The phenomenological significance of dwelling in architecture. The case of Eastern Beka’a Valley - Lebanon

Abstract

[EN] Phenomenology in recent years has gained throttle in the philosophical domain; more specifically, the phenomenological methodology had its most significant impact on architectural interpretation and understanding. It is unusual how the phenomenological discourse appeared in the architectural prospect on the decays of structuralism and semiotics. On the other hand, in humanities and philosophy, the growth of structuralism happened only after the decline of phenomenology. These paradoxical conditions are explained due to the translation delay of philosophical ideas and their implementation in architecture. In this research, we dig into the essential question of architectural experience by studying architecture through its phenomenological significance as a dwelling attitude to its inhabitants. The study is on dwellings in the eastern Bekaa region -Lebanon, on houses built between two significant eras, a time frame that shows the essential difference between two construction methods and the transitional phase in-between. Showing case the different typologies that generated in the same area, comparing the area's vernacular architecture and sustainable designs, addressing whether these typologies had any effect on the dweller's socio-cultural and socio-economical dynamics. The area of study is still virgin to different phenomenological interpretation, as the drastic change of typologies occurred in the past 50 years. Dwellers just recently overcame the transitional phase, from applying vernacular construction means, to applying new construction technologies with globalized materials. The area permits us to question the primary existential question of being-in-world, and how citizens coped with their environment in order to sustain their existential being through architectural means. We examine the following phenomenon by learning from dwelling theorists and phenomenologists, focusing on phenomenologists such as Martin Heidegger, Merleau-ponty, and Christian Norberg-Schulz in an attempt to correlate phenomenology with sustainability. Additionally, interpreting architecture hermeneutically through the Arabic parables to comprehend it better in concern with its cultural context.

[ES] El papel de la fenomenología ha sido clave en el terreno filosófico. La metodología fenomenológica ha tenido un impacto significativo en la interpretación y comprensión arquitectónica. Puede parecer absurdo cómo el discurso fenomenológico aterriza en la arquitectura a partir de la desintegración del estructuralismo y la semiótica, mientras que en el campo de las humanidades, y concretamente en el ámbito filosófico, el estructuralismo se desarrolla, precisamente, a partir del declive de la fenomenología. Esta situación paradójica se explica a raíz de la demora en la traducción de las ideas filosóficas y su implementación en la arquitectura. En esta investigación se pretende profundizar en la cuestión esencial de la experiencia arquitectónica a partir de la comprensión de los modos de habitar. El estudio se desarrolla en el conjunto de viviendas de la región oriental de Bekaa (Líbano), a partir de casas construidas en dos periodos significativos, periodos que permiten distinguir entre dos modos de construir contrastados, con una fase de transición intermedia. Se muestran las diferentes tipologías que proliferaron en una misma área, permitiendo comparar las arquitecturas vernáculas y los diseños sostenibles, planteando a su vez si estas tipologías tuvieron algún efecto en la dinámica sociocultural y socioeconómica de sus habitantes. El interés del área de estudio radica en considerarse un terreno virgen para abordar diferentes interpretaciones fenomenológicas, ya que el cambio drástico de tipologías ocurrió en los últimos 50 años. Los habitantes superaron la fase de transición recientemente, partiendo de la aplicación de medios de construcción vernáculos hasta la aplicación de nuevas tecnologías de construcción con materiales globalizados. El área nos permite cuestionar la cuestión existencial primaria del ser-en-el mundo, y cómo los ciudadanos cooperaron con su entorno para mantener su ser existencial a través de medios arquitectónicos. Examinamos el siguiente fenómeno aprendiendo de los teóricos de la vivienda y los fenomenólogos, centrándonos en fenomenólogos como Martin Heidegger, Merleau-Ponty y Christian Norberg-Schulz. Además, interpretando la arquitectura hermenéuticamente a través de las parábolas árabes para comprenderla mejor en relación con su contexto cultural.

[CA] El paper de la fenomenologia ha sigut clau al terreny filosòfic. La metodologia fenomenològica ha tingut un impacte significatiu a la interpretació i comprensió arquitectònica. Pot semblar absurd com el discurs fenomenològic aterra a l'arquitectura arran la desintegració de l'estructuralisme i la semiòtica, mentre que al camp de les humanitats, i concretament a l'àmbit filosòfic, l'estructuralisme es desenvolupa precisament partint del declivi de la fenomenologia. Aquesta situació paradoxal s'explica arran el retard a la traducció de les idees filosòfiques i la seua implementació a l'arquitectura. A aquesta investigació es pretén aprofundir a la qüestió essencial de l'experiència arquitectònica partint de la comprensió de les maneres d'habitar. L'estudi es desenvolupa al conjunt d'habitatges de la regió oriental de Bekaa (Líban), partint de cases construïdes a dos períodes significatius, períodes que permeten distingir entre dos maneres de construir contrastades, amb una fase de transició intermèdia. Es mostren les diferents tipologies que van proliferar a una mateixa àrea, permetent comparar les arquitectures vernacles i els dissenys sostenibles, plantejant a l'hora si aquestes tipologies van tindre cap efecte a la dinàmica sociocultural i socioeconòmica dels seus habitants. L'interès de l'àrea d'estudi radica en considerar-se un terreny verge per enllestir diferents interpretacions fenomenològiques, ja que el canvi dràstic de tipologies va ocórrer als darrers 50 anys. Els habitants van superar la fase de transició recentment, partint de l'aplicació de mitjans de construcció amb materials globalitzats. L'àrea ens permet qüestionar la qüestió essencial primària de l'ésser-al-món i cóm els ciutadans van cooperar amb el seu entorn per mantenir el seu esser existencial per mitjan de mitjans arquitectònics. Examinem el següent fenomen aprenent dels teòrics de l'habitatge i els fenomenòlegs, centrant-nos en fenomenòlegs com Martin Heidegger, Merleau-Ponty y Christian Norberg- Schulz. A més, interpretant l'arquitectura hermenèuticament mitjançant les paràboles àrabs per comprendre-la millor en relació amb el seu context cultural.