El lenguaje poético de Museo de Cera por José María Álvarez: un estudio estilístico basado en corpus

Abstract

[ES] El objetivo del presente trabajo de tesis doctoral es someter la obra poética de José María Álvarez, Museo de Cera, compuesta por 495 poemas (69.718 palabras) al análisis estilístico basado en corpus. Este objetivo no podría haberse llevado a cabo individualmente sin el avance de las herramientas de etiquetado y del análisis de corpus. El diseño de la metodología mixta del trabajo que combina técnicas del análisis cuantitativo, representado en el análisis de clavicidad y frecuencias, y del análisis cualitativo manual basado en la anotación morfosintáctica de la obra y el análisis de concordancias, ha contribuido a desvelar una serie de características y patrones lingüísticos que conforman la huella dactilar del estilo de Álvarez en el registro de Museo de Cera. Nuestro análisis de carácter exploratorio-descriptivo ha generado resultados que se clasifican bajo tres rúbricas principales: el contenido de la obra, los marcadores de estilo del poeta y la función estética que cumplen dentro de la obra. Las claves temáticas sobre las cuales versa el Museo de Cera son la memoria individual y colectiva (representada en la literatura y la historia), el placer carnal, estético e intelectual, y el cuestionamiento de las formas de poder ideológicas, políticas o religiosas de tipo absoluto. En la sección de Conclusiones de la presente tesis, se recogen los principales marcadores del estilo alvarecino, de los cuales destacan: el sobreuso del demostrativo evocador y el de la deixis intermedia, la descripción por medio de adjetivos evaluativos, la correlación entre los adjetivos de grado superlativo y la descripción física y la exhortación concurrente con acciones de percepción visual. La suma de todos estos rasgos estilísticos ha demostrado que la configuración léxica de Museo de Cera cumple con las funciones siguientes: el involucramiento del receptor como participante en la elaboración del mensaje del poema, la representación de la singularidad de las diversas voces sociales, la ruptura del código lingüístico tradicional propio del género lírico y la narración de momentos y eventos pasados. La aportación de este proyecto de tesis doctoral reside en ofrecer un modelo descriptivo de la lengua y estilo de Álvarez en Museo de Cera, así como la producción de un corpus digital reutilizable de la obra, enriquecido por etiquetas de categorías sintácticas.

[CA] L'objectiu del present treball de tesi doctoral és sotmetre l'obra poètica de José María Álvarez, Museu de Cera, composta per 495 poemes (69.718 paraules) a l'anàlisi estilística basada en corpus. Aquest objectiu no podria haver-se dut a terme individualment sense l'avanç de les eines d'etiquetatge i de l'anàlisi de corpus. El disseny de la metodologia mixta del treball que combina tècniques de l'anàlisi quantitativa, representat en l'anàlisi de clavicidad i freqüències, i de l'anàlisi qualitativa manual basat en l'anotació morfosintàctica de l'obra i l'anàlisi de concordances, ha contribuït a revelar una sèrie de característiques i patrons lingüístics que conformen l'empremta dactilar de l'estil d'Álvarez en el registre de Museu de Cera. La nostra anàlisi de caràcter exploratori-descriptiu ha generat resultats que es classifiquen sota tres rúbriques principals: el contingut de l'obra, els marcadors d'estil del poeta i la funció estètica que compleixen dins de l'obra. Les claus temàtiques sobre les quals versa el Museu de Cera són la memòria individual i col·lectiva (representada en la literatura i la història), el plaer carnal, estètic i intel·lectual, i el qüestionament de les formes de poder ideològiques, polítiques o religioses de tipus absolut. En la secció de Conclusions de la present tesi, es recullen els principals marcadors de l'estil alvarecino, dels quals destaquen: el sobreus del demostratiu evocador i el de la deixi intermèdia, la descripció per mitjà d'adjectius avaluatius, la correlació entre els adjectius de grau superlatiu i la descripció física i l'exhortació concurrent amb accions de percepció visual. La suma de tots aquests trets estilístics ha demostrat que la configuració lèxica de Museu de Cera compleix amb les funcions següents: l'involucrament del receptor com a participant en l'elaboració del missatge del poema, la representació de la singularitat de les diverses veus socials, la ruptura del codi lingüístic tradicional propi del gènere líric i la narració de moments i esdeveniments passats. L'aportació d'aquest projecte de tesi doctoral resideix a oferir un model descriptiu de la llengua i estil d'Álvarez en Museu de Cera, així com la producció d'un corpus digital reutilitzable de l'obra, enriquit per etiquetes de categories sintàctiques.

[EN] The aim of the current thesis project described as an exploratory-descriptive study is to carry out a corpus stylistic analysis of the entire poetic production of José María Álvarez, compiled in his masterpiece: Wax Museum (Museo de Cera). The analysis of this huge volume consisting of 495 poems (69,718 tokens) would have been difficult to be undertaken by a single linguist without the help of the technological advances in the field of corpus processing and tagging. We have designed our mixed methods research combining quantitative techniques, such as, keyword and frequencies analysis, with qualitative research methods like PoS tagging and the analysis of concordances. This approach has proved key in revealing a number of linguistic features and stylistic devices which conform the poet's thumbprint in the register of his masterpiece. Our analysis has yielded results regarding three aspects of language use in Wax Museum: the aboutness of the volume, the poet's style markers and their aesthetic functions. As per the content of the book, our results have shown that it revolves around the following key elements: the representation of both individual and collective memories, the pursuit of sensual, aesthetic and intellectual pleasures; and finally, the questioning of absolute ideological, political and religious standpoints. In the conclusions section, we present a summary of the most important linguistic features and patterns detected alongside the different phases of analysis; such as, the overuse of demonstrative pronouns, the prevalence of intermediate deixis tools, the distinctive use of evaluative adjectives, the concurrence of superlative adjectives with physical qualities and the recurrence of exhortation with acts of visual perception. All these stylistic devices, which have been discussed in the course of this study, have proved that the lexical patterning and linguistic configuration of the book fulfil the following functions: the involvement of the receptor in the process of the poem's creation, the representation of the individualistic singularity and diversity, the rupture of conventional linguistic norms of poetic expression and the narration of past and historical events. The contribution of this doctoral thesis lies, firstly, in the descriptive model it presents regarding the aspects of language use in Wax Museum as reflected by its lexical patterning; and secondly, in the production of a reusable tagged corpus of Álvarez's complete poetic masterpiece.