COMPETITIVIDAD EN LOS MERCADOS INTERNACIONALES: EL CASO DEL VINO ESPAÑOL EN EL SIGLO XXI

Abstract

[ES] La globalización, el aumento de la competencia y la creciente diferenciación y segmentación de los mercados del vino han cambiado las reglas de juego del negocio vitivinícola en tan solo un par de décadas. Los mercados vitivinícolas son ahora mucho más dinámicos y abiertos que en el pasado y han surgido nuevos países exportadores e importadores, con estrategias comerciales más agresivas y transacciones intra-industriales cada vez más importantes. El comercio exterior se ha convertido en el principal motor del negocio vitivinícola internacional, que ha visto importantes cambios en su estructura y en su comportamiento. En este contexto, el concepto de la competitividad ha adquirido una gran importancia para la economía vitivinícola del siglo XXI. La globalización de los mercados del vino ha aumentado el interés por los análisis e investigaciones sobre los mercados internacionales, lo que ha provocado la utilización y puesta a punto de numerosas técnicas y herramientas metodológicas adaptadas a este sector. La presente tesis tiene como objetivo principal analizar la competitividad y el desempeño de las exportaciones españolas de vino en el marco de los flujos comerciales internacionales actuales, y en determinar la posición competitiva de la industria española del vino frente al resto de sus competidores, las fuentes principales de crecimiento del volumen de sus exportaciones y el comportamiento de éstas en cuanto a su diversificación, adaptación a los mercados más dinámicos y competitividad en estos mercados. La metodología empleada para determinar la posición competitiva internacional de la industria española del vino se centra en la familia de indicadores basados en la Ventaja Comparativa Revelada. En cuanto a las fuentes principales de crecimiento de las exportaciones en volumen se utilizan los tres modelos existentes de la técnica Shift-Share. En cuanto al sistema de análisis integrado del comportamiento de las exportaciones se usa el índice de diversificación por mercados, el índice de adaptación a las variaciones de los mercados de importación y el índice de competitividad global en los mercados de destino. Los resultados obtenidos indican que la posición competitiva internacional de la industria española del vino es media para el grupo de indicadores que utilizan exportaciones e importaciones conjuntamente, llegando a ser medio-baja para los indicadores que únicamente computan las exportaciones. Los resultados muestran que el factor que más ha contribuido al crecimiento del volumen de las exportaciones de vino de España en lo que va de siglo XXI ha sido el competitivo para los modelos de la técnica Shift-Share clásico o tradicional y el de Cuota de Mercado Constante, y el de adaptación geográfica para el modelo econométrico, más riguroso y fiable, para el que por el contrario el factor competitivo ha tenido una contribución negativa. Los resultados demuestran que el comportamiento exportador del sector vitivinícola español ha sido notable dado que ha tenido una diversificación media-alta, una capacidad de adaptación a los cambios de los mercados de importación también media-alta y una competitividad en estos mercados media, dado que solamente mejora su posición en los grandes mercados europeos tradicionales pero pierde en algunos grandes mercados y en los mercados emergentes asiáticos. Como conclusión general, la tesis prueba que el éxito exportador de vino español durante las dos últimas décadas se ha basado en un crecimiento del volumen de sus exportaciones vía mejora de la competitividad en graneles y, en general, a la distribución geográfica, teniendo en cuenta su buena puntuación en materia de diversificación y de adaptación a la variación de los mercados. En el plano metodológico, la tesis muestra la importancia de elegir correctamente los instrumentos de medición de la competitividad para evitar diagnósticos erróneos y, por tanto, pr

[CA] La globalització, l'augment de la competència i la creixent diferenciació i segmentació dels mercats del vi han canviat les regles de joc del negoci vitivinícola en tan sols un par de dècades. Els mercats vitivinícoles són ara molt més dinàmics i oberts que en el passat i han sorgit nous països exportadors i importadors, amb estratègies comercials més agressives i transaccions intra-industrials cada vegada més importants. El comerç exterior s'ha convertit en el principal motor del negoci vitivinícola internacional, que ha vist importants canvis en la seua estructura i en el seu comportament. En aquest context, el concepte de la competitivitat ha adquirit una gran importància per a l'economia vitivinícola del segle XXI. La globalització dels mercats del vi han augmentat l'interès pels anàlisis i investigacions sobre els mercats internacionals, el que ha provocat la utilització i posada a punt de nombroses tècniques i ferramentes metodològiques adaptades a aquest sector. La present tesi té com objectiu principal analitzar la competitivitat i el rendiment de les exportacions espanyoles de vi en el mercat dels fluxos comercials internacionals actuals. La investigació es centra en determinar la posició competitiva de la indústria espanyola del vi en front de la resta dels seus competidors, les fonts principals de creixement del volum de les seues exportacions i el comportament d'aquestes en quant a la seua diversificació, adaptació als mercats més dinàmics i competitivitat en aquests mercats. La metodologia empleada per a determinar la posició competitiva internacional de la indústria espanyola del vi es centra en la família d'indicadors basats en l'Avantatge Comparatiu Revetal. En quant a les fonts principals de creixement de les exportacions en volum s'utilitzen els tres models existents de la tècnica Shift-Share. En quant al sistema d'anàlisi integrat del comportament de les exportacions s'usa l'índex de diversificació per mercats, l'índex d'adaptació a les variacions dels mercats d'importació i l¿índex de competitivitat global en els mercats de destinació. Els resultats obtinguts indiquen que la posició competitiva internacional de la indústria espanyola del vi és mitjana per al grup d'indicadors que utilitzen exportacions i importacions de forma conjunta, i arriba a ser mitjana-baixa per als indicadors que únicament computen les exportacions. Els resultats mostren que el factor que més ha contribuït al creixement del volum de les exportacions de vi d'Espanya en el que va de segle XXI ha sigut el competitiu -per a dos dels models de la tècnica Shift-Share: el clàssic o tradicional i el de Quota de Mercat Constant- y el d'adaptació geogràfica -per al model economètric, més rigorós i fiable, per al qual per contra el factor competitiu ha tingut una contribució negativa-. Els resultats demostren que el comportament exportador del sector vitivinícola espanyol ha sigut notables atès a que, comparat amb els altres grans exportadors de vi, ha tingut una diversificació mitjana-alta, una capacitat d'adaptació als canvis dels mercats d'importació també mitjana-alta i una competitivitat en aquests mercats mitjana, degut a que solament millora la seua posició en els grans mercats europeus tradicionals però perd en alguns grans mercats i en els mercats emergents asiàtics. Com a conclusió general, la tesi prova que l'èxit exportador de vi espanyol durant les dues últimes dècades s'ha basat en un creixement del volum de les seues exportacions via la millora de la competitivitat en granels i, en general, a la distribució geogràfica, tenint en compte la seua bona puntuació en matèria de diversificació i d'adaptació a la variació dels mercats. En el plànol metodològic, la tesi mostra la importància d'elegit correctament els instruments de mesura de la competitivitat per a evitar diagnòstics erronis i, per tant, prescripcions equivocades.

[EN] Globalization, the rising competition and the increasing differentiation and segmentation of wine markets have changed the rules of the game of the wine business in just a couple of decades. Wine markets are now much more dynamic and open than in the past and new exporting and importing countries have emerged, with more aggressive business strategies and increasingly important intra-industrial transactions. Foreign trade has become the main driver of the international wine business, which has seen significant changes in its structure and behaviour. These changes affect all countries, but especially Spain. Its case is particularly illustrative of this new era, as it has become the world's leading exporter in volume. The increase in production potential, on the one hand, and the fall of the internal market, on the other hand, in recent decades has pushed the sector into a model highly dependent on exports and international markets. In this context, the concept of competitiveness has achieved great importance in the 21st-century wine economy. The globalization of wine markets has increased the interest in analysis and research on international markets, which has led the use and development of numerous methodological techniques and tools adapted to this sector. The main objective of this thesis is to analyse the competitiveness and performance of Spanish wine exports within the framework of current international trade flows. The research focuses on determining the competitive position of the Spanish wine industry against the rest of its competitors, the main sources of growth in the volume of its exports and their behaviour in terms of their diversification, adaptation to the most dynamic markets and competitiveness in these markets. The methodology used to determine the international competitive position of the Spanish wine industry focuses on the family of indicators based on the Revealed Comparative Advantage. The three existing models of the Shift-Share technique are used for the main sources of growth in volume exports. The integrated analysis system of export behaviour uses the Market Diversification Index, the Index of Adaptation to Import Market Variations and the Global Competitiveness Index in the target markets. The results obtained indicate, first, that the international competitive position of the Spanish wine industry is medium for the group of indicators that use exports and imports together, becoming half-low for indicators that only compute exports. Secondly, the results show that the factor that has contributed the most to the growth of the volume of wine exports from Spain in the 21st century has been the competitive - for two of the models of the Shift-Share technique: the classic or traditional and the Constant Market Share - and the geographical adaptation- for the econometric model, more rigorous and reliable, for which the competitive factor has counted a negative contribution. Third, the results show that the export performance of the Spanish wine sector has been remarkable given that, compared to the other major wine exporters, it has had a medium-high diversification, an ability to adapt to changes of import markets also medium-high and a half competitiveness in these markets, due to it only improves its position in large traditional European markets but it loses in some major markets and in emerging Asian markets. As a general conclusion, the thesis proves that the export success of Spanish wine over the past two decades has been based on a growth in the volume of its exports through improved competitiveness in bulk and, in general, geographical distribution, taking into account its good score on diversification and adaptation to market variations. At the methodological level, the thesis shows the importance of correctly choosing competitiveness measurement instruments to avoid misdiagnoses and therefore wrong prescriptions.