|
Resumen:
|
[ES] En los últimos años, la creciente necesidad de la capacidad de cómputo ha supuesto un reto que ha llevado a la industria a buscar arquitecturas alternativas a los procesadores superescalares con ejecución fuera de ...[+]
[ES] En los últimos años, la creciente necesidad de la capacidad de cómputo ha supuesto un reto que ha llevado a la industria a buscar arquitecturas alternativas a los procesadores superescalares con ejecución fuera de orden convencionales, con el objetivo de incrementar la potencia de cómputo con una mayor eficiencia energética.
Las GPU, que hasta hace apenas una década se dedicaban exclusivamente a la aceleración de los gráficos en los computadores, han sido una de las arquitecturas alternativas más utilizadas durante varios años para alcanzar el mencionado objetivo. Una de las características particulares de las GPU es su gran ancho de banda para acceder a memoria principal, lo que les permite ejecutar un gran número de hilos de forma muy eficiente. Esta característica, así como su elevada potencia computacional ejecutando operaciones de coma flotante, ha originado la aparición del paradigma de computación denominado GPGPU computing, paradigma en el que las GPU realizan cómputo de propósito general. Las citadas características convierten a las GPU en dispositivos especialmente apropiados para la ejecución de aplicaciones masivamente paralelas que tradicionalmente se habían ejecutado en procesadores convencionales de altas prestaciones.
El trabajo desarrollado en esta tesis persigue ayudar a mejorar las prestaciones de las GPU en la ejecución de aplicaciones GPGPU. Con este fin, como primer paso, se realiza un estudio de caracterización donde se identifican las características más importantes de estas aplicaciones desde el punto de vista de la jerarquía de memoria y su impacto en las prestaciones. Para ello, se utiliza un simulador detallado ciclo a ciclo donde se modela la arquitectura de una GPU reciente. El estudio revela que es necesario modelar de forma más detallada algunos componentes críticos de la jerarquía de memoria de las GPU para obtener resultados precisos. Los resultados obtenidos muestran que las prestaciones alcanzadas pueden variar hasta en un factor de 3× dependiendo de cómo se modelen estos componentes críticos.
Por este motivo, como segundo paso antes de elaborar la propuesta de mejora, el trabajo se centra en determinar qué componentes de la jerarquía de memoria de la GPU necesitan modelarse con mayor detalle para mejorar la precisión de los resultados del simulador, y en mejorar los modelos existentes de estos componentes. Además, se realiza un estudio de validación que compara los resultados obtenidos con los modelos mejorados contra los de una GPU comercial real. Las mejoras implementadas reducen la desviación de los resultados del simulador sobre los resultados reales alrededor de un 96%.
Finalmente, una vez mejorada la precisión del simulador, en esta tesis se presenta una propuesta innovadora, denominada FRC (siglas en inglés de Fetch and Replacement Cache), que mejora en gran medida la potencia computacional de la GPU, gracias a que aumenta el paralelismo en el acceso a memoria principal. La propuesta incrementa el número de accesos en paralelo a memoria principal mediante la aceleración de la gestión de las acciones de búsqueda y reemplazo relacionadas con los accesos que fallan en la cache. La propuesta FRC se basa en una pequeña estructura cache auxiliar que descongestiona el subsistema de memoria eficientemente, aumentando las prestaciones de la GPU hasta un 118% de media respecto al sistema base. Además, también reduce en 57% el consumo energético de la jerarquía de memoria.
[-]
[CA] En els últims anys, la creixent necessitat de capacitat de còmput ha suposat un repte que ha portat a la indústria a buscar arquitectures alternatives als processadors superescalars amb execució fora d'ordre convencionals, ...[+]
[CA] En els últims anys, la creixent necessitat de capacitat de còmput ha suposat un repte que ha portat a la indústria a buscar arquitectures alternatives als processadors superescalars amb execució fora d'ordre convencionals, amb l'objectiu d'incrementar la potència de còmput alhora que s'aconsegueix una major eficiència energètica.
Les arquitectures GPU, les quals fins fa només una dècada es dedicaven exclusivament a l'acceleració dels gràfics en els computadors, han sigut una de les alternatives més utilitzades durant alguns anys per a aconseguir l'esmentat objectiu. Una de les característiques particulars de les GPU és el seu elevat ample de banda per a accedir a memòria principal, la qual cosa permet executar un gran nombre de fils de forma molt eficient. Aquesta característica, així com la seua elevada potència computacional executant operacions de coma flotant, ha originat l'aparició del paradigma de computació anomenat GPGPU computing, paradigma on les GPU realitzen còmput de propòsit general. Les citades característiques converteixen a les GPU en dispositius especialment apropiats per a l'execució d'aplicacions massivament paral·leles que tradicionalment s'havien executat en processadors convencionals d'altes prestacions.
El treball desenvolupat en aquesta tesi persegueix ajudar a millorar les prestacions de les GPU en l'execució de les aplicacions GPGPU. A aquest efecte, com a primer pas, es realitza un estudi de caracterització on s'identifiquen les característiques més importants d'aquestes aplicacions des del punt de vista de la jerarquia de memòria i el seu impacte en les prestacions. Per a això s'utilitza un simulador detallat cicle a cicle on es modela l'arquitectura d'una GPU recent. L'estudi revela que és necessari modelar de forma més detallada alguns components crítics de la jerarquia de memòria de les GPU per a obtindre resultats precisos. Els resultats obtinguts mostren que les prestacions aconseguides poden variar fins i tot en un factor de 3× depenent de com es modelen aquests components crítics.
Per aquest motiu, com a segon pas abans d'elaborar la proposta de millora, el treball se centra en determinar quins components de la jerarquia de memòria de la GPU necessiten modelar-se amb major detall per a millorar la precisió dels resultats del simulador i en millorar els models existents d'aquests components. A més, es realitza un estudi de validació que compara els resultats obtinguts amb els models millorats contra els d'una GPU comercial real. Les millores implementades redueixen la desviació dels resultats del simulador sobre els resultats reals al voltant d'un 96%.
Finalment, una vegada millorada la precisió del simulador, en aquesta tesi es presenta una proposta innovadora, denominada FRC (sigles en anglés de Fetch and Replacement Cache), que millora en gran manera la potència computacional de la GPU, gràcies a que augmenta el paral·lelisme en l'accés a memòria principal. La proposta incrementa el nombre d'accessos en paral·lel a memòria principal mitjançant l'acceleració de la gestió de les accions de recerca i reemplaçament relacionades amb els accessos que fallen en la cache. La proposta FRC es basa en una xicoteta estructura cache auxiliar que descongestiona el subsistema de memòria eficientment, augmentant les prestacions de la GPU fins a un 118% de mitjana respecte al sistema base. A més, també redueix, al voltant d'un 57%, el consum energètic de la jerarquia de memòria.
[-]
[EN] In recent years, the growing need for computing capacity has become a challenge that has led the industry to look for alternative architectures to conventional out-of-order superscalar
processors, with the goal of ...[+]
[EN] In recent years, the growing need for computing capacity has become a challenge that has led the industry to look for alternative architectures to conventional out-of-order superscalar
processors, with the goal of enabling an increase of computing power while achieving higher energy efficiency.
GPU architectures, which just a decade ago were applied to accelerate computer graphics exclusively, have been one of the most employed alternatives for several years to reach the
mentioned goal. A particular characteristic of GPUs is their high main memory bandwidth, which allows executing a large number of threads in a very efficient way. This feature, as
well as their high computational power regarding floating-point operations, have caused the emergence of the GPGPU computing paradigm, where GPU architectures perform general
purpose computations. The aforementioned characteristics make GPU devices very appropriate for the execution of massively parallel applications that have been traditionally executed in conventional high-performance processors.
The work performed in this thesis aims to help improve the performance of GPUs in the execution of GPGPU applications. To this end, as a first step, a characterization study is
carried out. In this study, the most important features of GPGPU applications, with respect to the memory hierarchy and its impact on performance, are identified. For this purpose, a
detailed cycle-accurate simulator is used to model the architecture of a recent GPU. The study reveals that it is necessary to model with more detail some critical components of the GPU memory hierarchy in order to obtain accurate results. In addition, it shows that the achieved benefits can vary up to a factor of 3× depending on how these critical components are modeled.
Due to this reason, as a second step before realizing a novel proposal, the work in this thesis focuses on determining which components of the GPU memory hierarchy must be modeled with more detail to increase the accuracy of simulator results and improving the existing simulator models of these components. Moreover, a validation study is performed comparing the results obtained with the improved GPU models against those from a real commercial GPU. The implemented simulator improvements reduce the deviation of the results obtained with the simulator from results obtained with the real GPU by about 96%.
Finally, once simulation accuracy is increased, this thesis proposes a novel approach, called FRC (Fetch and Replacement Cache), which highly improves the GPU computational power by enhancing main memory-level parallelism. The proposal increases the number of parallel accesses to main memory by accelerating the management of fetch and replacement actions corresponding to those cache accesses that miss in the cache. The FRC approach is based on a small auxiliary cache structure that efficiently unclogs the memory subsystem, enhancing the GPU performance up to 118% on average compared to the studied baseline. In addition, the FRC approach reduces the energy consumption of the memory hierarchy by a 57%.
[-]
|
