pesquisa: "¿cómo el deseo de omnipresencia viene produciendo modos de expansión del substrato biológico?". Investigaremos tal cuestión a partir de una tríade metodológica que teóricamente alía una arqueología de los medios (PARIKKA, 2012) a la experiencia (FOUCAULT, 2011a), práctica de una etnografía sensorial (PINK, 2009), organizada formalmente a través de un juego vampyrotheutico (FLUSSER & BEC, 2011), de analogías que se complementan tal como un espejo invertido (BERNARDO, 2011), materializando aquello que Flusser urgía por "fenomenología del cuerpo" (FLUSSER, 1974). Conceptualmente, entenderemos tanto mediación como meditación, como modalidades de expansión operacionalizadas a partir de la noción de antropotecnia, o sea, "técnicas por las cuales las comunidades de la especie humana y los individuos que las componen actúan sobre su propia naturaleza animal, con el intuito de guiar, expandir, modificar o domesticar su substrato biológico" (ROMANDINI, 2012, p. 9). En este recorrido, organizaremos el trayecto de pesquisa en tres capítulos: 1) mediación, 2) meditación y 3) medi(t)ación. En el primero, sistematizaremos el deseo de omnipresencia a partir de una arqueología material de la pantalla dividida en tres etapas: pantallas y choques; pantallas y puntos; y pantallas y ondas. En el segundo, sistematizaremos el deseo de ilimitación mediado no ya por la pantalla de smartphones, sino por las siete pantallas internas de la mente (ÁNANDAMÚRTI, 2005), a partir de una arqueología material de la mente dividida en tres etapas: mente y ondas; mente y punto; y mente y choque. Finalmente, en la última fase, titulada "medi(t)ación", investigaremos el encuentro entre mediación y meditación, mente y pantalla (PEPPERELL, 2006), a partir de una economía general de la luz que busca reprogramar los afectos de modo a hacer del cuerpo un cuerpo de luz, tal como el modelo del cuerpo resurrecto de Cristo (ROMANDINI, 2012). Esperamos que el trazado de esta larga y discontinua caminata de cuatro años pueda dar visibilidad a los límites en juego en el tan humano deseo de querer ser más que el cuerpo.

Why is not it enough just to be in the offline ordinariness of the here-now? Starting from the premise that there is something in the current practices of mediation that escapes the mere market co-opting of subjectivity, we will see in the act of uninterruptedly touching screens the search for a common desire for the practices of meditation: the desire for unlimited, or enlightenment. To this end, the present study aims to investigate this desire by crossing the practices of mediation and meditation from the following research problem: "How does the desire for omnipresence produce modes of expansion of the biological substrate?" We will investigate this question from a methodological triad that theoretically allies an archeology of the media (PARKKA, 2012) to practical experience (FOUCAULT, 2011a) of a sensorial ethnography (PINK, 2009) formally organized through a vampyrotheutic game (FLUSSER & BEC, 2011) of analogies that complement each other like an inverted mirror (BERNARDO, 2011), materializing what Flusser urged by a "body phenomenology" (FLUSSER, 1974). Conceptually, we will understand mediation and meditation as modes of expansion operationalized from the notion of anthropotechnology, that is, "techniques by which the communities of the human species and the individuals that compose them act on their own animal nature with the intention of guiding, expanding, modifying or domesticating its biological substratum" (ROMANDINI, 2012, p. 9). In this course, we will organize the research route in three chapters: 1) mediation, 2) meditation and 3) medi(t)ation. In the first, we will study the desire for omnipresence from a material archeology of the screen divided into three stages: screens and shocks; screens and dots; and screens and waves. In the second, we will enter into the desire for omnipresence mediated no longer by the screen of smartphones, but by the seven inner screens of the mind (ÁNAMAMÚRTI, 2005). As a substrate for the unlimited, we will follow a material archeology of the mind along three stages: mind and waves; mind and point; and mind and shock. Finally, in the last phase titled "medi(t)ation", we will investigate the encounter between mediation and meditation, mind and screen (PEPPERELL, 2006) from a general economy of light that aims to reprogram the affections in order to make the body a body of light just like the resurrected body of Christ (ROMANDINI, 2012). We hope that the tracing of this long and discontinuous four-year walk can give visibility to the limits at stake in the so human desire to be more than the body.

Per què ja no és suficient de romandre en l'ordinarietat off-line de l'ara i ací? Partint de la premissa que hi ha en les actuals pràctiques de mediació alguna cosa que escapa a la simple cooptació mercadològica de la subjectivitat, veurem en l'acte de tocar ininterrompudament pantalles la cerca d'un desig comú amb les pràctiques de la meditació: o desig d'il¿limitació, o d'il¿luminació. Per a açò, el present estudi cerca investigar aquest desig, creuant les pràctiques de la mediació i de la meditació a partir del següent problema de perquisició: "com el desig d'omnipresència ve produint maneres d'expansió del substrat biològic?". Investigarem aquesta qüestió a partir d'una tríada metodològica que teòricament alia una arqueologia dels mitjans (PARIKKA, 2012) a l'experiència (FOUCAULT, 2011a), pràctica d'una etnografia sensorial (PINK, 2009), organitzada formalment a través d'un joc vampyrothèutic (FLUSSER & BEC, 2011), d'analogies que es complementen tal com un espill invertit (BERNARDO, 2011), materialitzant allò que Flusser urgia per "fenomenologia del cos" (FLUSSER, 1974). Conceptualment, entendrem tant mediació com meditació, com a modalitats d'expansió operacionalitzades a partir de la noció d'antropotècnia, o siga, "tècniques per les quals les comunitats de l'espècie humana i els individus que les componen actuen sobre la seua pròpia naturalesa animal, amb la intenció de guiar, expandir, modificar o domesticar el seu substrat biològic" (ROMANDINI, 2012, p. 9). En aquest recorregut, organitzarem el trajecte de perquisició en tres capítols: 1) mediació, 2) meditació i 3) medi(t)ació. En el primer, sistematitzarem el desig d'omnipresència a partir d'una arqueologia material de la pantalla dividida en tres etapes: pantalles i xocs; pantalles i punts; i pantalles i ones. En el segon, sistematitzarem el desig d'il¿limitació mediat no ja per la pantalla de smartphones, sinó per les set pantalles internes de la ment (ÁNANDAMÚRTI, 2005), a partir d'una arqueologia material de la ment dividida en tres etapes: ment i ones; ment i punt; i ment i xoc. Finalment, en l'última fase, titulada "medi(t)ació", investigarem la trobada entre mediació i meditació, ment i pantalla (PEPPERELL, 2006), a partir d'una economia general de la llum que cerca reprogramar els afectes de manera a fer del cos un cos de llum, tal com el model del cos ressurrecte de Crist (ROMANDINI, 2012). Esperem que el traçat d'aquesta llarga i discontínua caminada de quatre anys puga donar visibilitat als límits en joc en el desig tan humà de voler ser més que el cos.