- -

Arquitectura blanca. Mito, poética, ciencia. El color blanco en la arquitectura contemporánea

RiuNet: Institutional repository of the Polithecnic University of Valencia

Share/Send to

Cited by

Statistics

Arquitectura blanca. Mito, poética, ciencia. El color blanco en la arquitectura contemporánea

Show simple item record

Files in this item

dc.contributor.advisor Margagliotta, Antonino es_ES
dc.contributor.advisor Silvestre Navarro, Francisco Miguel es_ES
dc.contributor.author Marco, Paolo de es_ES
dc.date.accessioned 2021-02-02T13:27:02Z
dc.date.available 2021-02-02T13:27:02Z
dc.date.created 2020-12-21
dc.date.issued 2021-02-01 es_ES
dc.identifier.uri http://hdl.handle.net/10251/160488
dc.description.abstract [ES] Hoy en día es posible observar una difusión global del color blanco en el panorama de la arquitectura contemporánea. Las cuestiones vinculadas al empleo de este particular color penetran con profundas raíces en los tiempos antiguos, en la cultura, en la historia. Para buscar las razones tras el uso del blanco, la presente investigación propone un punto de vista holístico, analizando el mito, la poética y la ciencia del blanco en arquitectura. Estas tres claves de lectura del fenómeno del blanco conducen a diferentes razones para explicar su empleo. Claves de lectura que se separan exclusivamente para obtener un estudio más ordenado del tema, pero que en la complejidad de la arquitectura actúan de forma inseparable. La tesis estudia y analiza el escenario de la arquitectura contemporánea a partir del color, pero teniendo conciencia que este representa solo un parámetro entre los muchos que realizan la forma y el espacio de la arquitectura. De las obras del pasado, de los tratados y de las teorías, hoy llega una narración llena de alternancias - de épocas de revival, pero también de renacimientos y vanguardias -, un verdadero mito en el que el color blanco, a pesar de todo, resiste con constancia hasta establecerse en la memoria actual. Al acercarse a la época hodierna, los contornos de ese mito se vuelven más nítidos y precisos, y las cuestiones históricas y culturales se unen con las innovadas necesidades de la práctica arquitectónica contemporánea. Varios arquitectos emplean el blanco para sus obras y para lograr determinadas y distintas ideas. Se define entonces una poética del blanco, es decir, una forma esencialmente subjetiva de pensar y construir arquitectura. Para investigar estas instancias individuales y específicas, al análisis de obras de arquitectura se une una serie de diálogos sobre el blanco que enriquecen el tema con las experiencias directas de los arquitectos. Aunque el color sea un fenómeno por su naturaleza muy subjetivo, el empleo del blanco en arquitectura es soportado por la ciencia y, en particular, por algunas ventajas físicas y químicas. La construcción del blanco es posible gracias a varias técnicas que amplían y extienden su larga tradición constructiva gracias a la innovada eficacia de métodos antiguos, pero también con nuevas tecnologías y materiales. El estudio se enfoca en particular en el análisis de la cultura arquitectónica española, portuguesa e italiana; la investigación no se limita a estos ámbitos geográficos, extendiéndose a considerar un horizonte global para la arquitectura blanca. El análisis de las obras de arquitectura blanca publicadas en revistas científicas de relevancia internacional proporciona un dato estadístico y objetivo de la condición global de la cuestión. La definición de la tendencia contemporánea al empleo del blanco, se remonta a la segunda mitad del siglo XX, cuando algunas obras acogen los valores del mito y los renuevan de una forma actual. No obstante, la difusión global del blanco en arquitectura se debe a su capacidad de representar ideales diferentes y múltiples. Se deduce, entonces, que el blanco no es el color de una homogeneización, sino que representa un factor común a muchas experiencias de la contemporaneidad. es_ES
dc.description.abstract [CA] Hui en dia és possible observar una difusió global del color blanc en el panorama de l'arquitectura contemporània. Les qüestions vinculades a l'ús d'aquest particular color, penetren amb profundes arrels en l'antiguitat, en la cultura, en la història. Per a cercar les raons de l'ús del blanc, la present investigació proposa un punt de vista holístic, analitzant el mite, la poètica i la ciència del blanc en arquitectura. Aquestes tres claus de lectura del fenòmen del blanc conduïxen a diferents raons per explicar el seu ús. Claus de lectura que se separen exclusivament per a obtindre un estudi més ordenat del tema, però que en la complexitat de l'arquitectura actuen de forma inseparable. La tesi estudia i analitza l'escenari de l'arquitectura contemporània a partir del color, però tenint consciència que aquest representa només un paràmetre entre els molts que realitzen la forma i l'espai de l'arquitectura. De les obres del passat, dels tractats i de les teories, hui arriba una narració plena d'alternances - d'èpoques de revival, però també de renaixements i avantguardes -, un vertader mite en què el color blanc, malgrat tot, resisteix amb constància fins a establir-se en la memòria actual. A l'acostar-se a l'època hodierna, els contorns d'eixe mite es tornen més nítids i precisos, i les qüestions històriques i culturals s'uneixen amb les innovades necessitats de la pràctica arquitectònica contemporània. Diversos arquitectes empren el blanc per a les seues obres i per a aconseguir determinades i distintes idees. Es defineix llavors una poètica del blanc, és a dir, una forma essencialment subjectiva de pensar i construir arquitectura. Per a investigar estes instàncies individuals i específiques, a l'anàlisi d'obres d'arquitectura s'unix una sèrie de diàlegs sobre el blanc que enriquixen el tema amb les experiències directes dels arquitectes. Encara que el color siga un fenòmen per la seua naturalesa molt subjectiu, l'ús del blanc en arquitectura és recolzat per la ciència i, en particular, per alguns avantatges físics i químics. La construcció del blanc és possible gràcies a diverses tècniques que amplien i estenen la seua llarga tradició constructiva gràcies a la innovada eficàcia de métodes antics, però també amb noves tecnologies i materials. L'estudi s'enfoca en particular en l'anàlisi de la cultura arquitectònica espanyola, portuguesa i italiana; la investigació no es limita a aquestos àmbits geogràfics, estenent-se a considerar un horitzó global per a l'arquitectura blanca. L'anàlisi de les obres d'arquitectura blanca publicades en revistes científiques de rellevància internacional proporciona una dada estadística i un objectiu de la condició global de la qüestió. La definició de la tendència contemporània a l'ús del blanc, es remunta a la Segona meitat del segle XX, quan algunes obres acullen els valors del mite i els renoven d'una forma actual. No obstant això, la difusió global del blanc en arquitectura es deu a la seua capacitat de representar ideals diferents i múltiples. Es dedueix, llavors, que el blanc no és el color d'una homogeneïtzació, sinó que representa un factor comú a moltes experiències de la contemporaneïtat. es_ES
dc.description.abstract [EN] Today it is possible to observe a global diffusion of white color in the panorama of contemporary architecture. The issues linked to the use of this particular color, penetrate with deep roots in ancient times, in culture, in history. To find the reasons for the use of white, this research proposes a holistic point of view, analyzing the myth, the poetics and the science of white in architecture. The three keys to reading the phenomenon of white lead to different reasons to explain its use. Reading keys that are separated exclusively to obtain a more orderly study of the theme, but that in the complexity of architecture act in an inseparable way. The thesis studies and analyzes the scenario of contemporary architecture starting from color, being aware that this represents only one parameter among the many that realize the shape and space of architecture. From the works of the past, from the treatises and from the theories, today arrives a narration of continuous alternations - of epochs of revival, but also of rebirths and vanguards -, a true myth in which the white color, In spite of everything, it endures with constancy until it is established in the present memory. As we approach today's times, the outlines of this myth become clearer and more precise, and historical and cultural issues are combined with the innovated needs of contemporary architectural practice. Various architects use white for their works and to materialize certain and different ideas. This defines a poetics of white, or in other words, an essentially subjective form of thinking and building architecture. To analyze these individual and specific instances, the analysis of architectural works is accompanied by a series of dialogues on white that enrich the theme with the direct experience of architects. Although color is a very subjective phenomenon by its nature, the use of white in architecture is supported by science and, in particular, by some physical and chemical advantages. The construction of white is possible thanks to various techniques that expand and extend its long construction tradition thanks to the renewed efficiency of ancient methods, but also with new technologies and materials. The study focuses in particular on the analysis of Spanish, Portuguese and Italian architectural culture, but the research is not limited to these geographical areas, extending in considering a global horizon for white architecture. The analysis of works of white architecture published in scientific journals of international importance, provides a statistical and objective data of the global condition of the issue. The definition of the contemporary tendency to use white dates back to the second half of the twentieth century, when some works embrace the values of myth and renew it in a contemporary way. Despite this, the global diffusion of white in architecture is due to its capacity to represent different and multiple ideals. It is therefore deduced that white is not the color of homogenization, but on the contrary it is a common factor in many contemporary experiences. es_ES
dc.format.extent 543 es_ES
dc.language Español es_ES
dc.publisher Universitat Politècnica de València es_ES
dc.rights Reserva de todos los derechos es_ES
dc.subject White stone es_ES
dc.subject White plaster es_ES
dc.subject Modern architecture es_ES
dc.subject White symbolism es_ES
dc.subject Mediterranean architecture es_ES
dc.subject Contemporary architecture es_ES
dc.subject Color theory es_ES
dc.subject Color psychology es_ES
dc.subject Poetics of color es_ES
dc.subject Psicología del color es_ES
dc.subject Teoría del color es_ES
dc.subject Arquitectura contemporánea es_ES
dc.subject Blanco es_ES
dc.subject Color es_ES
dc.subject Poética es_ES
dc.subject Arquitectura moderna es_ES
dc.subject Simbolismo del color es_ES
dc.subject Enlucidos es_ES
dc.subject Poética del color es_ES
dc.subject Arquitectura mediterránea es_ES
dc.subject Simbolismo del blanco es_ES
dc.subject Piedra blanca es_ES
dc.subject.classification PROYECTOS ARQUITECTONICOS es_ES
dc.title Arquitectura blanca. Mito, poética, ciencia. El color blanco en la arquitectura contemporánea es_ES
dc.type Tesis doctoral es_ES
dc.identifier.doi 10.4995/Thesis/10251/160488 es_ES
dc.rights.accessRights Abierto es_ES
dc.contributor.affiliation Universitat Politècnica de València. Escuela Técnica Superior de Arquitectura - Escola Tècnica Superior d'Arquitectura es_ES
dc.description.bibliographicCitation Marco, PD. (2020). Arquitectura blanca. Mito, poética, ciencia. El color blanco en la arquitectura contemporánea [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/160488 es_ES
dc.description.accrualMethod TESIS es_ES
dc.type.version info:eu-repo/semantics/acceptedVersion es_ES
dc.relation.pasarela TESIS\12193 es_ES


This item appears in the following Collection(s)

Show simple item record