Análisis del sistema de gestión de residuos sólidos urbanos de la ciudad de Santiago de los Caballeros (República Dominicana). Propuesta de actuaciones de mejora ambiental

Abstract

[ES] En la República Dominicana, se constata mediante un análisis efectuado en octubre del 2014 por el Ministerio de Medio Ambiente y Recursos Naturales con el aval de la Agencia de Cooperación Internacional del Japón (JICA), que la administración pública, es decir, los ayuntamientos, entidades encargadas de gestionar los residuos sólidos en el país, no cuentan en su mayoría con recursos suficientes para asistir de manera eficaz tal función. Esta situación se debe principalmente a ciertas debilidades de carácter institucional, financiero, legal, técnico-operativo, entre otras. Una de las problemáticas fundamentales es la eficiencia y cobertura en la recolección y transporte de residuos, la mezcla de residuos peligrosos y no peligrosos, así como su disposición final de forma incontrolada y la falta de educación ambiental de la ciudadanía. En la ciudad de Santiago de los Caballeros los diferentes residuos urbanos, sanitarios, peligrosos, industriales, de construcción, entre otros, son mezclados en origen y en ocasiones en destino y conducidos de forma indiscriminada al vertedero. Para mitigar los impactos ambientales y reducir con ello el volumen de residuos sólidos urbanos que llega alsitio de disposición finalse incorpora alsistema una planta de valorización de residuos sólidos urbanos no orgánicos que, genera materia prima para la industrialización con una producción de 300 toneladas diarias. Además, en los vertederos se ha venido implementando una metodología japonesa conocida con el nombre del método Fukuoka de cara a transformar el vertedero de Rafey en relleno sanitario. En este caso, se puede optar por utilizar una de las áreas circundantes al vertedero para convertirla en un vertedero controlado. La entidad gubernamental (Ayuntamiento) mediante un análisis llevado a cabo para la instalación del Complejo de tratamiento de RSU ecoparque Rafey, estima que según crecimiento poblacional se tendría una generación per cápita de 1,15 kg/hab/día de residuos sólidos urbanos (RSU). No obstante, el área en la que está emplazado el vertedero de Rafey tiene una vida útil de 10 años, aunque con la incorporación del sistema de valorización para residuos inorgánicos se incrementaría la vida útil del mismo. El objetivo base de este trabajo es identificar el comportamiento del sistema en función de la gestión integral de residuos sólidos urbanos (GIRSU) en la ciudad de Santiago de los Caballeros, por lo que, se efectuó un análisis DAFO, en el cual se identificaron las principales debilidades, fortalezas, amenazas y oportunidades que lo caracterizan, especialmente en el tema ambiental. En base a los resultados de este análisis se hacen propuestas medioambientales en miras a mejorar las condiciones del sistema de gestión, incorporando otras medidas de alternativas, tales como: proyectos de reutilización, reducción y aprovechamiento de residuos orgánicos. Como propuestas de mejora al sistema, se lleva a cabo el prediseño de varias plantas de compostaje dividiendo la ciudad en varias zonas de planificación zonal, estableciendo el número de habitantes correspondiente a cada plan zonal, con la finalidad de incrementar la vida útil del vertedero municipal (Rafey), reduciendo con ello el volumen de residuos orgánicos y en efecto la producción de biogás y lixiviados. Para ello, se utilizan métodos de deducción e inducción tomando en cuenta aspectos como: porcentaje de línea materia orgánica (M.O.), porcentaje de línea de rechazos y porcentaje de subproductos recuperables. Respecto a la composición de RSU en las zonas correspondiente a su plan zonal, se observa que el mayor porcentaje, corresponde a residuos orgánicos (restos de comida), siendo en la zona Centro de 53,64%, en la zona Oeste de 48% y en la zona Este de un 63%. Planteando dos escenarios en los cuales están presentes elsistema de tratamiento de los residuos sólidos previamente a ser vertidos al sitio de disposición final. En adición a esto, se plantea además el prediseño y nuevo emplazamiento de un vertedero controlado en el área de influencia del vertedero de la zona. La vida útil delsitio de disposición final incrementa de 10 años a 25 años para residuos de baja densidad, a 39 años para residuos en balas y 53 años para residuos de alta densidad, gracias a la reducción del volumen de residuos orgánicos que llega al sitio de disposición final, reduciendo con ello la producción de biogás y lixiviados, y por la contribución de la reutilización de un porcentaje de ellos, es decir, de subproductos que luego irían a reciclaje. Esta implementación de medidas al sistema de gestión integral de residuos sólidos mitigaría los impactos ambientales en la zona, causados principalmente por estos vectores.

[EN] In the Dominican Republic, it is verified through an analysis carried out in October 2014 by the Ministry of Environment and Natural Resources with the endorsement of the Japan International Cooperation Agency (JICA), that the public administration, that is, the municipalities, entities responsible for managing solid waste in the country, do not have enough resources to effectively assist such a function. This situation is mainly due to certain weaknesses of an institutional, financial, legal, technical and operational nature, among others. One of the fundamental problems is the efficiency and coverage in the collection and transport of waste, the mixture of hazardous and non-hazardous waste, as well as its final disposal in an uncontrolled manner and the lack of environmental education of the citizenry In the city of Santiago de los Caballeros the different urban, sanitary, dangerous, industrial, construction, among others, are mixed in origin and sometimes in destination and conducted indiscriminately to the landfill. To mitigate environmental impacts and thereby reduce the volume of urban solid waste that arrives at the final disposal site, a non-organic urban solid waste recovery plant is incorporated into the system, generating raw material for industrialization with a production of 300 tons daily. In addition, a known Japanese methodology with the name of the Fukuoka method has been implemented in landfills in order to transform the Rafey landfill into a landfill. In this case, you can choose to use one of the areas surrounding the landfill to make it a controlled landfill. The government entity (City Hall), through an analysis carried out for the installation of the Rafey Ecopark Park RSU Treatment Complex, estimates that according to population growth there would be a per capita generation of 1,15 kg / hab / day of MSW. However, the area where the Rafey landfill is located has a useful life of 10 years, although the incorporation of the inorganic waste recovery system would increase the life of the landfill. As the basic objective of this work is to identify the behavior of the system through its analysis, a SWOT analysis was carried out in the GIRSU system of the city of Santiago de los Caballeros in which the main weaknesses, strengths, threats and opportunities that characterize it were identified. , especially on the environmental issue. Based on the results of this analysis, environmental proposals are made with a view to improving the conditions of the management system, incorporating other measures of alternatives such as: projects for the reuse, reduction and use of organic waste. As proposals for improvement of the system, the pre-design of several composting plants is carried out by dividing the city into several zones of zonal planning, establishing the number of inhabitants corresponding to each Zonal Plan, with the purpose of increasing the useful life of the municipal landfill (Rafey), thereby reducing the volume of organic waste and in its effect the production of biogas and leachate. For this, deduction and induction methods are used, considering aspects such as: percentage of organic matter line (M.O.), percentage of rejection line, percentage of recoverable by-products. The composition of MSW in the zones corresponding to its Zonal Plan shows that the highest percentage corresponds to organic waste (food remains), being in the Central zone of 53.64%, in the West zone of 48% and in the East zone of 63%. Posing two scenarios in which, the solid waste treatment system is present before being discharged to the final disposal site. In addition to this, the pre-design and new location of a controlled landfill in the area of landfill influence in the area is also proposed. The useful life of the final disposal site increases from 10 years to 25 years for low-density waste, to 39 years for bullet waste and 53 years for high-density waste, thanks to the reduction in the volume of organic waste that reaches the site of final disposal, thereby reducing the production of biogas and leachate, and also the reuse of a percentage of them, that is, by-products that would then go to recycling. These measures to the system of integral management of solid waste would mitigate the environmental impacts in the area caused mainly by these vectors.

[CA] A la República Dominicana, es constata mitjançant una anàlisi efectuada a l’octubre del 2014 pel Ministeri de Medi Ambient i Recursos Naturals amb l'aval de la Agència de Cooperació Internacional de Japó (JICA), que l'administració pública, és a dir, els ajuntaments, entitats encarregades de gestionar els residus sòlids al país, no compten majoritàriament amb recursos suficients per a assistir de manera eficaç tal funció. Aquesta situació es deu principalment a certes debilitats de caràcter institucional, financer, legal, tècnic-operatiu, entre d'altres. Una de les problemàtiques fonamentals és l'eficiència i cobertura en la recol·lecció i transport de residus, la barreja de residus perillosos i no perillosos, així com la seva disposició final de forma incontrolada i la falta d'educació ambiental de la ciutadania. A la ciutat de Santiago dels Cavallers dels diferents residus urbans, sanitaris, perillosos, industrials, de construcció, entre d'altres, són barrejats en origen i en ocasions en destí i conduïts de manera indiscriminada a l'abocador. Per mitigar els impactes ambientals i reduir amb això el volum de residus sòlids urbans que arriba al lloc de disposició final s'incorpora al sistema una planta de valorització de residus sòlids urbans no orgànics que, genera matèria primera per a la industrialització amb una producció de 300 tones diàries. A més, en els abocadors s'ha implementat una metodologia japonesa coneguda amb el nom del mètode Fukuoka de cara a transformar l'abocador de Rafey en abocadors. En aquest cas, es pot optar per utilitzar una de les àrees circumdants a l'abocador per convertir-la en un abocador controlat. L'entitat governamental (Ajuntament) mitjançant una anàlisi dut a terme per la installació del complex de tractament de RSU ecoparc Rafey, estima que segons creixement poblacional es tindria una generació per càpita de 1,15 kg/hab/dia de RSU. No obstant això, l'àrea on en què està emplaçat l'abocador de Rafey té una vida útil de 10 anys, encara que amb la incorporació del sistema de valorització per residus inorgànics s'incrementaria la vida útil d'aquest abocador. Com l'objectiu base d'aquest treball és identificar el comportament del sistema mitjançant la seva anàlisi, es va a efectuar al sistema GIRSU de la ciutat de Santiago dels Cavallers una Anàlisi DAFO en el qual es van a identificar les principals debilitats, fortaleses, amenaces i oportunitats que el caracteritzen, especialment en el tema ambiental. En base als resultats d'aquesta anàlisi es fan propostes mediambientals en mires a millorar les condicions del sistema de gestió, incorporant altres mesures d'alternatives com ara: projectes de reutilització, reducció i aprofitament de residus orgànics. Com a propostes de millora al sistema es porta a terme el predisseny de diverses plantes de compostatge dividint la ciutat en diverses zones de planificació zonal, establint el nombre d'habitants corresponent a cada pla zonal, amb la finalitat d'incrementar la vida útil del'abocador municipal (Rafey), reduint amb això el volum de residus orgànics i en el seu efecte la producció de biogàs i lixiviats. Per a això, s'utilitzen mètodes de deducció i inducció tenint en aspectes com: percentatge de línia matèria orgànica (M.O.), percentatge línia de rebutjos, percentatge de subproductes recuperables. La composició de RSU a les zones corresponent al seu Pla Zonal s'observa que el major percentatge, corresponen a residus orgànics (restes de menjar), sent a la zona Centre de 53,64%, a la zona Oest de 48% ia la zona Aquest d'un 63%. Plantejant dos escenaris en els quals estan presents el sistema de tractament de els residus sòlids prèviament a ser abocats al lloc de disposició final. en addició a això, es planteja a més el predisseny i nou emplaçament d'un abocador controlat en l'àrea d'influència d'abocador de la zona. La vida útil del lloc de disposició final s'incrementa de 10 anys a 25 anys per a residus de baixa densitat, a 39 anys per a residus en bales i 53 anys per a residus d’alta densitat, gràcies a la reducció del volum de residus orgànics que arriba al lloc de disposició final, reduint amb això la producció de biogàs i lixiviats, i també a la reutilització d'un percentatge d'ells, és a dir, de subproductes que després anirien a reciclatge. Aquestes mesures al sistema de gestió integral de residus sòlids mitigarien els impactes ambientals a la zona causats principalment per aquests vectors.