Rearing programmes for breeding rabbits. Effect of early development and feeding on future reproductive performance of rabbit females and males

Abstract

[ES] Cualquier mejora en el conocimiento de la nutrición y el manejo de los futuros conejos reproductores debe considerarse como prioritario en la producción cunícola. Sin embargo, los principales esfuerzos en investigación se han centrado en estos animales durante la fase de reproducción propiamente dicha. La hipótesis inicial de esta tesis fue que alcanzar un desarrollo temprano adecuado durante la gestación, lactancia, engorde y recría, con la ayuda de programas ajustados de alimentación en algunos de estos períodos, mejoraría el rendimiento reproductivo y la vida útil de los futuros conejos reproductores. Para evaluar esta hipótesis, se llevaron a cabo dos tipos de ensayos, tanto en conejos hembra de líneas maternas como en machos de líneas seleccionadas por velocidad de crecimiento y destinadas a la inseminación artificial. El primero de estos ensayos se centró en los diferentes patrones de crecimiento, desde el nacimiento hasta el final de la fase de recría, y su influencia en la carrera reproductiva y la vida útil del conejo. En el segundo tipo de pruebas, se evaluó el efecto del uso de diferentes dietas o programas de alimentación durante el período de recría en la productividad a corto y medio plazo. Los resultados muestran dos fases importantes en el desarrollo temprano, de acuerdo con sus efectos sobre el rendimiento reproductivo y la vida útil. Mostrar un mayor desarrollo corporal desde el nacimiento hasta los 63 días de vida parece tener una influencia positiva en el grado de madurez y la productividad al comienzo de su vida reproductiva, además de poder mejorar su supervivencia a corto plazo, pero con posibles efectos negativos en la esperanza de vida a largo plazo. Sin embargo, el desarrollo durante el período de recría (desde los 63 días de vida hasta el comienzo de la carrera reproductiva) parece tener un mayor impacto en la productividad y la esperanza de vida de nuestros futuros conejos reproductores. Las hembras más engrasadas en la primera inseminación tuvieron tamaños de camada más pequeños y un mayor riesgo de ser sacrificadas que las magras (P<0.05). Además, los machos que mostraron una mayor ganancia media diaria durante el período de recría tuvieron un número y porcentaje de eyaculados viables más bajos a lo largo de su vida productiva y mayor riesgo de muerte o sacrificio. Estos resultados podrían indicar que la clave para llevar a cabo un desarrollo adecuado durante el período de recría debería basarse tanto en conseguir que los conejos alcancen un grado de madurez apropiado, tanto fisiológica como reproductivamente, así como evitar un excesivo engrasamiento al inicio de su vida productiva. En los ensayos destinados a evaluar los programas de alimentación durante la recría, el uso de una restricción alimentaria en hembras, y especialmente el uso de dietas fibrosas (de 8.5 a 10 MJ ED/kg MS) permiten un desarrollo corporal gradual y adecuado a la edad de cubrición, con suficientes reservas corporales para afrontar el comienzo de la vida reproductiva y mejorando tanto su rendimiento reproductivo como su vida útil. El éxito de estos programas de alimentación de recría depende del momento y la duración de la aplicación de estos, mejorándose con la aplicación de un cambio a un pienso enriquecido energéticamente alrededor del primer apareamiento. En los machos, se observó que un programa de alimentación durante la recría adecuado debería adaptarse a la capacidad de ingesta de estos y a sus necesidades nutricionales en períodos concretos de la recría, consiguiendo así mejoras en algunos parámetros del semen al inicio de su vida reproductiva. En conclusión, tanto un desarrollo temprano adecuado desde la gestación hasta el comienzo de su vida reproductiva, como el uso de programas adecuados de alimentación durante la recría podrían mejorar significativamente el rendimiento reproductivo futuro, así como la esperanza de vida, tanto en conejos he

[CA] Qualsevol millora en el coneixement tant de la nutrició com del maneig dels futurs conills de criança ha de considerar-se com a prioritari en la producció de conills. No obstant açò, els principals esforços en investigació s'han centrat en aquests animals durant la fase de reproducció pròpiament dita. La hipòtesi inicial d'aquesta tesi va ser que aconseguir un desenvolupament primerenc adequat durant la gestació, lactància, engreix i criança, amb l'ajuda de programes ajustats d'alimentació en alguns d'aquests períodes, milloraria el rendiment reproductiu i la vida útil dels futurs conills reproductors. Per a avaluar aquesta hipòtesi, es van dur a terme dos tipus d'assajos, tant en conills femella de línies maternes, com en mascles de línies seleccionades per a la velocitat de creixement i destinades a la inseminació artificial. El primer d'aquests assajos es va centrar en els diferents patrons de creixement, des del naixement fins al final de la fase de criança, i la seua influència en la carrera reproductiva i la vida útil del conill. En el segon tipus de proves, es va avaluar l'efecte de l'ús de diferents dietes o programes d'alimentació durant el període de criança, en la productivitat a curt i mig termini. Els resultats obtinguts semblen indicar que podríem diferenciar dues fases en el desenvolupament primerenc, d'acord amb els seus efectes sobre el rendiment reproductiu i la vida útil. Mostrar un major desenvolupament corporal des del naixement fins als 63 dies de vida sembla tenir una influència positiva en el grau de maduresa i la productivitat al començament de la seua vida reproductiva, a més de poder millorar la seua supervivència a curt termini, però amb possibles efectes negatius en l'esperança de vida a llarg termini. No obstant açò, el desenvolupament durant el període de sembla tenir un major impacte en la productivitat i l'esperança de vida dels nostres futurs conills reproductors. Les femelles més greixades en la primera inseminació van tenir grandàries de ventrada més xicotets (tant nascuts com deslletats) i un major risc de ser sacrificades que les magres (P<0.05). A més, els mascles que van mostrar un major guany mitjà diari durant el període de criança van tenir un nombre i percentatge d'ejaculats viables més baixos al llarg de la seua vida productiva i major risc de mort o sacrifici. Aquests resultats podrien indicar que la clau per a dur a terme un desenvolupament adequat durant el període de criança hauria de basar-se tant a aconseguir que els conills aconseguisquen un grau de maduresa apropiat, per a afrontar els futurs desafiaments productius, com evitar un excessiu greixatge a l'inici de la seua vida productiva. En els assajos destinats a avaluar els programes d'alimentació durant la criança, l'ús d'una restricció alimentària en femelles, i especialment l'ús de dietes fibroses (de 8.5 a 10 MJ ED/kg MS) permeten un desenvolupament corporal gradual i adequat a l'edat de cobriment, amb suficients reserves corporals per a afrontar el començament de la vida reproductiva i millorant tant el seu rendiment reproductiu com la seua vida útil. L'èxit d'aquests programes d'alimentació de criança depèn del moment i la durada de l'aplicació d'aquests, millorant-se amb l'aplicació d'un canvi a un pinso enriquit energèticament al voltant del primer cobriment. En els mascles, es va observar que un programa d'alimentació durant la criança adequat hauria d'adaptar-se a la capacitat d'ingesta d'aquests i a les seues necessitats nutricionals en períodes concrets de la criança, aconseguint així millores en alguns paràmetres del semen a l'inici de la seua vida reproductiva. En conclusió, tant un desenvolupament primerenc adequat des de la gestació fins al començament de la seua vida reproductiva, com l'ús de programes adequats d'alimentació durant la criança podrien millorar significativament el rendiment reproductiu futur, així com l'esperança

[EN] Any improvement on the knowledge of both nutrition and management of the future rabbit breeders should be considered as crucial. However, main research efforts have been focused on animals during reproduction phase. The initial hypothesis of this thesis was that achieving an adequate early development during young rabbits' gestation, lactation, fattening and rearing, with the help of fitted feeding programmes in some of these periods, would be improved reproductive performance and lifespan of the future breeding rabbits. To evaluate this hypothesis, two types of trials, both in rabbit females from maternal lines selected for litter size at weaning and males from paternal lines selected for growth rate and intended on artificial insemination, were carried out. The first of these trials were mainly focused on the different growth patterns, from birth to the end of the rearing age, and their influence on rabbit's reproductive career and lifespan. In a second type of trials, the effect of the use of different diets or feeding programs during the rearing period in the performance in the short- medium-term was evaluated. The results obtained from the evaluation of the different growth patterns trials seem to indicate that, we could differentiate two parts on the early development according to their effects on reproductive performance and lifespan. To show a greater body development from birth to 63 days of life seems to have a positive influence on the maturity degree and productivity at the beginning of their reproductive life, as well as being able to improve their survival in the short-term, but it could be even negative for long-term lifespan. However, the development during the rearing period (from 63 days of life to the beginning of reproduction career) seems to have a higher impact on the productivity and lifespan of our rabbit breeders. Fatter rabbit females at first insemination had smaller litter sizes (born and weaned) and a higher risk of being culled (+13% per positive change in mm of perirenal fat) than lean ones (P<0.05). Also, rabbit males that showed a greater average daily gain during rearing period had a lower number and percentage of profitable ejaculates through it productive life (-10.1 and -4.9% per each 10 g of daily gain increase, respectively; P<0.05) and higher risk of death or culling (+16.2% per each increase in one standard deviation unit on live weight; P<0.05). These results could indicate that the key to carrying out an adequate development during the rearing period should allow the rabbits to reach an appropriate degree of physiological and reproductive maturity to face the future productive challenges, avoiding an excessive fatness at the beginning of their productive life. The use of a feeding restriction in rabbit females, and especially the use of fibrous diets (from 8.5 to 10 MJ DE/ kg DM) lead a gradual and adequate body development at mating, with enough body reserves to face the beginning of reproduction life and improving their whole reproductive performance and lifespan. The success of these rearing feeding programs depends in the moment and duration of application of them and improved with the application of a nutritional flushing around first mating. In rabbit males, it was observed that an adequate rearing feeding program should adapt it to the male's intake capacity and their nutritional requirements rearing period, especially to their high DP needs at the beginning of rearing period or when their requirements were close to maintenance, to improve some semen parameters at the beginning of their reproduction life. In conclusion, both the adequate early development of future rabbit breeders, from their own gestation to the beginning of their reproductive life, and the use of appropriate rearing feeding programs could significantly improve their future reproductive performance, as well as their life expectancy, both in rabbit females and males.