El so com a element narratiu. La banda sonora en el curtmetratge fotogràfic de ficció

Abstract

[ES] A la nostra cultura audiovisual, on el cinema hi és el mitjà per antonomàsia, s atorga un tractament evidentment preponderant de la imatge en detriment de la resta d elements: o siga, bàsicament el so. Així, es pot dir que tant l elaboració de les històries fílmiques per part dels autors com el consum per part dels espectadors es concep (o se sol concebre) des d aquest punt de vista, on la imatge resulta l element imperant. Sembla que l ordenació de les dues parts que formen la paraula audiovisual no és més que una subtil ironia de com se sol comprendre la narrativa fílmica. Allò que s escolta simplement serveix de reforç i complement formal del realment important: el que es veu, la imatge.

Són la imatge i el so elements independents? Fins a quin punt? Li busquem el sentit a allò que escoltem en allò que vegem? O bé ho fem a l inrevés? És el so només un complement de la imatge, el qual li aporta forma, o bé és imprescindible per a contar una història? El present treball pretén tractar totes aquestes disjuntives explorant la capacitat narrativa de la banda sonora d una obra audiovisual. La tasca se centrarà en els curtmetratges fotogràfics de ficció, ja que resulten ser un gènere idoni per a tractar el caràcter narratiu del so. En establir la fotografia fixa com al fonament visual se suprimeix el moviment, aspecte característic i essencial en la narració cinematogràfica. D aquesta manera, la resta d elements fílmics, el so entre ells, cobren una importància superior: estem davant d un format molt adient per al nostre propòsit.

En aquest sentit, el curtmetratge La Jetée (C. Marker, 1962), treball pioner i de referència en la posada en pràctica d aquesta tècnica, es considera un punt de partida excel lent. Aquesta cèlebre obra i la seua banda sonora resulten ser un trampolí idoni per a centrar-nos en el nostre treball: en especial ens interessa analitzar la seua distribució del paisatge sonor en els elements de voice-over, efectes sonors diegètics, música i silenci. Després d aquesta anàlisi, es procedirà a crear la banda sonora del curtmetratge de ficció Allí donde la memoria, exposant el total dels processos diferents que això implica. És a dir, es farà palés el procés d ideació, elaboració, planificació i creació de la banda sonora en els quatre elements anteriorment mencionats. Es pretén aconseguir una contínua retroalimentació entre el vessant pràctic i teòric del nostre treball, afavorint així el constant transvasament de coneixements.

[EN] In our audiovisual culture, where cinema is the format par excellence, an obviously preponderant treatment is given to the image with respect to the other elements: that is, basically the sound. Thus, it can be said that both the elaboration of film stories by the authors and the consumption of these by the spectators, is conceived (or usually conceived) from this point of view, where the image is the prevailing element. It seems that the arrangement of the two parts that make up the audiovisual word is nothing more than a subtle irony of how the film narrative is understood. What is heard simply serves as a reinforcement and formal complement to what is really important: what is seen, the image.

Are image and sound independent elements? To what extent? Do we look for the meaning of what we hear in what we see? Or do we do the opposite? Is sound just a complement to the image, which gives it shape, or is it essential to tell a story? The present work aims to deal with all these dilemmas by exploring the narrative capacity of the soundtrack of an audiovisual work. The work will focus on the fictional photographic short films, as they turn out to be an ideal genre to deal with the narrative character of sound. By establishing still photography as the visual foundation, movement, a characteristic and essential aspect in cinematic narration, is suppressed. In this way, the other film elements, including sound, become more important: we are dealing with a very suitable format according to our purpose.

In this sense, the short film La Jetée (Chris Marker, 1962), a pioneering and reference work in the implementation of this technique, is considered an excellent starting point. This famous work and its soundtrack become an ideal springboard to focus on our work: we are especially interested in its distribution of the soundscape in the elements of voice-over, diegetic sound effects, music and silence. In this way, the soundtrack of the fiction short film called Allí donde la memoria will be created, exposing the different processes involved. In other words, the process of ideation, elaboration, planning and creation of the soundtrack will be exposed following the four elements mentioned above. The aim is to achieve a continuous feedback between the practical and theoretical side of our work, thus encouraging the constant transfer of knowledge.