Resumen:
|
[ES] La investigación empieza con un análisis y cartografiado del sistema global del arte en la actualidad, así como la contextualización histórica del avance y desarrollo del concepto de arte asociado a la economía. El ...[+]
[ES] La investigación empieza con un análisis y cartografiado del sistema global del arte en la actualidad, así como la contextualización histórica del avance y desarrollo del concepto de arte asociado a la economía. El desarrollo del financiamiento de las artes y sus situación estructural es estudiado para poder analizar el fenómeno desde la perspectiva del materialismo dialéctico. La importancia de la economía radica en que es el motor del cambio en la percepción del arte entre su utilidad y un bien suntuario. Esta situación es relevante para establecer un vínculo entre la actividad artística y su relación social. Eso es lo que nos da las bases socio-económicas estructurales para ligarlo a la filosofía política anarquista. Estudiamos las características del pensamiento libertario desde las dos perspectivas, los clásicos anarquistas que dividían su pensamiento entre las cuatro ramas clásicas, el Anarquismo Individualista, el Anarquismo Comunista, el Anarquismo Sindicalista y el Mutualismo. Las cuatro vertientes del pensamiento ácrata contemporáneo Anarquismo Feminista, Anarquismo Cibernético, Anarquismo Ecologista y el Neo-zapatismo son estudiados para definir sus bases estructurales y los cambios al pensamiento clásico anarquista y nos ayuden a resolver las dinámicas de dichos cambios, para trasponerlos al estudio y práctica de las artes. Finalmente demostramos que las prácticas artísticas contemporáneas poseen el mismo espíritu de libertad que el pensamiento anarquista, una búsqueda constante por lo nuevo no puede darse dentro de los sistemas reconocidos o interpretados en el espacio-tiempo que define a los periodos artísticos. Ello lleva a los artistas a rebelarse de forma natural a los patrones existentes, no existirá nada nuevo dentro de lo conocido, y la transgresión se hace absolutamente necesaria. Esto comprueba la idea inicial de que la filosofía política anarquista posee las bases fundamentales para una creación artística, ambas son formas de alcanzar la libertad como forma de responsabilidad y el uso de la praxis como forma de conseguirla. Sentando así las bases teóricas para una de las posibles Teorías Anarquistas del Arte.
[-]
[CAT] La investigació comença amb una anàlisi i cartografiat de el sistema global de l'art en l'actualitat, així com la contextualització històrica de l'avanç i desenvolupament del concepte d'art associat a l'economia. El ...[+]
[CAT] La investigació comença amb una anàlisi i cartografiat de el sistema global de l'art en l'actualitat, així com la contextualització històrica de l'avanç i desenvolupament del concepte d'art associat a l'economia. El desenvolupament de l'finançament de les arts i els seus situació estructural és estudiat per poder analitzar el fenomen des de la perspectiva de l'materialisme dialèctic. La importància de l'economia radica que és el motor de l'canvi en la persepción de l'art entre la seva utilitat i un bé sumptuari. Aquesta situació és rellevant per establir un vincle entre l'activitat artística i la seva relació social. Això és el que ens dóna les bases socio-econòmiques estructurals per lligar-ho a la filosofia política anaquista. Estudiem les característiques de la pensada liebrtario des de les dues perspectives, els clàssics anarquistes que dividien el seu pensament entre les quatre branques clàssiques, l'Anarquisme Individualista, l'Anarquisme Comunista, l'anarquisme Sindicalista i el mutualisme. Les quatre vessants de la pensada àcrata contemporani Anarquisme Feminista, Anaquismo Cibernètic, Anarquisme ecologista i el Neozapatismo són estudiats per definir les seves bases estructurals i els canvis a la pensada clàssic anarquista i ens ajudin a resoldre les dinàmiques d'aquests canvis, per traspolarlos a l'estudi i pràctica de les arts. Finalment vam demostrar que les pràctiques artístiques contemporànies posseeixen el mateix espírutu de llibertat que el pensament anarquista, una recerca constant per la novetat no pot donar-se dins dels sistemes reconeguts o interprestados en l'espai-temps que defineix els períodes artístics. Això porta als artistes a rebel·lar de forma natural als patrons existents, no hi haurà res de nou dins del conegut, i la transgressió es fa absolutament necessària. Això comprova la idea incial que la filosofia política anarquista posseeix les bases fonamentals per a una creació artística, ambdues són formes d'aconseguir la llibertat com a forma de responsabilitat i l'ús de la praxi com a forma d'aconseguir-la. Establint així les bases teòriques per a una de les possibles Teories Anarquistes de l'Art.
[-]
[EN] This thesis begins with an analysis and mapping of the global art system today. The historical contextualisation of the advancement and development of the concept of art which we associate with the economy. The ...[+]
[EN] This thesis begins with an analysis and mapping of the global art system today. The historical contextualisation of the advancement and development of the concept of art which we associate with the economy. The development of arts financing and its structural situation is studied to analyse the phenomenon from the perspective of dialectical materialism. The importance of the economy is that it is the engine of change in the pursuit of art between its utility and luxury good. This situation is relevant to establish a link between artistic activity and their social relationship. This is what gives us the structural socio-economic bases to link it to the anarchist political philosophy. We study the characteristics of Anarchist thought from two perspectives, the classic anarchists who divided their thinking between the four classical branches, Individualist Anarchism, Communist Anarchism, Syndicalist anarchism and Mutualism. The four strands of contemporary anarchist thought. Feminist Anarchism, Cybernetic Anarchism, Ecological Anarchism and Neozapatism are studied to define their structural bases and changes to classical anarchist thought and help us to resolve the dynamics of such changes, to transfer them to the study and practice of the arts. Finally, we demonstrate that contemporary artistic practices have the same spirit of freedom as anarchist thought; a constant search for the new cannot take place within the systems recognized or interpreted in the space-time that defines artistic periods. This leads artists to naturally rebel against existing patterns, there will be nothing new within the known, and transgression is necessary. This proves the initial idea that anarchist political philosophy has the fundamental bases for artistic creation, both are ways of achieving freedom as a form of responsibility and the use of praxis as a way of achieving it. Thus laying the theoretical foundations for one of the possible Anarchist Theories of Art.
[-]
|