El cos com a territori de violències simbòliques: un estudi de cas sobre la maternitat a la comunitat de Santa Lucía (Atlàntic, Colòmbia)El cuerpo como territorio de violencias simbólicas: un estudio de caso sobre la maternidad en la comunidad de Santa Lucía (Atlántico, Colombia)

Abstract

[EN] This Master's Thesis is the result of the curricular internships of the Master's in Development Cooperation carried out by the author in the community of Santa Lucía (Atlantic) (Colombia) from March to December 2019. It is of a qualitative research, approached from an analytical, interpretative and critical approach, through which it has been tried to understand and to analyze of how the bodies of the women in Santa Lucia become territories where symbolic violence in the l 'exercise of motherhood, in connection with the socio-economic factors that contribute to the configuration of the hegemonic social construction of the same and to the contextual particularitities of the municipality.

Thanks to the information obtained through the participant observation, the conduct of semi-structured interviews and a body mapping workshop, we were able to observe how the hegemonic social construction of motherhood in the community is conditioned by contextual factors. of glocal nature, common in the rural communities of the Colombian Atlantic Coast. Some of the factors that have had the greatest impact on it have been the double lack of widespread employment and educational opportunities for women, the poor quality of the provision and management of public goods and services and the predominance of Catholic morality in the country. 'cultural imaginary of the community.

As a product of these socio-economic conditions, motherhood in St. Lucia has become the only role to be played in the community by women, which has drastically affected the way they shape their habits. subjective. This has meant the manifestation of a multitude of symbolic violence in their bodies, insofar as they reproduce in a naturalized and legitimate way, such as their loss of personal autonomy, low self-esteem and self-love, ignorance of their human rights, and their economic dependence on the family or the sentimental partner.

This phenomenon reflects the loss of control over one's own bodies and their reproductive capacity which, according to Silvia Federici (2004), is necessary for the reproduction of the capitalist and patriarchal systems. In this sense, the patriarchal alienation of female bodies becomes the main source of oppression and subordination suffered by women in St. Lucia and one of the main factors generating extreme poverty that limits the local development of the community, which is deeply feminized. .

Thus, the mechanisms of power and oppression in contemporary societies are operated through the discipline of the bodies, especially with regard to female bodies, through motherhood, sexuality and reproductive work, so that they become the main ground of oppression and at the same time of struggle and social resistance. For this reason, it is essential to create societies in which women can decide on their own bodies and know the human rights that are inherent in them as people, so that the decision to be a mother is not incompatible with any of them.

[CA] Aquest Treball de Fi de Màster és fruit de les pràctiques curriculars del Màster de Cooperació al Desenvolupament realitzades per l'autora a la comunitat de Santa Lucía (Atlàntic) (Colòmbia) des del mes de març fins desembre de l'any 2019. Es tracta d'una investigació qualitativa, abordada des d'un enfocament analític, interpretativista i crític, a través de la qual s'ha pretès entendre i analitzar de quina forma els cossos de les dones a Santa Lucía esdevenen territoris on es reprodueixen violències simbòliques en l'exercici de la maternitat, en connexió amb els factors socioeconòmics que contribueixen a la configuració de la construcció social hegemònica de la mateixa i a les particularitats contextuals del municipi. Gràcies a la informació obtinguda a través de l'observació participant, la realització d'entrevistes semi-estructurades i d'un taller de cartografia corporal, hem pogut observar com la construcció social hegemònica de la maternitat a la comunitat es troba condicionada per factors contextuals de naturalesa glocal, comuns en les comunitats rurals de la Costa atlàntica colombiana. Alguns dels factors que més incidència en la mateixa han presentat han estat la doble falta d'oportunitats laborals i educatives generalitzada per a les dones, la mala qualitat de la prestació i gestió dels béns i serveis públics i el predomini de la moral catòlica en l'imaginari cultural de la comunitat. Com a producte d'aquestes condicions socioeconòmiques, la maternitat s'ha convertit a Santa Lucía en l'única funció a desenvolupar en la comunitat per part de les dones, la qual cosa ha afectat dràsticament a la forma en què aquestes configuren el seu habitus subjectiu. Açò ha suposat la manifestació de multitud de violències simbòliques als seus cossos, en la mesura en què es reprodueixen de forma naturalitzada i legitimada, com la seua pèrdua d'autonomia personal, baixa autoestima i amor propi, el desconeixement dels seus drets humans, i la seua dependència econòmica respecte al nucli familiar o la parella sentimental. En aquest fenomen es reflexa la pèrdua del control sobre els propis cossos i la seua capacitat reproductora que, segons Silvia Federici (2004), és necessària per a la reproducció dels sistemes capitalista i patriarcal. En aquest sentit, l'alienació patriarcal dels cossos femenins esdevé la principal font d'opressió i subordinació que sofreixen les dones a Santa Lucía i un dels principals factors generadors de pobresa extrema que limita el desenvolupament local de la comunitat, la qual està profundament feminitzada. Així, els mecanismes de poder i opressió a les societats contemporànies s'operativitzen per mitjà del disciplinament del cossos, en especial pel que respecta als cossos femenins, a través de la maternitat, la sexualitat i el treball reproductiu, de manera què esdevenen el principal terreny d'opressió i alhora de lluita i resistència social. Per aquest motiu, resulta fonamental crear societats en les quals les dones puguen decidir sobre els seus propis cossos i coneguen els drets humans que els són inherents com a persones, de forma què la decisió de ser mare no siga incompatible amb cap d'ells.