Análisis de las respuestas arquitectónicas tras una crisis humanitaria. Acogida de refugiados en zonas rurales de España

Abstract

[ES] Grandes cantidades de población son desplazadas de sus hogares tras una crisis humanitaria, sea ecológica, bélica o similares. Estos desplazamientos forzados implican una necesidad de dar alojamiento y apoyo a los afectados por parte de la comunidad local, nacional o internacional, según la gravedad de la emergencia. Las respuestas a los desplazamientos se pueden clasificar en 3 etapas temporales distintas: las primeras reacciones, la etapa transitoria y el largo plazo. En las últimas décadas se ha desarrollado un amplísimo trabajo en las tres etapas desde distintos ámbitos, sin embargo desde la arquitectura se ha hecho especial hincapié a la vivienda de emergencia por encima de las soluciones a largo plazo. El objetivo de este trabajo es profundizar y mostrar alternativas arquitectónicas para la acogida de refugiados a largo plazo. Para ello, se aplicará una solución a un caso práctico hipotético.

[EN] Large numbers of people are displaced from their homes after a humanitarian crisis, be it ecological, war or similar. These forced displacements imply a need to provide housing and support to those affected, by the local, national or international community, depending on the severity of the emergency. The responses to displacements can be classified into 3 different temporal stages: the first reactions, the transitory stage and the long term. In the last decades, a great deal of work has been developed in the three stages from different areas, however, from the architecture point of view, special emphasis has been placed on emergency housing over long-term solutions. The objective of this work is to deepen and show architectural alternatives for the reception of refugees in the long term. For this, a solution will be applied to a hypothetical practical case.

[CA] Grans quantitats de població són desplaçades de casa després d’una crisi humanitària, sigui ecològica, bèl·lica o similars. Aquests desplaçaments forçats impliquen una necessitat de donar allotjament i suport als afectats per part de la comunitat local, nacional o internacional, segons la gravetat de l’emergència. Les respostes als desplaçaments es poden classificar en 3 etapes temporals diferents: les primeres reaccions, l’etapa transitòria i el llarg termini. En les últimes dècades s’ha desenvolupat un amplíssim treball en les tres etapes des de diferents àmbits, però des de l’arquitectura s’ha fet especial èmfasi a l’habitatge d’emergència per damunt de les solucions a llarg termini. L’objectiu d’aquest treball és aprofundir i mostrar alternatives arquitectòniques per a l’acollida de refugiats a llarg termini. Per a això, s’aplicarà una solució a un cas pràctic hipotètic.