Almacenamiento a corto y largo plazo de embriones pronucleares de conejo

Abstract

[ES] El almacenamiento de embriones, así como de semen y óvulos ha tenido gran importancia ya que permite la conservación, el transporte e intercambio de material genético de un establecimiento a otro, de un centro de investigación a otro e incluso entre diferentes regiones de un país. Es sabido que en la actualidad, el método de almacenamiento de embriones más efectivo y utilizado es la vitrificación porque permite años de conservación. Sin embargo, es costosa, compleja de realizar, perjudicial para embriones muy tempranos y su transporte es limitado por normas de seguridad con el uso de nitrógeno líquido. Para evitar estos inconvenientes existe el método de conservación a corto plazo en estado líquido a baja temperatura, el cuál es más barato, práctico y no requiere nitrógeno. El objetivo de este trabajo es determinar el tiempo óptimo de almacenamiento a corto plazo en embriones pronucleares de conejo (Oryctolagus cuniculus) y comparar el efecto de los métodos de almacenamiento a corto y largo plazo sobre el desarrollo embrionario in vitro. Los embriones fueron recuperados post mortem, 1 día después de la inseminación, en el estadio pronuclear y fueron sometidos a almacenamiento empleando los dos métodos, de corto plazo en medio Cold Storage Solution Belzer UW® a 4°C durante 24, 48 y 72h y de largo plazo vitrificando en una solución de 20% de Etilenglicol y 20% de Dimetilsulfóxido. También un grupo de pronúcleos frescos se cultivó en medio SAGE 1-Step¿ con Solución de Albúmina Humana, a 38°C, 5% CO2 y humedad saturada durante 72h como control. Después del almacenamiento, los embriones se cultivaron in vitro bajo las mismas condiciones que el control. Se determinó el tiempo óptimo de almacenamiento a corto plazo, el efecto del almacenamiento a corto y largo plazo y la capacidad de desarrollo embrionario hasta alcanzar el estadio de blastocisto escapando/escapado. Los resultados no mostraron diferencias significativas entre los grupos de almacenamiento a corto plazo de 24 y 48h (23,5% y 29,9) después del CIV; no obstante, estos dos mostraron una mayor capacidad de desarrollo embrionario y diferencias significativas respecto al almacenamiento corto plazo durante 72h (0,9%) y almacenamiento a largo plazo (7,9%).

[EN] The embryo, as well as semen and ovule storage has been very great important, since it allows the conservation, transportation and exchange of genetic material from one establishment to another, from research center to another and even between different regions across a country. It is well known that currently, the most effective and widely used embryo storage method is vitrification because it allows years of conservation. However, it is expensive, complex to perform, harmful for early embryos and its transportation is limited by safety regulations with the use of liquid nitrogen. To avoid these drawbacks, the short-term storage method in liquid state at low temperature becomes an alternative, which is cheaper, more practical and does not require nitrogen. The aim of this study is to determine the optimal length of time for short-term storage in rabbit (Oryctolagus cuniculus) pronuclear embryos and to compare the effect of short and long-term storage methods on in vitro embryonic development. The embryos were recovered post mortem, 1 day after insemination, in the pronuclear stage and were subjected to storage applying two methods, short-term, in Cold Storage Solution Belzer UW® medium at 4°C during 24, 48 and 72h and long-term, vitrifying in a 20% EthyleneGlycol and 20% Dimethylsulfoxide solution. Also, a group of fresh pronuclei was cultured in SAGE 1-Step ¿ medium with Human Albumin Solution, at 38°C, 5% CO2 and saturated humidity for 72h as control. After storage, the embryos were cultured in vitro under the same conditions as the control. The optimal short-term storage length of time, the effect of short- and long-term storage, and the capacity of embryonic development until the hatching/perihatching blastocyst stage were determined. The results did not show significant differences between the 24 and 48h short-term storage groups (23,5% and 29,9%); however, these two groups showed a greater capacity of embryonic development and significant differences with short-term storage for 72h (0,9%) and long-term storage (7,9%).

[CA] L'emmagatzematge d'embrions, així com de semen i òvuls ha tingut gran importància ja que permet la conservació, el transport i intercanvi de material genètic d'un establiment a un altre, d'un centre d'investigació a un altre i fins i tot entre diferents regions d'un país. És sabut que en l'actualitat, el mètode d'emmagatzematge d'embrions més efectiu i utilitzat és la vitrificació perquè permet anys de conservació. No obstant això, és costosa, complexa de realitzar, perjudicial per a embrions molt primerencs i el seu transport és limitat per normes de seguretat amb l'ús de nitrogen líquid. Per a evitar aquests inconvenients existeix el mètode de conservació a curt termini en estat líquid a baixa temperatura, el qual és més barat, pràctic i no requereix nitrogen. L'objectiu d'aquest treball és determinar el temps òptim d'emmagatzematge a curt termini en embrions pronucleares de conill (Oryctolagus cuniculus) i comparar l'efecte dels mètodes d'emmagatzematge a curt i llarg termini sobre el desenvolupament embrionari in vitro. Els embrions van ser recuperats post mortem, 1 dia després de la inseminació, en l'estadi pronuclear i van ser sotmesos a emmagatzematge emprant els dos mètodes, de curt termini al mig Cold Storage Solution Belzer UW® a 4°C durant 24, 48 i 72h i de llarg termini vitrificant en una solució de 20% de Etilenglicol i 20% de Dimetilsulfóxido. També un grup de pronúcleos frescos es va cultivar al mig SAGE 1-Step™ amb Solució d'Albúmina Humana, a 38°C, 5% CO₂ i humitat saturada durant 72h com a control. Després de l'emmagatzematge, els embrions es van cultivar in vitro sota les mateixes condicions que el control. Es va determinar el temps òptim d'emmagatzematge a curt termini, l'efecte de l'emmagatzematge a curt i llarg termini i la capacitat de desenvolupament embrionari fins a aconseguir l'estadi de blastocisto escapant/escapat. Els resultats no van mostrar diferències significatives entre els grups d'emmagatzematge a curt termini de 24 i 48h (23,5% i 29,9) després del CIV; no obstant això, aquests dos van mostrar una major capacitat de desenvolupament embrionari i diferències significatives respecte a l'emmagatzematge curt termini durant 72h (0,9%) i emmagatzematge a llarg termini