En los límites de Villa el Salvador

Abstract

[ES] Desde mediados del siglo XX las avalanchas de campesinos peruanos en busca de oportunidades generaron un éxodo rural que tuvo su mayor exponente en los pueblos jóvenes que invadieron los arenales de Lima. Estas migraciones ocasionaron constantes contradicciones sociales y económicas de enorme magnitud, si se tiene en cuenta, que los migrantes suponen un tercio de la poblacion actual en las ciudades latinoamericanas.

Por aquel entonces, las familias se organizaron alineando los predios según precarias retículas indiferenciadas que progresivamente ocupaban los cerros hasta donde las barreras geográficas les permitían, dando resultados de morfología urbana muy rudimentarios con hipertrofias y desproporciones. En algunos casos, las líneas trazadas por un arquitecto sirvieron de base para dirigir un crecimiento capaz de albergar una estructura social sin precedentes, uno de estos casos fue Villa el Salvador.

Mediante un estudio de las características formales y espaciales del área, se pretende comprender la dinámica de urbanismo informal así como el proceso de formación del lugar construido. Para ello el planeamiento actual de Villa se compara escalarmente con algunos de los barrios más paradigmaticos, en localizaciones dispares, con la finalidad de establecer una recomposición urbana a partir del límite, la manzana y la calle.

[EN] Ever since 1950s, the avalanches of rural Peruvians looking for opportunities had a mayor occurrence in young towns that invaded Lima¿s Arenals. These migrations caused constant social and economic contradictions of huge magnitude, taking into account that the migrants represent a third of the current population in Latin American cities.

By then, the families organized aligning the properties based on undifferentiated reticules that would occupy the hill up until a point in which geographical barriers allowed them, giving results of a very rudimentary urban morphology with hypertrophies and disproportions. Nonetheless, there were cases in which the lines traced by an architect were used as foundation to command the growth to make it possible for an unprecedented social structure; like Villa el Salvador.

It is intended to understand the dynamics of the informal city as well as the process of the constructed site through a study of the formal and spatial features of the area. For that reason, the current approach of Villa is compared with some of the most paradigmatic neighborhoods with the purpose of establishing an urban recomposition beginning with the limit, the block and then, the street.

[CA] a la cerca d’oportunitats van generar un èxode rural que va tindre el seu major exponent en els pobles jóvens que van invadir els arenals de Lima. Aquestes migracions van ocasionar constants contradiccions socials i econòmiques d’enorme mag - nitud, si es té en compte, que els migrants suposen un terç de la població actual en les ciutats llatinoamericanes. En aquell moment, les famílies es van organitzar ali - neant els predis segons precàries retícules indiferenciades que progressivament ocupaven els turons fins on les barreres geo - gràfiques els permetien, donant resultats de morfologia urbana molt rudimentaris amb hipertròfies i desproporcions. En alguns casos, les línies traçades per un arquitecte van servir de base per a dirigir un creixement capaç d’albergar una estructura so - cial sense precedents, un d’estos casos va ser Villa el Salvador. Per mitjà d’un estudi de les característiques formals i espacials de l’àrea, es pretén comprendre la dinàmica d’urba - nisme informal així com el procés de formació del lloc construït. Per a això el planejament actual de Villa es compara escalar - ment amb alguns dels barris més paradigmàtics, en localitza - cions dispars, amb la finalitat d’esta