De la crítica institucional a las instituciones críticas Políticas culturales y autogestión en arte en el contexto español, 2007-2017

Abstract

[ES] Esta tesis doctoral consiste en un análisis crítico de las políticas culturales en el contexto español de la crisis económica (2007-2017), así como de la autogestión en arte desde su propia etimología, y el desempeño de las asociaciones profesionales de artistas visuales a nivel estatal. Para ilustrar estas reflexiones sobre aspectos de la política, la economía y la sociedad se van analizando en paralelo algunas respuestas que los artistas contemporáneos han dado a través de sus propias obras, tanto ante la situación de precariedad del sistema del arte español como ante los diversos aspectos económicos que dan cuenta del valor intrínseco de nuestras sociedades, que el arte aprecia como un valor dentro del orden global de la economía. Frente al sistema capitalista que sólo patrimonializa el valor monetario de los objetos, los artistas a través de estos ejemplos plantean reflexiones en torno al valor informal y simbólico, rara vez contabilizado en nuestro sistema económico occidental. Así, la crítica institucional, desde su propia lógica operativa, se convierte en uno de los temas centrales a analizar, ya que aporta una manera de hacer propia de la crítica desde la producción artística hacia el propio sistema del arte como aquel lugar en el se materializa de manera más visible la desregulación del sistema económico capitalista y sus consecuencias sobre las otras economías. A partir de aquí, se profundiza acerca de la figura del comisario de exposiciones y su versión desmaterializada presente como prácticas curatoriales, cuya intención pedagógica rebasa los límites del museo y se transforma desde un enfoque poscolonial y feminista en metodologías más cercanas a la educación. Finalmente, se realiza un breve análisis de los orígenes de esta vinculación entre el arte y lo social que estudiamos a través de la historia del arte reciente, y tratamos de ver cómo se ha trasladado al momento presente mediante un estudio de casos situados principalmente en dos contextos locales (Bilbao y Valencia) que repiensan las prácticas artísticas desde la participación para hacernos conscientes de sus virtudes y riesgos sobre el tejido social y económico; y sobre el propio sis-tema del arte.

[CA] Esta tesi doctoral consistix en una anàlisi crítica de les polítiques culturals en el context espanyol de la crisi econòmica (2007-2017), així com de l'autogestió en art des de la seua pròpia etimologia, i l'exercici de les associacions professionals d'artistes visuals a nivell estatal. Per a il·lustrar estes reflexions sobre aspectes de la política, l'economia i la societat es van analitzant en parallel algunes respostes que els artistes contemporanis han donat a través de les seues pròpies obres, tant davant de la situació de precarietat del sistema de l'art espanyol com davant dels diversos aspectes econòmics que donen compte del valor intrínsec de les nostres societats, que l'art aprecia com un valor dins de l'orde global de l'economia. Enfront del sistema capitalista que només patrimonialitza el valor monetari dels objectes, els artistes mitjançant estos exemples plantegen reflexions entorn del valor informal i simbòlic, rares vegades comptabilitzat en el nostre sistema econòmic occidental. Així, la crítica institucional, des de la seua pròpia lògica operativa, es convertix en un dels temes centrals a analitzar, ja que aporta una manera de fer pròpia de la crítica des de la producció artística cap al propi sistema de l'art com aquell lloc en el es materialitza de manera més visible la desregulació del sistema econòmic capitalista i les seues conseqüències sobre les altres economies. A partir d'ací, s'aprofundix a prop de la figura del comissari d'exposicions i la seua versió desmaterialitzada present com a pràctiques curatoriales, la intenció pedagògica de la qual sobrepassa els límits del museu i es transforma des d'un enfocament postcolonial i feminista en metodologies més pròximes a l'educació. Finalment, es realitza una breu anàlisi dels orígens d'esta vinculació entre l'art i com estudiem de social a través de la història de l'art recent, i tractem de veure com s'ha traslladat al moment present per mitjà d'un estudi de casos situats principalment en dos contextos locals (Bilbao i València) que repensen les pràctiques artístiques des de la participació per a fer-nos conscients de les seues virtuts i riscos sobre el teixit social i econòmic; i sobre el propi sistema de l'art.

[EN] This doctoral thesis consists of a critical analysis of cultural policies in the Spanish context of the economic crisis (2007-2017), as well as self-management in art from its own etymology, and the performance of professional associations of visual artists at the State level To illustrate these reflections on aspects of politics, economy and society, several responses that contemporary artists have given through their own works are analyzed in parallel; both the situation of precariousness of the Spanish art system as well as with the various economic aspects that account for the intrinsic value of our societies, that art appreciates as a value within the global order of the economy. In contrast to the capitalist system that only patrimonializes the monetary value of objects, artists through these examples raise reflections on informal and symbolic value, rarely accounted for in our western economic system. Thus, institutional critique, from its own operational logic, becomes one of the central issues to be analyzed, since it provides a way of making the criticism of artistic production towards the art system itself as that place in which the de-regulation of the capitalist economic system and its consequences on the other economies materialize in a more visible way From here, it is deepened about the figure of the curator of exhibitions and its de-materialized version of today's curatorial practices, whose pedagogical intention overtakes the limits of the museum and is transformed from its postcolonial and feminist approach into educational methodologies. Finally, a brief analysis of the origins of this link between art and the social that we study through the history of recent art is performed, and we try to see how it moved to the present moment through a study of cases located mainly in two local contexts (Bilbao and Valencia) that rethink the artistic practices from participation in order to make us aware of their strengths and risks on the social and economic fabric.