Un altre model agrícola per al País Valencià

Abstract

Després de set anys de treball constant i il·lusionador a l’Ecomuseu Vernissa Viu (www.vernissaviu.org), volem aprofitar l’oportunitat d’aquest article per tal de posar a l’abast de tothom la nostra experiència. Aquesta oportunitat naix com una resposta a la lectura de dos articles anteriors relatius a la nostra agricultura («L’agricultura de la Safor en la cruïlla» de Joan Noguera Tur, a la Revista de la Safor núm. 2 i «L’horta de Gandia des del tractat de Fontavella. De l’esplendor a la crisi» de Rafael Delgado, a la Revista de la Safor núm. 3). I és que les reflexions i les acurades anàlisis dels nostres companys Delgado i Noguera ens han generat interés però també preocupació. Nosaltres no ens hem format acadèmicament en agricultura, però el territori, sumatori d’usos i d’activitats, de patrimoni, cultura i economia, ens ha dut a parlar, raonar, treballar i actuar al voltant d’aquest aspecte territorial. La idea que des del 2006 estem treballant a la vall del Vernissa amb el projecte Ecomuseu Vernissa Viu és la de posar en marxa un altre model de territori, i això per descomptat, du lligat un nou model agrícola. És per això la nostra preocupació. En les dues anàlisis presentades en les edicions anteriors d’aquesta reveladora revista, la Revista de la Safor, no vam trobar cap menció ni citació al que pensem que és el principal camí per retrobar-nos amb l’agricultura com a generadora de riquesa no sols econòmica sinó també humana i natural: l’agricultura de proximitat, ecològica i sostenible. Aquesta és l’agricultura en la qual es fonamenta el nostre model territorial, el que estem aplicant a poc a poc a la vall del Vernissa, amb la limitació dels nostres propis recursos i d’una administració autonòmica que ha caminat –i camina– en la direcció totalment contrària