El sector agroalimentario español en la UE: 30 años, un balance comparativo

Abstract

[ES] El cumplimiento de los treinta años de pertenencia de España a la actual Unión Europea es una efeméride que justifica un análisis del desempeño del sector agroalimentario en todo este período. Esta tarea es aún más importante por cuanto en España –a raíz de la crisis- se ha debilitado el espíritu europeísta y la confianza generalizada en la bondad de las políticas comunitarias y porque el número de trabajos empíricos al respecto es reducido. Por estas razones, el presente Trabajo Fin de Master (TFM), titulado “El sector agroalimentario español en la UE: 30 años, un balance comparativo” tiene como objetivos, en primer lugar, analizar cómo han evolucionado las principales macro-magnitudes productivas y no presupuestarias del sector agroalimentario español a lo largo de los 30 últimos años - incluso antes en algunos casos-, en relación con las equivalentes de los cinco grandes países agrícolas de referencia de la UE -Francia, Italia, Alemania y Reino Unido- y, en segundo lugar, y de forma complementaria, determinar si le ha ido peor a España que a los países citados, que además llegaron al club comunitario antes que ella. A partir de la evidencia empírica obtenida de fuentes fiables como FAOSTAT y EUROSTAT, se analiza el comportamiento de una serie de indicadores ligados a la capacidad y al desarrollo productivo de los respectivos sectores agroalimentarios en el período 1986-2013, salvo algunas excepciones. Este período general se subdivide en varios tramos o períodos menores coincidiendo con las grandes reformas de la Política Agrícola Común. Hacer un balance de treinta años no es fácil, dado que se han producido un número muy elevado de cambios en todos los ámbitos de la economía, política y sociedad tanto de España como en la UE. En cualquier caso, el análisis comparativo permite centrase en el desempeño relativo, que es el que se ha elegido como punto central del TFM. Treinta años atrás, las expectativas de la adhesión a la entonces CEE eran en general muy favorables, aunque se reconocía que algunos sectores podrían verse afectados negativamente. Hoy es evidente que el comportamiento del sector ha sido dispar, existiendo diferencias significativas tanto entre variables como entre grupos de productos o subsectores. Así, el desempeño ha sido positivo para las exportaciones principalmente; pero negativo para la Superficie Agrícola Útil (SAU) y la mano de obra en la actividad agraria. Por sectores, ha sido positivo para porcino, aves o cítricos –entre otros-, y negativo para caprino, ovino o frutos secos. En relación con el resto de países de referencia, Francia es el que ha demostrado el mejor desempeño, siendo destacable el mejor desempeño que Italia. Este trabajo no es exhaustivo, y no agota las posibilidades para profundizar en el necesario análisis de 30 años en la UE. En cualquier caso, supone una aportación a un debate de interés político, económico y social a nivel nacional, que hasta ahora ha sido escaso.

[EN] Compliance with thirty years of Spain's membership of the European Union today is a date which justifies an analysis of the performance of the food industry in this period. It is very important to analyze this performance in Spain because It had weakened the European spirit during the crisis and confidence shift towards communist politics and the number of empirical work on the matter is insufficient. For these reasons, this work entitled "The food, and agriculture Spain in the EU: 30 years, a comparative balance" It has the following objectives; in the first place, to analyze the performance the main macro-productive sectors and no budget of the Spanish food industry over the last 30 years even before in some cases, in relation of five major agricultural countries of EU - France, Italy, Germany and the United Kingdom -. Second, to know if Spain was worse outcomes than the countries listed, which also they joined before Spain. From empirical evidence obtained from reliable sources such as FAOSTAT and EUROSTAT. The behavior of a set of indicators was analyzed, this indicators related to the production capacity and development of the respective agricultural sectors in the period 1986-2013, with some exceptions. This period is divided into several sections or short periods coinciding with the major reforms of the common agricultural policy. Make a balance of a period of thirty years is not easy, during this period there have been a large number of changes in all areas of the economy, politics and society during this period there have been a large number of changes in all areas of the economy, politics and society of both Spain and the EU. In any case, a comparative analysis allows focus on relative performance, which is what has been chosen as the focus of this work. Thirty years ago, the expectations of the membership of the then EEC were generally very favorable, although it was recognized that some sectors could be adversely affected. Today it is clear that the sector's performance had been mixed, having significant differences between product groups or sub-sectors. So, the performance has been mainly positive for exports; but negative for Agricultural Area (AA) and the workforce in farming. By sectors, it has been positive for swine, poultry and citrus, among others, and negative for goats, sheep or nuts. Regarding the other reference countries, France is the one that has shown the best performance. This work is not exhaustive, and does not exhaust the possibilities to deepen the necessary analysis of 30 years in the EU. In any case, it is a contribution to a discussion of political, economic and social interests at the national level, which until now has been limited.

[CA] El compliment dels trenta anys de pertinença d'Espanya a l'actual Unió Europea és una efemèride que justifica una anàlisi de l'exercici del sector agroalimentari en tot este període. Esta tasca és encara més important ja que a Espanya –arran de la crisi- s'ha debilitat l'esperit europeista i la confiança generalitzada en la bondat de les polítiques comunitàries i perquè el nombre de treballs empírics respecte d'això és reduït. Per estes raons, el present Treball Fi de Màster (TFM), titulat “El sector agroalimentari espanyol en la UE: 30 anys, un balanç comparatiu” té com a objectius, en primer lloc, analitzar com han evolucionat les principals macromagnituds productives i no pressupostàries del sector agroalimentari espanyol al llarg dels 30 últims anys -inclús abans en alguns casos-, en relació amb les equivalents dels cinc grans països agrícoles de referència de la UE -França, Itàlia, Alemanya i Regne Unit- i, en segon lloc, i de forma complementària, determinar si li ha anat pitjor a Espanya que als països esmentats, que a més van arribar al club comunitari abans que ella. A partir de l'evidència empírica obtinguda de fonts fiables com FAOSTAT i EUROSTAT, s'analitza el comportament d'una sèrie d'indicadors lligats a la capacitat i al desenrotllament productiu dels respectius sectors agroalimentaris en el període 1986-2013, excepte algunes excepcions. Este període general se subdividix en uns quants trams o períodes menors coincidint amb les grans reformes de la Política Agrícola Comuna. Fer un balanç de trenta anys no és fàcil, atés que s'han produït un número molt elevat de canvis en tots els àmbits de l'economia, Política i societat tant d'Espanya com en la UE. En tot cas, l'anàlisi comparativa permet centrara en l'exercici relatiu, que és el que s'ha triat com a punt central del TFM. Trenta anys arrere, les expectatives de l'adhesió a la llavors CEE eren en general molt favorables, encara que es reconeixia que alguns sectors podrien veure's afectats negativament. Hui és evident que el comportament del sector ha sigut dispar, existint diferències significatives tant entre variables com entre grups de productes o subsectors. Així, l'exercici ha sigut positiu per a les exportacions principalment; però negatiu per a la Superfície Agrícola Útil (SAU) i la mà d'obra en l'activitat agrària. Per sectors, ha sigut positiu per a porcí, aus o cítrics –entre altres-, i negatiu per a caprí, oví o fruits secs. En relació amb la resta de països de referència, França és el que ha demostrat el millor exercici. Este treball no és exhaustiu, i no esgota les possibilitats per a aprofundir en la necessària anàlisi de 30 anys en la UE. En tot cas, suposa una aportació a un debat d'interés polític, econòmic i social a nivell nacional, que fins ara ha sigut escàs.