Metodología para la determinación de la fiabilidad de los diferentes métodos de diseño utilizados en las redes interiores de distribución de agua en viviendas

Abstract

[ES] En las viviendas se encuentran diversos aparatos sanitarios para satisfacer las demandas de agua de sus usuarios, pero existe una incógnita interesante: ¿Cuántos aparatos sanitarios se utilizan a la vez en un grupo de viviendas? La respuesta está directamente relacionada con el caudal máximo que circulará a través de la tubería principal de la red de distribución de agua potable del grupo de viviendas. Se encuentran variedades de métodos para realizar los diseños de las redes interiores de distribución de agua potable y se desea conocer que tan fiables resultan para diferentes casuísticas. Esto motiva a desarrollar un modelo de predicción del caudal máximo demandado, que permita mediante simulación, asociar a cada caudal obtenido una cierta probabilidad de no excedencia, con el fin de determinar el comportamiento de los métodos más empleados en la práctica profesional, y compararlos entre sí mediante un parámetro común entre ellos. Esto permite elegir, de manera crítica, cual método escoger según cada caso de estudio por su fiabilidad. Se realizan simulaciones para cuatro tipos de viviendas, agrupando hasta 90 viviendas en una misma edificación, dando esto como resultado que el método racional español es el método que presenta valores de fiabilidad más constantes en los escenarios evaluados, y que el método UNE 149201 es el que ofrece mayor fiabilidad para pocas viviendas agrupadas (entre 20 y 30), brindando valores de probabilidad de no excedencia superiores a 95%. Puede apreciarse como la fiabilidad asociada a los diferentes métodos no depende únicamente de éstos, sino también del número y tipo de viviendas. Se discute también acerca del valor mínimo recomendado para el famoso coeficiente de simultaneidad de la norma francesa.

[EN] In the houses there are several sanitary devices to meet the water demands of its users, but there is an interesting question: How many sanitary devices are used at the same time in a group of houses? The answer is directly related to the maximum flow that will circulate through the main pipe of the drinking water distribution network of the housing group. Varieties of methods are found to make the designs of the interior networks for the distribution of drinking water and it is desired to know how reliable they are for different cases. This motivates to develop a prediction model of the maximum flow demanded, which allows by simulation, to associate with each flow obtained a certain probability of non-exceedance, in order to determine the behavior of the methods most used in professional practice, and compare them between yes through a common parameter between them. This makes it possible to critically choose which method to choose according to each case study because of its reliability. Simulations are carried out for four types of dwellings, grouping up to 90 dwellings in the same building, giving this as a result that the Spanish rational method is the method that presents more constant reliability values ¿¿in the scenarios evaluated, and that the UNE 149201 method is the which offers greater reliability for few clustered houses (between 20 and 30), providing probability of non-exceedance values ¿¿greater than 95%. It can be seen how the reliability associated with the different methods depends not only on these, but also on the number and type of housing. The minimum recommended value for the famous simultaneity coefficient of the French standard is also discussed.

[CA] En els habitatges es troben diversos aparells sanitaris per a satisfer les demandes d'aigua dels seus usuaris, però existeix una incògnita interessant: Quants aparells sanitaris s'utilitzen alhora en un grup d'habitatges? La resposta està directament relacionada amb el cabal màxim que circularà a través de la canonada principal de la xarxa de distribució d'aigua potable del grup d'habitatges. Es troben varietats de mètodes per a realitzar els dissenys de les xarxes interiors de distribució d'aigua potable i es desitja conèixer que tan fiables resulten per a diferents casuístiques. Això motiva a desenvolupar un model de predicció del cabal màxim demandat, que permeta mitjançant simulació, associar a cada cabal obtingut una certa probabilitat de no excedència, amb la finalitat de determinar el comportament dels mètodes més emprats en la pràctica professional, i comparar-los entre si mitjançant un paràmetre comú entre ells. Això permet triar, de manera crítica, com mètode triar segons cada cas d'estudi per la seua fiabilitat. Es realitzen simulacions per a quatre tipus d'habitatges, agrupant fins a 90 habitatges en una mateixa edificació, donant això com a resultat que el mètode racional espanyol és el mètode que presenta valors de fiabilitat més constants en els escenaris avaluats, i que el mètode UNEIX 149201 és el que ofereix major fiabilitat per a pocs habitatges agrupats (entre 20 i 30), brindant valors de probabilitat de no excedència superiors a 95%. Pot apreciar-se com la fiabilitat associada als diferents mètodes no depèn únicament d'aquests, sinó també del número i tipus d'habitatges. Es discuteix també sobre el valor mínim recomanat per al famós coeficient de simultaneïtat de la norma francesa.