Resumen:
|
[ES] El despegue de la traducción audiovisual (TAV) tuvo lugar dentro del mundo académico con la aparición de una edición de la revista Babel dedicada a la traducción del cine en 1960. Desde entonces, esta variedad de ...[+]
[ES] El despegue de la traducción audiovisual (TAV) tuvo lugar dentro del mundo académico con la aparición de una edición de la revista Babel dedicada a la traducción del cine en 1960. Desde entonces, esta variedad de traducción se va adquiriendo una innegable pujanza. A partir de los años ochenta, los traductólogos coinciden en dar prioridad al aspecto comunicativo intercultural de la traducción. A principios de los noventa, se puso en marcha una perspectiva culturalista de la traducción denominada cultural turn o giro cultural de traducción. Durante el siglo XXI, la traducción audiovisual (TAV) ha alcanzado su máximo desarrollo experimentando cambios significativos gracias a los grandes avances tecnológicos y la eclosión de nuevas formas de difusión audiovisual. A partir del último tercio de la década de los años noventa, esta área de estudio ha visto un desarrollo vertiginoso en los círculos académicos. Sin embargo, los estudios dedicados a analizar la traducción de textos audiovisuales del árabe al español presentan un campo bastante escaso.
Con el presente trabajo de investigación, pretendemos abrir el camino para llenar un vacío en tales estudios. Partimos de un marco metodológico descriptivo basado en el modelo de análisis elaborado por Martí Ferriol (2006) que consta de tres parámetros de análisis: las restricciones, las normas y las técnicas de la traducción audiovisual para facilitar la posterior identificación del método de traducción para la variedad audiovisual. El objetivo principal de esta tesis consiste en verificar si las tipologías de estrategias traductoras existentes, y tradicionalmente basadas en combinaciones de idiomas con el inglés son aplicables para analizar la TAV para el caso concreto de la combinación lingüística árabe - español. Para ello se realizó un análisis exhaustivo del tratamiento de los términos culturales presentes en dos películas egipcias subtituladas en español dirigidas por Youssef Chahine Estación Central (Bāb al-ḥadīd) (1958) y La tierra (Al-ʼrd) (1969). La elección estuvo condicionada por razonas traductológicas y cinematográficas. La profusión de términos culturales presentes, las marcas de oralidad que el traductor ha de solventar en el proceso traductor y la distancia cultural entre las culturas origen y meta suponían un gran desafío para el traductor. Desde el punto de vista cinematográfico, el director Youssef Chahine se desmarcaba del resto con una identidad cinematográfica propia y las películas, objeto de estudio, recibieron el reconocimiento de la crítica nacional e internacional, siendo seleccionadas en la lista de las mejores películas realizadas en la historia cinematográfica árabe.
[-]
[CA] L'enlairament de la traducció audiovisual (TAV) va tenir lloc dins del món acadèmic amb l'aparició d'una edició de la revista Babel dedicada a la traducció del cinema en 1960. Des de llavors, aquesta varietat de ...[+]
[CA] L'enlairament de la traducció audiovisual (TAV) va tenir lloc dins del món acadèmic amb l'aparició d'una edició de la revista Babel dedicada a la traducció del cinema en 1960. Des de llavors, aquesta varietat de traducció es va adquirint una innegable puixança. A partir dels anys vuitanta, els traductòlegs coincideixen a donar prioritat a l'aspecte comunicatiu intercultural de la traducció. A principis dels noranta, es va posar en marxa una perspectiva culturalista de la traducció denominada cultural turn o gir cultural de traducció. Durant el segle XXI, la traducció audiovisual (TAV) ha aconseguit el seu màxim desenvolupament experimentant canvis significatius gràcies als grans avanços tecnològics i l'eclosió de noves formes de difusió audiovisual. A partir de l'últim terç de la dècada dels anys noranta, aquesta àrea d'estudi ha vist un desenvolupament vertiginós en els cercles acadèmics. No obstant això, els estudis dedicats a analitzar la traducció de textos audiovisuals de l'àrab a l'espanyol presenten un camp bastant escàs.
Amb el present treball de recerca, pretenem obrir el camí per a omplir un buit en tals estudis. Partim d'un marc metodològic descriptiu basat en el model d'anàlisi elaborada per Martí Ferriol (2006) que consta de tres paràmetres d'anàlisis: les restriccions, les normes i les tècniques de la traducció audiovisual per a facilitar la posterior identificació del mètode de traducció per a la varietat audiovisual. L'objectiu principal d'aquesta tesi consisteix a verificar si les tipologies d'estratègies traductores existents, i tradicionalment basades en combinacions d'idiomes amb l'anglès són aplicables per a analitzar la TAV per al cas concret de la combinació lingüística àrab - espanyol. Per a això es va realitzar una anàlisi exhaustiva del tractament dels termes culturals presents en dues pel¿lícules egípcies subtitulades en espanyol dirigides per Youssef Chahine Estació Central (Bāb al-ḥadīd)) (1958) i La terra (Al-ʼrd) (1969). L'elecció va estar condicionada per raons traductològiques i cinematogràfiques. La profusió de termes culturals presents, les marques d'oralitat que el traductor ha de solucionar en el procés traductor i la distància cultural entre les cultures origen i meta suposaven un gran desafiament per al traductor. Des del punt de vista cinematogràfic, el director Youssef Chahine es desmarcava de la resta amb una identitat cinematogràfica pròpia i les pel¿lícules, objecte d'estudi, van rebre el reconeixement de la crítica nacional i internacional, sent seleccionades en la llista de les millors pel¿lícules realitzades en la història cinematogràfica àrab.
[-]
[EN] The advent of audiovisual translation (AVT) took place within the academic world with the publication of a special edition of the scholarly journal Babel in 1960 which was devoted to cinematographic translation. Since ...[+]
[EN] The advent of audiovisual translation (AVT) took place within the academic world with the publication of a special edition of the scholarly journal Babel in 1960 which was devoted to cinematographic translation. Since then, this field of translation has been growing rapidly. Since the 1980s, Translation Studies agreed to give priority to the intercultural communication aspect of translation by going beyond the translation's purview of transferring texts or languages to transferring cultures. A cultural approach to the study of translation or "cultural turn" was launched in the early 1990s. During the 21st century, the AVT has reached its maximum development undergoing significant changes thanks to the great technological advances and the emergence of new forms of audiovisual dissemination. Since the late 1990s, this area of study has experienced a remarkable development in academic circles. However, the studies dedicated to analyze the translation of audiovisual texts from Arabic to Spanish remain a limited field research.
The present dissertation is an attempt to open the way to fill a gap in such studies. The methodological descriptive framework adopted in the present dissertation is based on the analysis model developed by Martí Ferriol (2006) which consists of three parameters: restrictions, norms and techniques of AVT to facilitate the subsequent identification of the translation method adopted by the subtitling versions. The main aim of this thesis is to verify whether the existing typologies of translation strategies, and traditionally based on language combinations with English, are applicable to analyze AVT for the specific case of the Arabic - Spanish language combination. In order to accomplish our aim of study, we carried out an exhaustive analysis of the treatment of the cultural terms in two Egyptian films subtitled in Spanish directed by Youssef Chahine Central Station (Bāb al-ḥadīd) (1958) and The land (Al-ʼrd) (1969). We chose our corpus on translation and cinematographic basis. The abundance of cultural terms in the selected corpus, the characteristics of verbal communication and the cultural distance between the origin and target cultures posed a great challenge for the translator. From the cinematographic point of view, the director Youssef Chahine stood out from the rest with his own cinematographic identity and the films, object of study, received the recognition of national and international critics, being selected in the list of the best films made in the Arab cinematographic history.
[-]
|