- -

Estudio y reproducción de las recetas de los barnices descritos en el tratado de Teófilo

RiuNet: Repositorio Institucional de la Universidad Politécnica de Valencia

Compartir/Enviar a

Citas

Estadísticas

  • Estadisticas de Uso

Estudio y reproducción de las recetas de los barnices descritos en el tratado de Teófilo

Mostrar el registro sencillo del ítem

Ficheros en el ítem

dc.contributor.advisor Zalbidea Muñoz, Maria Antonia es_ES
dc.contributor.author Zelazowski, Jakub es_ES
dc.date.accessioned 2020-03-20T11:22:46Z
dc.date.available 2020-03-20T11:22:46Z
dc.date.created 2020-02-20
dc.date.issued 2020-03-20 es_ES
dc.identifier.uri http://hdl.handle.net/10251/139094
dc.description.abstract [ES] El presente trabajo de final de máster recopila una revisión a cerca de las diferentes transcripciones y traducciones del tratado de Teófilo Presbítero. El tratado titulado originalmente Diversarum Artium Schedula, conocido también como De diversis Artibus (a cerca de las diferentes artes) fue escrito por el monje Benedictino Teófilo en el s. XII. Este manuscrito es uno de los más significativos documentos escritos a cerca de las técnicas artísticas y avances tecnológicos medievales. El tratado se divide en tres libros: el primero de ellos aborda los procedimientos pictóricos; el segundo se centra en el trabajo del vidrio y el tercero versa sobre la metalurgia siendo este último el más extenso de los tres. El tratado fue descubierto por Gotthold Ephraim Lessing a finales del s. XVIII en la biblioteca de Duque de Wolfenbüttel en Alemania. Desde entonces se han realizado numerosas investigaciones a cerca de los diferentes contenidos del tratado. Produciendo en más de una ocasión discrepancias entre los diferentes investigadores, algunas de las cuales siguen latentes a día de hoy. Un ejemplo de ello es la receta del dos barnices que Teófilo describe en el capítulo XXI de Libro I del tratado. En esta receta monje describe dos procesos para elaborar un barniz compuesto de resina y aceite. En la explicación que Teófilo dice: ¿¿toma un poco de gummi que se llama fornis y a la cual los romanos llaman glassa¿¿. Respecto a esto se han formulado diversas teorías, sin embargo, los numerosos autores que han investigado este tema parecen no ponerse de acuerdo respecto a cuál es la resina a la que Teófilo se refiere mediante éstos tres términos. Resolver la cuestión acerca de cuál es la resina de la que Teófilo habla es una tarea de suma complejidad. Por lo que, mediante el ensayo de las recetas expuestas en las publicaciones de diversos autores, se pretende realizar una aproximación a la posible composición del barniz de Teófilo de forma empírica. es_ES
dc.description.abstract [EN] The present final masters work collect a review of the diferente transcriptions and revisions of the Theophilus Presbiterus treatise. This treatise, originally tituled Diversarum Artium Schedula, known to, as De diversis Artibus (abut the diferents arts) was written by bennedictine monk Theophilus in the twelfth century. The manuscript is one of the most relevant documents about the middle ages atrtistic techniques and technology. The treatise consists in three books: the frist one adresses the issue of pictoric procediments; the second is concerned in the glass work, and the third is about metallurgy, the last being the most extensive of the three. The treatise was discovered by Gotthold Ephraim Lessing at the end of the eighteen century in the Wolfenbüttel¿s Duke library in Germany. Since then numerous reviews have been carried on, about the contento of the treatise. Producing in some occasions discrepances between the different researchers, some of them still latent today. The varnishes recipes described in the XXI chapter of the Book I are a clear example of this. The Theophilus instructions says as this: ¿take a Little of gummi who is called fornis and which the romans call glassa¿. About this subject some teories had been formulated, however, the authors who have been investigated the subject seems to disagree which each other, about which resin Theophilus refers with this three terms. Solving the question about what the resin that Theophilus is talking about is a complex addition task. Therefore, it is intended to make an empiric approximation to the posible compposition of the Theophilus varnish, by testing the recipes described in the publications of various authors. es_ES
dc.description.abstract [CA] El present treball de final de Màster recopila una revisió a prop de les diferents transcripcions i traduccions del tractat de Teòfil Presbiter. El tractat titulat originalment Diversarum Artium Schedula, conegut també com a De Diversis Artibus (a prop de les diferents arts) va ser escrit pel monjo Benedictí Teòfil en el s. XII. Aquest manuscrit és un dels més significatius documents escrits a prop de les tècniques artístiques i avanços tecnològics medievals. El tractat es divideix en tres llibres: el primer d'ells aborda els procediments pictòrics; el segon es centra en el treball de cristalleria i el tercer versa sobre la metal∙lúrgia sent aquest últim el més extens del tres. El tractat va ser descobert per Gotthold Ephraim Lessing a la fi del s. XVIII a la biblioteca del duc de Wolfenbüttel a Alemanya. Des de llavors s'han realitzat nombroses investigacions a prop dels diferents con continguts del tractat. Produint en més d'una ocasió discrepàncies entre els diferents investigadors, agunes de les quals continuen latents hui dia. Un exemple d'això és la recepta de dos vernissos que Teòfil descriu en el capítol XXI del Llibre I del tractat. En aquesta recepta el monjo descriu dos processos per a elaborar un vernís compost de resina i oli. En l'explicació que Teòfil descriu diu: "...presa una mica de gummi, que es diu fornis u a la qual els romans anomenen galssa...". Respecte a això s'han formulat diverses teories, on obstant això, els nombrosos autors que han investigat aquest tema semblen no posar‐ se d'acord respecte a quina és la resina a la qual Teòfil es refereix mitjançant aquests tres termes. Resoldre la qüestió de quina és la resina de la qual Teòfil parla és una tasca de summa complexitat. Pel que, mitjançant el testat de les receptes exposades en les publicacions de diversos autors, es pretén realitzar una aproximació a la possible composició del vernís de Teòfil de manera empírica. es_ES
dc.language Español es_ES
dc.publisher Universitat Politècnica de València es_ES
dc.rights Reserva de todos los derechos es_ES
dc.subject Teófilo es_ES
dc.subject Barniz es_ES
dc.subject Fornis es_ES
dc.subject Gummy es_ES
dc.subject Glassa es_ES
dc.subject Sandáraca es_ES
dc.subject Copal. es_ES
dc.subject Theophilus es_ES
dc.subject Varnish es_ES
dc.subject Sandarac es_ES
dc.subject.classification PINTURA es_ES
dc.subject.other Máster Universitario en Conservación y Restauración de Bienes Culturales-Màster Universitari en Conservació i Restauració de Béns Culturals es_ES
dc.title Estudio y reproducción de las recetas de los barnices descritos en el tratado de Teófilo es_ES
dc.title.alternative Study and reproduction of the recipes described in Theophilus treatise es_ES
dc.type Tesis de máster es_ES
dc.rights.accessRights Cerrado es_ES
dc.contributor.affiliation Universitat Politècnica de València. Departamento de Conservación y Restauración de Bienes Culturales - Departament de Conservació i Restauració de Béns Culturals es_ES
dc.description.bibliographicCitation Zelazowski, J. (2020). Estudio y reproducción de las recetas de los barnices descritos en el tratado de Teófilo. http://hdl.handle.net/10251/139094 es_ES
dc.description.accrualMethod TFGM es_ES
dc.relation.pasarela TFGM\125001 es_ES


Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)

Mostrar el registro sencillo del ítem