- -

L'arquitectura compacta i dispersa dels camins de peregrinació. Anàlisi de la seua conservació i gestió en diferents regions mediterrànies.

RiuNet: Institutional repository of the Polithecnic University of Valencia

Share/Send to

Cited by

Statistics

L'arquitectura compacta i dispersa dels camins de peregrinació. Anàlisi de la seua conservació i gestió en diferents regions mediterrànies.

Show simple item record

Files in this item

dc.contributor.advisor García Esparza, Juan Antonio es_ES
dc.contributor.advisor Palmero Iglesias, Luís Manuel es_ES
dc.contributor.author Altaba Tena, Pablo es_ES
dc.coverage.spatial east=-0.3524294999999711; north=40.22163649999999; name=Penyagolosa, Castelló, Espanya es_ES
dc.date.accessioned 2019-09-04T09:29:40Z
dc.date.available 2019-09-04T09:29:40Z
dc.date.created 2019-07-08
dc.date.issued 2019-09-02 es_ES
dc.identifier.uri http://hdl.handle.net/10251/124968
dc.description.abstract [ES] Los habitantes de Penyagolosa, desde principios del siglo XIII, han sabi-do adaptarse a una vida de autosuficiencia anclada en la necesidad y la fe. El tipo de vida arraigada en la ganadería y la agricultura generó un paisaje antropizado propio de la montaña mediterránea. Las reminiscen-cias que aún quedan de aquella cultura centenaria, en muchos casos presentan un estado ruinoso. Del mismo modo, el paisaje que se generó hasta entrado el siglo XX está desapareciendo por la falta de cultivos, ganadería y actividad. La presente tesis doctoral pretende adentrarse en la cultura de Penyago-losa. Se afronta el estudio condicionados por los itinerarios que fueron objeto de trashumancia, comercio y rogativas desde nueve municipios del interior de la provincia de Castellón y uno de Teruel hasta el ermito-rio de Sant Joan de Penyagolosa. Se hará un recorrido por estos itinera-rios y por los centros históricos describiendo la arquitectura, los elemen-tos etnográficos, las actividades que transformaron el territorio hasta el estado actual de los itinerarios. Se hablará de la actividad económica de Penyagolosa, su protección y las problemáticas más severas que sufren los habitantes de la zona. Para encontrar alternativas al estado actual, se realiza un análisis de los marcos normativos que están aplicados en el área de estudio o que pue-den condicionar de alguna manera. Se verán objetivos, programas, car-tas, convenios, etcétera y se analizarán los detalles aportando una visión crítica pero que busca aprovechar el trabajo ya realizado para utilizarlo con nuevas perspectivas. Un trabajo de estas características está condicionado por un trabajo de campo analítico y estricto. Se explicará el trabajo realizado y qué materia-les y metodologías han adoptado y adaptado particularizándolos al espa-cio de estudio pero con una visión constante en la montaña mediterrá-nea. Del mismo modo, se explica como la participación y el trabajo colec-tivo con los habitantes de la zona abre las puertas a nuevos retos en cuanto a patrimonializar espacios de las características de Penyagolosa. Con la información recogida tanto del análisis bibliográfico previo, del trabajo de campo en el área de estudio y con sus habitantes, el análisis normativo y las nuevas perspectivas patrimoniales y paisajísticas, se ela-bora un marco metodológico que pretende abordar el paisaje y el patri-monio desde perspectivas horizontales, inclusivas, sostenibles y didácti-cas utilizando Penyagolosa como ejemplo de montaña mediterránea. es_ES
dc.description.abstract [CAT] Els pobladors de Penyagolosa, des de principis del segle XIII, han sabut adaptar-se a una vida d'autosuficiència ancorada en la necessitat i la fe. El tipus de vida arrelada a la ramaderia i l'agricultura va generar un pai-satge antropitzat propi de la muntanya mediterrània. Les reminiscències que encara queden d'aquella cultura centenària, en molts casos presen-ten un estat ruïnós. De la mateixa manera, el paisatge que es va generar fins ven entrat el segle XX està desapareixent per la falta de cultius, ra-maderia i activitat. La present tesi doctoral pretén endinsar-se en la cultura de Penyagolosa. S'afronta l'estudi condicionats pels itineraris que van ser objecte de transhumància, comerç i rogatives des de nou municipis de l'interior de la província de Castelló i un de Terol fins l'ermitori de Sant Joan de Pe-nyagolosa. Es farà un recorregut per aquests itineraris i pels centres his-tòrics descrivint l'arquitectura, els elements etnogràfics, les activitats que van transformar el territori fins l'estat actual dels itineraris. Es parlarà de l'activitat econòmica de Penyagolosa, la seua protecció i les problemàti-ques més severes que pateixen els habitants de la zona. Per trobar alternatives a l'estat actual, es realitza una anàlisi dels marcs normatius que estan aplicats a l'àrea d'estudi o que poden condicionar-la d'alguna manera. Es veuran objectius, programes, cartes, convenis, etcè-tera i s'analitzaran els detalls aportant una visió crítica però que busca aprofitar el treball ja realitzat per a utilitzar-lo amb noves perspectives. Un treball d'aquestes característiques està condicionat per un treball de camp analític i estricte. S'explicarà el treball realitzat i quins materials i metodologies s'han adoptat i adaptat particularitzant-los a l'espai d'estudi però amb una visió constant a la muntanya mediterrània. De la mateixa manera, s'explica com la participació i el treball col·lectiu amb els habi-tants de la zona obri les portes a nous reptes pel que fa a patrimonialitzar espais de les característiques de Penyagolosa. Amb la informació recollida tant de l'anàlisi bibliogràfic previ, del treball de camp en l'àrea d'estudi i amb els seus habitants, l'anàlisi normatiu i les noves perspectives patrimonials i paisatgístiques, s'elabora un marc metodològic que pretén abordar el paisatge i el patrimoni des de perspec-tives horitzontals, inclusives, sostenibles i didàctiques utilitzant Penyago-losa com a exemple de muntanya mediterrània. es_ES
dc.description.abstract [EN] Since the beginning of the 13th century, the inhabitants of Penyagolosa have known how to adapt to a life of self-sufficiency anchored in need and faith. The type of life rooted in livestock and agriculture generated an anthropized landscape typical of the Mediterranean mountain. The remi-niscences that still remain of that centenary culture, in many cases pre-sent a ruinous state. In the same way, the landscape that was generated until the beginning of the 20th century is disappearing due to the lack of crops, livestock and activity. This doctoral thesis aims to delve into the culture of Penyagolosa. The study is approached conditioned by the itineraries that were the object of transhumance, trade and prayers from nine municipalities in the interior of the province of Castellón and one of Teruel to the hermitage of Sant Joan de Penyagolosa. There will be a tour of these itineraries and the historical centres describing the architecture, the ethnographic elements, the activities that transformed the territory until the current state of the itineraries. The economic activity of Penyagolosa, its protection and the most severe problems suffered by the inhabitants of the area will be dis-cussed. In order to find alternatives to the current state, an analysis is made of the normative frameworks that are applied in the area of study or that may condition in some way. Objectives, programs, charters, agreements, etc. will be seen and the details will be analyzed, providing a critical vi-sion but seeking to take advantage of the work already done to use it with new perspectives. Such work is conditioned by strict analytical fieldwork. The work carried out will be explained and what materials and methodologies have been adopted and adapted in particular to the study space but with a constant vision of the Mediterranean mountain. In the same way, it is explained how the participation and the collective work with the inhabitants of the zone opens the doors to new challenges as for patrimonializing spaces of the characteristics of Penyagolosa. With the information gathered from the previous bibliographical analysis, from the fieldwork in the study area and with its inhabitants, the norma-tive analysis and the new heritage and landscape perspectives, a meth-odological framework is elaborated that tries to approach the landscape and heritage from horizontal, inclusive, sustainable and didactic perspec-tives using Penyagolosa as an example of Mediterranean mountain. es_ES
dc.language Catalán es_ES
dc.rights Reserva de todos los derechos es_ES
dc.subject Paisatge cultural es_ES
dc.subject Paisatge vernacle es_ES
dc.subject GIS per a patrimoni es_ES
dc.subject Etnografia es_ES
dc.subject Arquitectura tradicional es_ES
dc.subject.classification CONSTRUCCIONES ARQUITECTONICAS es_ES
dc.title L'arquitectura compacta i dispersa dels camins de peregrinació. Anàlisi de la seua conservació i gestió en diferents regions mediterrànies. es_ES
dc.type Tesis doctoral es_ES
dc.identifier.doi 10.4995/Thesis/10251/124968 es_ES
dc.rights.accessRights Abierto es_ES
dc.contributor.affiliation Universitat Politècnica de València. Escuela Técnica Superior de Arquitectura - Escola Tècnica Superior d'Arquitectura es_ES
dc.description.bibliographicCitation Altaba Tena, P. (2019). L'arquitectura compacta i dispersa dels camins de peregrinació. Anàlisi de la seua conservació i gestió en diferents regions mediterrànies [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/124968 es_ES
dc.description.accrualMethod TESIS es_ES
dc.type.version info:eu-repo/semantics/acceptedVersion es_ES
dc.relation.pasarela TESIS\10957 es_ES


This item appears in the following Collection(s)

Show simple item record