Evaluación de las posibilidades de abastecimiento con agua subterránea a la ciudad de Valencia (España) y su área metropolitana

Abstract

[ES] El cambio climático que está experimentado el área mediterránea en los últimos años se está traduciendo en una reducción de las precipitaciones medias anuales, así como un aumento de la frecuencia y duración de los períodos de sequía. Como consecuencia de ello, los niveles máximos alcanzados en los embalses de cabecera de las cuencas del Júcar y del Turia, en los últimos años, están por debajo de los conseguidos en épocas anteriores, habiendo sido necesario en el último año iniciar la aplicación de Planes de Gestión de Sequías. Esto último ha supuesto la reducción de los aportes de agua destinada a riego agrícola, así como el inicio de campañas de concienciación para estimular el ahorro de agua destinada al consumo humano.

El abastecimiento de agua potable a Valencia y su área metropolitana depende casi totalmente del agua superficial procedente de los ríos Turia y Júcar, en este último caso a través del Canal de Trasvase Júcar-Turia, que se trata en las plantas potabilizadoras de La Presa y El Realón, situadas en los términos municipales de Manises y Picassent, respectivamente. El agua superficial producida en La Presa es complementada con agua subterránea procedente de un pozo radial y varios pozos situados en el interior de la planta potabilizadora.

Dentro del área metropolitana existen poblaciones que se abastecen total o parcialmente con agua subterránea procedente de pozos propios, que en la mayoría de los casos no es potable, siendo necesario tratarla o mezclarla con agua procedente de las plantas potabilizadoras de La Presa y El Realón a través del Sistema Básico Metropolitano, para poder cumplir con la normativa de aguas destinadas a consumo humano.

Con el fin de minimizar la dependencia de los ríos Turia y Júcar para el abastecimiento de agua potable a Valencia y su área metropolitana, es necesario incorporar recursos alternativos que garanticen el suministro a medio y largo plazo, sin necesidad de llegar a aplicar restricciones que afecten a la economía local, así como a la vida normal de las personas. Las aguas subterráneas son el principal recurso a considerar.

Este trabajo presenta un estudio de las posibilidades de explotación de los acuíferos de la Plana de Valencia con el fin de suministrar agua a la ciudad y su entorno. Para ello se diseña y construye un modelo numérico de flujo de agua subterránea de los acuíferos de las planas norte y sur de Valencia, se propone una configuración de pozos y caudales de extracción en la ciudad (unos 1000 l/s continuamente más 600 en caso de emergencia) y en el área metropolitana (1000 l/s en caso de emergencia) y se evalúa la respuesta del sistema en el marco de una serie de escenarios. El primer escenario estudia la situación actual del sistema. El segundo escenario evalúa el efecto de las nuevas extracciones con un horizonte en el año 2027 sin cambio climático. Los escenarios tercero y cuarto plantean una disminución en los recursos hídricos del 12% y del 20%, respectivamente.

[EN] The climate change that the Mediterranean area is undergoing in recent years is being translated into a reduction in annual average rainfall, as well as an increase in the frequency and duration of drought periods. As a result, the maximum levels reached in the head reservoirs of the Júcar and Turia basins, in recent years, are below those achieved in previous times, having been necessary in the last year to start the application of Plans of Drought Management. The latter has led to the reduction of the contributions of water destined to agricultural irrigation, and the beginning of awareness campaigns to stimulate the saving of water destined for human consumption as well. The supply of drinking water to Valencia and its metropolitan area depends almost entirely on surface water from the Turia and Júcar rivers, in the latter case through the Júcar-Turia Transfer Channel, which is treated at the La Presa water treatment plants and El Realón, located in the terms of Manises and Picassent, respectively. The surface water produced in La Presa is complemented by underground water from a radial well and several wells located inside the water treatment plant. Within the metropolitan area there are populations that are totally or partially supplied with groundwater from their own wells, which in most cases is not potable, being necessary to treat or mix it with water from the water treatment plants of La Presa and El Realón through the use of the Metropolitan Basic System, in order to accomplish with the regulations for water intended for human consumption. In order to minimize the dependence of the Turia and Júcar rivers for the supply of drinking water to Valencia and its metropolitan area, it is necessary to incorporate alternative resources that guarantee the supply in the medium and long term, without the need to apply restrictions that affect to the local economy, as well as to the normal life of people. Groundwater is the main resource to consider. This paper presents a study of the possibilities of use of the aquifers of the Plana of Valencia with a view to supply water to the city and its surroundings. For this, a numerical model of groundwater flow of the aquifers of the north and south flats of Valencia is designed and made, using the MODFLOW code (Mc Donald and Harbaugh, 1984) and the graphical user interface ModelMuse (Winston, 2009). Subsequently, the model will be calibrated to reproduce the behavior of the system as closely as possible to reality. A configuration of wells and extraction flows is proposed in the city (about 1000 l/s continuously plus 600 l / s in case of emergency) and into the metropolitan area (1000 l/s in case of emergency) and the response is evaluated of the system within the framework of a series of future scenarios that take into account possible situations of drought and/or climate change. The first scenario studies the current situation of the system. The second scenario assesses the effect of new continuous extractions with a horizon in 2027 without climate change. The third and fourth scenarios consider a decrease in water resources of 12% and 20%, respectively, as well as the start-up of emergency wells.

[CA] El canvi climàtic que està experimentat l'àrea mediterrània en els últims anys s'està traduint en una reducció de les precipitacions mitjanes anuals, així com un augment de la freqüència i duració dels períodes de sequera. Com a conseqüència d'això, els nivells màxims aconseguits en els embassaments de capçalera de les conques del Xúquer i del Túria, en els últims anys, estan per davall dels aconseguits en èpoques anteriors, havent sigut necessari en l'últim any iniciar l'aplicació de Plans de Gestió de Sequeres. Això últim ha suposat la reducció de les aportacions d'aigua destinada a reg agrícola, així com l'inici de campanyes de conscienciació per a estimular l'estalvi d'aigua destinada al consum humà. El proveïment d'aigua potable a València i la seua àrea metropolitana depén quasi totalment de l'aigua superficial procedent dels rius Túria i Xúquer, en aquest últim cas a través del Canal de Transvasament Xúquer-Túria, que es tracta en les plantes potabilitzadores de La Presa i El Realón, situades en els termes municipals de Manises i Picassent, respectivament. L'aigua superficial produïda en La Presa és complementada amb aigua subterrània procedent d'un pou radial i diversos pous situats a l'interior de la planta potabilitzadora. Dins de l'àrea metropolitana existeixen poblacions que es proveeixen totalment o parcialment amb aigua subterrània procedent de pous propis, que en la majoria dels casos no és potable, sent necessari tractar-la o mesclar-la amb aigua procedent de les plantes potabilitzadores de La Presa i El Realón a través del Sistema Bàsic Metropolità, per a poder complir amb la normativa d'aigües destinades a consum humà. Amb la finalitat de minimitzar la dependència dels rius Túria i Xúquer per al proveïment d'aigua potable a València i la seua àrea metropolitana, és necessari incorporar recursos alternatius que garantisquen el subministrament a mitjà i llarg termini, sense necessitat d'arribar a aplicar restriccions que afecten l'economia local, així com a la vida normal de les persones. Les aigües subterrànies són el principal recurs a considerar. Aquest treball presenta un estudi de les possibilitats d'explotació dels aqüífers de la Plana de València amb la finalitat de subministrar aigua a la ciutat i el seu entorn. Per a això es dissenya i construeix un model numèric de flux d'aigua subterrània dels aqüífers de les planes nord i sud de València, utilitzant el codi MODFLOW (Mc Donald. i Harbaugh, 1984) i la interfície gràfica d'usuari ModelMuse (Winston, 2009). Posteriorment el model es calibrarà per a aconseguir reproduir el comportament del sistema el més fidelment possible a la realitat. Es proposa una configuració de pous i cabals d'extracció a la ciutat (uns 1000 l/s contínuament més 600 l/s en cas d'emergència) i en l'àrea metropolitana (1000 l/s en cas d'emergència) i s'avalua la resposta del sistema en el marc d'una sèrie d'escenaris futurs que tinguen en compte possibles situacions de sequera i/o canvi climàtic. El primer escenari estudia la situació actual del sistema. El segon escenari avalua l'efecte de les noves extraccions en continu amb un horitzó l'any 2027 sense canvi climàtic. Els escenaris tercer i quart plantegen una disminució en els recursos hídrics del 12% i del 20%, respectivament així com la posada en marxa de pous d'emergència.