Microemulsiones, soluciones micelares y emulsiones sin tensoactivos en la limpieza de pintura mural al fresco

Abstract

[ES] La limpieza de superficies pictóricas es uno de los procedimientos con mayor complejidad conceptual y dificultad técnica de los llevados a cabo durante un proceso de restauración. La aplicación en sucesivas intervenciones de estratos protectores o para refrescar la superficie pictórica mural, fue un procedimiento habitual y muy extendido hasta no hace tanto tiempo. Las sustancias aplicadas, en la mayoría de los casos, son productos insolubles en agua. Ejemplo de ello serían las ceras, los distintos polímeros sintéticos o los barnices naturales entre otros muchos materiales. La problemática que surge con el uso de este tipo de sustancias hidrofóbicas se debe a la penetración del material en la red porosa de la obra, y a la consecuente fragilidad que esto genera en su superficie. Este hecho provoca que la retirada de estos productos del estrato pictórico sea tremendamente complicada. Los procedimientos tradicionales de eliminación de estas sustancias de naturaleza mixta, implican el empleo de medios mecánicos o disolventes orgánicos. En consecuencia, se trata de intervenciones potencialmente agresivas con la pintura mural al fresco. Debido a estas razones, los sistemas nanoestructurados, como las soluciones micelares y las microemulsiones, se están considerando como una alternativa para la remoción de esta clase de productos. El propósito del estudio que aquí se presenta, consiste en analizar las clases de agentes de limpieza empleados para eliminar este tipo de estratos, así como, la búsqueda de nuevos tratamientos eficientes sí, pero incidiendo especialmente en su no toxicidad. Los productos de limpieza seleccionados para su evaluación son: soluciones micelares, microemulsiones y emulsiones sin tensoactivos. Tras la publicación de algunas intervenciones llevadas a cabo con éxito en Italia, esta investigación persigue revisar los sistemas nanoestructurados que forman parte de la nueva paleta de agentes de limpieza a disposición del conservador-restaurador. Confrontando las características constitutivas de la pintura mural italiana, con la casuística propia de las obras españolas y en concreto del barroco valenciano. Para ello, se ha establecido un marco experimental que ha permitido analizar los resultados de diversas pruebas tanto en probetas realizadas ex profeso, como en las pinturas murales de las iglesias de San Nicolás y de los Santos Juanes, situadas ambas en la ciudad de Valencia. El procedimiento experimental ha permitido observar ventajas y desventajas de los sistemas nanométricos que necesariamente, deben ser evaluadas para aportar conclusiones que faciliten la labor del conservador-restaurador al enfrentarse a este tipo de problemática. Este estudio ha conseguido diseñar una alternativa viable, eficaz y no tóxica, mediante el empleo de emulsiones sin tensoactivos, que intenta resolver los inconvenientes encontrados en la práctica a la hora de trabajar con los sistemas nanométricos en obras murales del barroco valenciano. Esta línea de investigación abre un amplio campo de estudio científico con ambiciosas posibilidades futuras que pueden ser claves en la salvaguarda del patrimonio artístico.

[CA] La neteja de superfícies pictòriques és un dels procediments amb major complexitat conceptual i dificultat tècnica dels duts a terme durant un procés de restauració. L'aplicació en successives intervencions d'estrats protectors o per refrescar la superfície pictòrica mural, va ser un procediment habitual i molt estès fins no fa tant de temps. Les substàncies aplicades, en la majoria dels casos, són productes insolubles en aigua. Exemple d'això serien les ceres, els diferents polímers sintètics o els vernissos naturals entre molts materials. La problemàtica que sorgeix amb l'ús d'aquest tipus de substàncies hidrofòbiques es deu a la penetració del material a la xarxa porosa de l'obra, i a la conseqüent fragilitat que això genera en la seua superfície. Aquest fet provoca que la retirada d'aquests productes de l'estrat pictòric sigui tremendament complicada. Els procediments tradicionals d'eliminació d'aquestes substàncies de naturalesa mixta, impliquen l'ús de mitjans mecànics o dissolvents orgànics. En conseqüència, es tracta d'intervencions potencialment agressives amb la pintura mural al fresc. A causa d'aquestes raons, els sistemes nanoestructurats, com les solucions micelars i les microemulsions, s'estan considerant com una alternativa per a la remoció d'aquesta classe de productes. El propòsit de l'estudi que aquí es presenta, consisteix a analitzar les classes d'agents de neteja emprats per eliminar aquest tipus d'estrats, així com, la recerca de nous tractaments eficients sí, però incidint especialment en la seua no toxicitat. Els productes de neteja seleccionats per a la seua avaluació son: solucions micelars, microemulsions i emulsions sense tensioactius. Després de la publicació d'algunes intervencions dutes a terme amb èxit a Itàlia, aquesta investigació persegueix revisar els sistemes nanoestructurats que formen part de la nova paleta d'agents de neteja que es troba a disposició del conservador-restaurador. Confrontant les característiques constitutives de la pintura mural italiana, amb la casuística pròpia de les obres espanyoles i en concret del barroc valencià. Per a això, s'ha establert un marc experimental que ha permès analitzar els resultats de diverses proves tant en provetes realitzades expressament, com en les pintures murals de les esglésies de Sant Nicolau i dels Sants Joans, situades totes dues a la ciutat de València. El procediment experimental ha permès observar avantatges i desavantatges dels sistemes nanomètrics que necessàriament, han de ser evaluades per a aportar conclusions que faciliten la tasca del conservador-restaurador al enfrontar-se a aquest tipus de problemàtica. Aquest estudi ha aconseguit dissenyar una alternativa viable, eficaç i no tòxica, mitjançant l'ús d'emulsions sense tensioactius, que intenta resoldre els inconvenients trobats en la pràctica a l'hora de treballar amb els sistemes nanomètrics en obres murals del barroc valencià. Aquesta línia de recerca obre un ampli camp d'estudi científic amb ambicioses possibilitats futures que poden ser claus en la salvaguarda del patrimoni artístic.

[EN] The cleaning of pictorial surfaces is one of the most complex restoration processes in the field of Conservation. It is both conceptually challenging and technically rigorous. The application of different layers of coatings that serve to either protect the mural painting or to resaturate the pictorial surface, was a habitual and widespread practice that endured until only recently. In most cases, the applied materials were and remain insoluble in water. Examples of some of these substances include waxes, various synthetic polymers, or natural and synthetic varnishes among many other materials. The major problem that arises from the use of the aforementioned products is a result of their ability to penetrate into the artwork's porous network. This penetration can severely compromise the stability of the painting's surface and renders the removal of these products from the pictorial layer tremendously complicated. Traditional cleaning methods also employ mechanical action and include the use of organic solvents. These types of interventions are potentially aggressive to fresco mural paintings. Consequently, nanostructured systems, such as micellar solutions and microemulsions, are being considered as alternatives for their removal. The aim of this study is to analyse different cleaning agents used to eliminate hydrophobic materials from the fresco mural paintings while investigating new, efficient and non-toxic treatment options. The cleaning products selected for analysis include micellar solutions, microemulsions and emulsions without surfactants. After the publication of some recent successful innovations made in Italy, this research aims to review the nanostructured systems available as cleaning agents for mural paintings to the conservator-restorer. It also attempts to analyse the effects of these substances while bearing in mind the constitutive differences between Italian and Spanish mural paintings, specifically in paintings from the Baroque period in the Spanish city of Valencia. To this end, an experimental framework has been established that enables the results of various tests to be analysed both on mock-up samples done ex professo, and in situ samples on mural paintings from the Valencian churches of San Nicolás and Santos Juanes. The described experimental procedure has allowed for the observation of advantages and disadvantages inherent in nanometric systems, which will provide findings that facilitate the work of practising conservator-restorers grappling with these types of problems. This study has resulted in the development of an effective and non-toxic alternative solution that employs emulsions without surfactants. This new solution takes steps towards rectifying practical disadvantages associated with current emulsion-based cleaning systems. This line of research opens up a wide field of scientific study with broad future possibilities integral to the successful safeguarding of artistic heritage.