Identificación y abundancia de artrópodos depredadores en los cultivos de cítricos valencianos

Abstract

A fin de obtener información sobre las especies de artrópodos depredadores que viven en los cultivos de cítricos del País Valenciano se han analizado muestras recogidas cada quince días en diez parcelas de cítricos durante tres años, 1999 a 2001. El muestreo se ha realizado con aspirador de motor, aspirándose en cada muestra 8.000 hojas aproximadamente.

Sobre un total de 5.265 adultos se han identificado 16 especies de coccinélidos, siendo las mas frecuentes Scymnus interruptus y Sc. subvillosus. Ambas especies aparecen asociadas y predominan fundamentalmente entre junio y octubre. Junto a Propylaea 14-punctata, se alimentan aparentemente de pulgones. Otros coccinélidos comunes son Stethorus punctillum y Rodolia cardinalis. En 7.038 adultos de neurópteros capturados se han identificado ocho especies. Las mas abundantes fueron Semidalis aleyrodiformis y Conwentzia psociformis, que aparecen asociadas en las mismas parcelas aunque abundan en épocas del año distintas. Las dos especies de coniopterígidos muestran una correlación negativa con los crisópidos, y en particular con la tercera especie de neurópteros en abundancia, Chrysoperla carnea.

A partir de 15.983 adultos muestreados se han identificado trece especies de formícidos, siendo la mas abundante Lasius niger, seguida de Pheidole pallidula. Ambas muestran dos máximos anuales, entre mayo y septiembre. Hemos encontrado correlaciones negativas entre la abundancia de estas dos especies en las mismas parcelas y correlación positiva entre Ph. pallidula, Plagiolepis schmitzii y Tapinoma erracticum. L. niger aparece asociada a parcelas donde los pulgones son abundantes. Se han encontrado 11.486 arañas y entre ellas se han identificado 55 especies, incluidas en 17 familias. Las especies mas abundantes son Icius hamatus y Theridion pinastri. Como especies secundarias se encuentran Philodromus cespitum, Cheiracanthium mildei y Oxyopes heterophthalmus. Las poblaciones de arañas están formadas sobre todo por inmaduros...

A fi d'obtindre informació sobre les espècies d'artròpodes depredadors que viuen en els cultius de cítrics del País Valencià s'han analitzat mostres arreplegades cada quinze dies en deu parcel·les de cítrics durant tres anys, 1999 al 2001. El mostratge s'ha realitzat amb aspirador de motor, aspirant-se en cada mostra 8.000 fulles aproximadament. Sobre un total de 5.265 adults s'han identificat 16 espècies de coccinèlids, sent les més freqüents Scymnus interruptus i Sc. subvillosus. Ambdós espècies apareixen associades i predominen fonamentalment entre juny i octubre. Junt amb Propylaea 14- punctata, s'alimenten aparentment de pugons. Altres coccinèlids comuns són Stethorus punctillum i Rodolia cardinalis. En 7.038 adults de neuròpters capturats s'han identificat huit espècies. Les més abundants van ser Semidalis aleyrodiformis i Conwentzia psociformis, que apareixen associades en les mateixes parcel·les encara que abunden en èpoques de l'any distintes. Les dos espècies de coniopterígids mostren una correlació negativa amb els crisópids, i en particular amb la tercera espècie de neuròpters en abundància, Chrysoperla carnea. A partir de 15.983 adults mostrejats s'han identificat tretze espècies de formícids, sent la més abundant Lasius níger, seguida de Pheidole pallidula. Ambdós mostren dos màxims anuals, entre maig i setembre. Hem trobat correlacions negatives entre l'abundància d'estes dos espècies en les mateixes parcel·les i correlació positiva entre Ph. pallidula, Plagiolepis schmitzii i Tapinoma erracticum. L. níger apareix associada a parcel·les on els pugons són abundants. S'han trobat 11.486 aranyes i entre elles s'han identificat 55 espècies, incloses en 17 famílies. Les espècies mes abundants són Icius hamatus i Theridion pinastri. Com a espècies secundàries es troben Philodromus cespitum, Cheiracanthium mildei i Oxyopes heterophthalmus. Les poblacions d'aranyes estan formades sobretot per immadurs i apareixen al llarg de tot l'any, amb un màxim a l'estiu. Finalment, en 243 adults trobats en els mostratges s'han identificat 5 espècies d'antocòrids, destacant per la seua abundància Cardiastethus fasciiventris i dos espècies d'Orius, O. albidipennis i O. laevigatus. Els antocòrids són escassos i de distribució irregular.

To obtain information on the identity, abundance and seasonal trend along the year of arthropod predators that live in citrus orchards from Valencia (Spain), samples were collected every 15 days all along the year for three years (1999 to 2001) from 10 commercial citrus plantations. Samples were collected with an engine-powered vacuummachine and each simple came from about 8,000 leaves. Out of 5,265 adults, 16 species of coccinellids were identified, being the most common Scymnus interruptus y Sc. subvillosus. Both species appear associated in the same orchards and are abundant between June and October. Together with Propylaea 14-punctata, they feed apparently on aphids. Other common coccinellids were Stethorus punctillum y Rodolia cardinalis. Out of 7,038 adults of Neuroptera collected, eight species were identified. The two most abundants, Semidalis aleyrodiformis and Conwentzia psociformis, appeared associated in the same orchards, though in different periods of the year. The two coniopterigid species showed a negative correlation with the chrysopids, and especially with the third species of Neuroptera in abundance, Chrysoperla carnea. From 15.983 adults sampled, thirteen species of Formicidae were identified. Lasius niger was the most abundant, followed by Pheidole pallidula. Both show two annual peaks, between May and September. Negative correlations between the abundance of these two species in the same orchards were found and positive correlations appeared between Ph. pallidula, Plagiolepis schmitzii and Tapinoma erracticum. L. niger appeared associated with orchards where aphids were abundants. In all, 11.486 spiders were collected, and among them 55 especies were identified, belonging to 17 families. The most abundant species were Icius hamatus and Theridion pinastri. As secondary species appeared Philodromus cespitum, Cheiracanthium mildei and Oxyopes heterophthalmus. Spider populations were formed mostly by immatures and appeared all along the year, with a maximum in summer. Finally, out of 243 adults found in the samples, five species of anthocorids were identified. The most common were Cardiastethus fasciiventris and two species of Orius, O. albidipennis and O. laevigatus. Anthocorids were scarce and irregularly distributed.