¿Al fondo a la derecha? Una mirada a través de las salas de baño de Le Corbusier

Abstract

[ES ]Tras la estandarización y normalización de los aparatos sanitarios, el cuarto de baño empieza a cobrar relevancia como una de las piezas substanciales en el programa doméstico de la vivienda que se percibirá como el componente vertebrador del hogar moderno de principios del siglo XX. La importancia que se le da al culto al cuerpo durante el movimiento moderno conduce a algunos arquitectos a considerar el baño como la pieza neurálgica de experimentación de la vivienda que conseguirá la modernización de las demás estancias de la casa. En numerosas obras de Le Corbusier, el espacio higiénico es un elemento latente en el funcionamiento del hogar que, además, ocupa una posición notable en el interior de la vivienda. De tal manera, la ubicación del núcleo sanitario genera una vinculación entre los demás espacios domésticos de la casa, permitiendo, en algunos casos, una ambigüedad entre sus bordes. Desde una perspectiva transversal de la obra arquitectónica de Le Corbusier y de otras obras de relevancia se analizarán las variopintas salas de algunas de sus obras correspondientes a la década de los años 20 y otras obras coetáneas debidas a arquitectos con los que demostró cercanía o afinidad, reflexionando siempre desde el impacto espacial que generan respecto de la distribución global en la actividad doméstica. Demostrando así, como las máquinas domésticas, aparentemente relegadas a un ámbito funcional, son las precursoras de la organización de la vivienda.

[EN] After the standardization and normalization of the sanitary devices, the bathroom began to take on relevance as one of the substantial pieces in the domestic program. It would be perceived as the supporting component of the modern home at the beginning of the 20th century. The importance of the body worship during the Modern Movement led some architects to consider the bathroom as the neuralgic piece of experimentation on housing, which would extend the modernization to the other rooms of the house. In different projects of Le Corbusier, the hygienic space was a latent element in the functioning of the home which also occupied a notable position in the interior space. In this way, the location of the mechanical core generated a link among the other domestic spaces of the house, allowing, in some cases, an ambiguity among its edges. From a transversal perspective of the architectural work of Le Corbusier and other relevant contemporary architects, the bathrooms of a series of houses of the 20th century will be analysed, focusing on the spatial impact that takes place in the global layout of the domestic program. In this way, it would be showed how the domestic machines, apparently relegated to a functional scope, are in a sense the precursors of the organization of housing.

[CA] Després de l’estandardització i normalització dels aparells sanitaris, el bany comença a rebre rellevància com una de les peces substancials en el programa domèstic de la vivenda que es percebrà com el component vertebrador de l’habitatge modern de principis del segle XX. La importància que se li dóna al culte al cos durant el moviment modern condueix a alguns arquitectes a considerar el bany com la peça neuràlgica de experimentació de la vivenda que aconseguirà la modernització de la resta de estances de la casa. En multitud d’obres de Le Corbusier, l’espai higiènic és un element latent en el funcionament de l’habitatge que, a més, ocupa una posició notable en l’interior de la vivenda. De tal forma, la ubicació del nucli sanitari genera una vinculació amb la resta d’espais domèstics de la casa, permetent, en alguns casos, una ambigüitat entre els seus límits. Des d’una perspectiva transversal de l’obra arquitectònica de Le Corbusier i altres obres de rellevància s’analitzarà algunes de les seues obres corresponents a la dècada dels anys 20 i altres obres coetànies degudes a arquitectes amb els que va demostrar proximitat o afinitat, reflexionant sempre des de l’impacte espacial que generen respecte a la distribució global en l’activitat domèstica. Demostrant així, com les màquines domèstiques, aparentment relegades a un àmbit funcional, son les precursores de l’organització de la vivenda