Determinantes del esfuerzo en innovación de empresas seguidoras en economías en desarrollo: el caso de la industria manufacturera colombiana

Abstract

[ES] Las teorías y estudios recientes sobre el desarrollo económico, reconocen un papel clave a la capacidad de innovación como motor del crecimiento y bienestar económico de las naciones. En los países industrializados, y en algunos países emergentes principalmente de Asia y Latinoamérica, la inversión tanto pública como privada en formación del talento humano e investigación y desarrollo, les ha permitido incrementar la capacidad científica y tecnológica; lo cual a su vez, parece haber contribuido a mejorar la capacidad de innovación del sector manufacturero, reflejada esta última en los mercados internacionales, por el liderazgo y el incremento en la participación de las exportaciones de productos y servicios de mayor valor agregado. En contraste, muchos países con economías en desarrollo, no han dado aún el salto a la innovación, y siguen basando sus exportaciones en la explotación primaria de sus recursos naturales. Sin embargo, últimamente de acuerdo con las encuestas nacionales, sobre actividades empresariales de innovación y desarrollo tecnológico, se han estado realizando algunos esfuerzos para mejorar su capacidad de innovación, por medio de inversiones, principalmente para la importación y uso de maquinaria y equipo, con el propósito de modernizar sus procesos productivos; y en menor medida, se han utilizado otras actividades científicas y tecnológicas. En este sentido, en la presente tesis se propone analizar el esfuerzo en innovación empresarial, no solo como inversiones en actividades independientes, sino como un proceso clave, con enfoque de mecanismos de aprendizaje acumulativo, en el contexto de los proyectos estratégicos de innovación y desarrollo tecnológico. Como esfuerzo en innovación, en la presente investigación, se han considerado entonces, cuatro mecanismos o procesos clave de aprendizaje. Son estos: aprendizaje por medio de investigación y desarrollo (learning-by-searching); aprendizaje por medio de entrenamiento y capacitación especializada (learning-by-training); aprendizaje por medio de la interacción con fuentes internas y externas de conocimiento con el propósito de recibir transferencia de tecnologías, asistencia técnica y consultorías (learning-by-interacting); y aprendizaje por medio del uso de tecnologías adquiridas e incorporadas en maquinarías, equipos y otras aplicaciones (learning-by-using). En la muestra estudiada con empresas manufactureras de Colombia, se ha estimado como principal determinante del esfuerzo en innovación el nivel de formación profesional del personal ocupado en las actividades de innovación, y se percibe como principal mecanismo de aprendizaje el uso de tecnologías incorporadas en maquinaria y equipos, y otras aplicaciones adquiridas, y en menor medida se utilizan otras actividades tecnológicas. En conclusión, la tesis invita a considerar que los esfuerzos en innovación es conveniente que en las empresas sean enfocados como procesos de aprendizaje acumulativo. En este sentido, se recomienda fortalecer la capacidad empresarial para la gestión del proceso de innovación; aspecto en el cual, la administración pública podría contribuir desde las políticas de fomento a la innovación y el desarrollo tecnológico nacional con dos propósitos principales: por una parte, apoyar la implantación empresarial de las normas del sistema de gestión de investigación, desarrollo e innovación; y de otra parte, apoyar a las universidades para el fortalecimiento de la infraestructura tecnológica y la acreditación de laboratorios para la investigación, y la formación a nivel de posgrado en gestión de proyectos de innovación y desarrollo tecnológico.

[CA] Les teories i estudis recents sobre el desenvolupament econòmic reconeixen un paper clau a la capacitat de innovació com el motor del creixement i benestar econòmic de les nacions. Als països industrialitzats i a alguns països emergents principalment a Àsia i Llatinoamèrica la inversió tant pública com ara privada en formació del talent humà i investigació i desenvolupament les ha permès incrementar la capacitat científica i tecnològica; la qual cosa al mateix temps sembla haver contribuït a millorar la capacitat de innovació del sector manufacturer la qual aquesta última es veu reflectida als mercats internacionals per el lideratge i l'increment en la participació de les exportacions de productes i serveis de major valor agregat. En contrast, molts països amb economies en desenvolupament no hi han donat el salt a la innovació i continuen basant les seves exportacions a l'explotació primària dels seus recursos naturals. No obstant això, últimament d'acord amb les enquestes nacionals, sobre activitats empresarials d'innovació i desenvolupament tecnològic, s'han estat realitzant alguns esforços per millorar la seva capacitat d'innovació, per mitjà d'inversions, principalment per a la importació i ús de maquinària i equip, amb el propòsit de modernitzar els seus processos productius; i en menor mesura, s'han utilitzat altres activitats científiques i tecnològiques. En aquest sentit, en la present tesi es proposa analitzar l'esforç en innovació empresarial, no solament com a inversions en activitats independents, sinó com un procés clau, amb enfocament de mecanismes d'aprenentatge acumulatiu en el context dels projectes estratègics d'innovació i desenvolupament tecnològic. Com a esforç en innovació, en la present recerca s'han considerat llavor quatre mecanismes o processos clau d'aprenentatge. Són aquests: aprenentatge per mitjà de recerca i desenvolupament (learning-by-searching); aprenentatge per mitjà d'entrenament i capacitació especialitzada (learning-by-training); aprenentatge per mitjà de la interacció amb fonts internes i externes de coneixement amb el propòsit de rebre transferència de tecnologies, assistència tècnica i consultories (learning-by-interacting); i aprenentatge per mitjà de l'ús de tecnologies adquirides i incorporades en maquinaries, equips i altres aplicacions (learning-by-using). En la mostra estudiada amb empreses manufactureres de Colòmbia, s'ha estimat com a principal determinant de l'esforç en innovació el nivell de formació professional del personal ocupat en les activitats d'innovació, i es percep com a principal mecanisme d'aprenentatge l'ús de tecnologies incorporades en maquinària i equips, i altres aplicacions adquirides, i en menor mesura s'utilitzen altres activitats tecnològiques. En conclusió, la tesi convida a considerar que els esforços en innovació és convenient que en les empreses siguin enfocats com a processos d'aprenentatge acumulatiu. En aquest sentit, es recomana enfortir la capacitat empresarial per a la gestió del procés d'innovació; aspecte en el qual, l'administració pública podria contribuir des de les polítiques de foment a la innovació i el desenvolupament tecnològic nacional amb dos propòsits principals: d'una banda, recolzar la implantació empresarial de les normes del sistema de gestió de recerca, desenvolupament i innovació; i d'una altra part, recolzar a les universitats per a l'enfortiment de la infraestructura tecnològica i l'acreditació de laboratoris per a la recerca, i la formació a nivell de postgrau en gestió de projectes d'innovació i desenvolupament tecnològic.

[EN] The theories and recent studies on economic development, recognize a key role innovation capacity as an engine of economic growth and welfare of nations. In industrialized countries and in some emerging countries mainly in Asia and Latin America , both public and private training of human talent and research and development investment has enabled them to increase scientific and technological capacity; which in turn seems to have contributed to improving the innovative capacity of the manufacturing sector, the latter reflected in international markets, leadership and the increase in the share of exports of goods and services with higher added value . In contrast, many countries with developing economies appear to have not yet made the leap to innovation, since its exports are mainly based on primary exploitation of natural resources. Lately, however, according to national surveys, about business innovation and technological development, have been making some efforts to improve its capacity for innovation, by investing mainly for the import and use of machinery and equipment, In order to modernize their production processes; and to a lesser extent, have used other scientific and technological activities. In this sense, this thesis is to analyze the stress in business innovation, not only investments in independent activities, but as a key process, with a focus on mechanisms of cumulative learning in the context of the strategic projects of innovation and development technology. As innovation effort in this investigation were then considered four key mechanisms or learning processes. They are: learning through research and development of products and processes (learning-by-searching); learning through training, education and specialized training (learning-by-training ); learning through interaction with internal and external knowledge sources in order to receive technology transfer, technical assistance and consulting (learning-by-interacting); and learning through the use of technologies acquired and incorporated into machinery, equipment and other applications (learning -by -using ). As is customary in academic research, to develop the thesis paper , in the first chapters of literature related to the development of theories of innovation and history found in the empirical literature on absorptive capacity and innovation effort is analyzed to then propose a conceptual model, which liaises and guide for the empirical study through analysis of descriptive statistics at sectoral level (meso), and econometric estimates at the enterprise level (micro ) using the Survey microdata available Development and Technological Innovation EDIT IV for the period (2007-2008), conducted by the National Department Statistically DANE of Colombia. In particular, for the specific sample studied, a limited effect of effort in innovation, particularly the use of built-in machinery and equipment technologies, and other purchased applications are perceived; and to a lesser extent, other technological activities are used. It has been estimated as a main determinant of effort in innovation the level of professional education devoted to innovation activities staff. In conclusion, the thesis invited to consider that innovation efforts is desirable that companies are focused as processes of cumulative learning. In this regard, the need to strengthen corporate capacity to manage the innovation process, an aspect in which public administration could contribute from development policies with two principal aims: by one side, the implementation of business rules management system is suggested innovation; and by other side, to support infrastructure for researching and training, in the academy, in managing innovation projects.