Proyectado en el tiempo. Reflexiones sobre el pensamiento de Erik Gunnar Asplund

Abstract

[ES] Desde los principios de la historia se ha considerado que la función principal para la cual estaba destinada la arquitectura era para el habitar, para cubrir las necesidades básicas del usuario. Durante largo tiempo, este uso ha ido evolucionando, de manera que no solo la arquitectura sirve para el mero hecho de habitarla, sino para crear otro tipo de espacios con cualidades bien distintas a las de una casa. Han sido muchos arquitectos los que han desarrollado un sinfín de formas de proyectar la arquitectura, pero ha sido uno de ellos en particular, el arquitecto nórdico Erik Gunnar Asplund quién mediante los trazos de sus diseños, ha sabido recuperar la esencia del proyectar para el usuario, teniendo en cuenta además el entorno, de manera que el hombre, la arquitectura y el paisaje sean uno solo y sirvan todos ellos para un mismo fin. Tomando como punto de partida sus dos obras más destacadas, la Rehabilitación y Ampliación del Ayuntamiento de Gotemburgo y el Cementerio del Bosque, se pretende extraer todos aquellos aspectos clave que definen su arquitectura para extraer de ellos la esencia por lo que Asplund es reconocido. Dos obras proyectadas en el tiempo que recogen la vida de un arquitecto, sensible al lugar, al momento y al usuario, que harán del nórdico un referente para los quehaceres de la arquitectura.

[EN] Since the beginning of history, it has been considered that the main function for which the architecture was intended was for living, to cover the basic needs of the user. For a long time, this use has been developing, so that not only the architecture serves for the only fact of inhabiting it, but to create another type of spaces with qualities very different from those of a house. There have been many architects who have developed a infinity ways to project architecture, but one of them has been in particular, the Nordic architect Erik Gunnar Asplund who through the strokes of his designs, has managed to recover the essence of the project for the user, taking into account also the environment, so that man, architecture and landscape are one and serve all of them for the same purpose. Taking as its starting point its two most outstanding works, the Rehabilitation and Extension of Gothenburg City Hall and the Forest Cemetery, it is intended to extract all those key aspects that define its architecture to extract from them the essence for which Asplund is recognized. Two works projected in time that reflect the life of an architect, sensitive to the place, to the moment and to the user who will make the Nordic a reference for the tasks of architecture.

[CA] Des dels inicis de la història s’ha considerat que la funció principal per la qual estava destinada l’arquitectura era per a l’habitar, per cobrir les necessitats bàsiques de l’usuari. Durant molt de temps, aquest ús ha anat evolucionant, de manera que no només l’arquitectura serveix per l’únic fet d’habitar-la, sinó per crear un altre tipus d’espais amb qualitats ben diferents a les d’una casa. Han estat molts arquitectes els que han desenvolupat una infinitat de formes de projectar l’arquitectura, però ha estat un d’ells en particular, l’arquitecte nòrdic Erik Gunnar Asplund qui mitjançant els traços dels seus dissenys, ha sabut recuperar l’essència del projectar per a l’usuari , tenint en compte a més l’entorn, de manera que l’home, l’arquitectura i el paisatge siguin un de sol i serveixin tots ells per una mateixa finalitat. Prenent com a punt de partida les seves dues obres més destacades, la Rehabilitació i Ampliació de l’Ajuntament de Göteborg i el Cementeri del Bosc, es pretén extraure tots aquells aspectes clau que defineixen la seva arquitectura per extreure’n l’essència per la qual cosa Asplund és reconegut. Dues obres projectades en el temps que recullen la vida d’un arquitecte, sensible al lloc, al moment i l’usuari, que faran del nòrdic un referent per als quefers de l’arquitectura.