Gandia. Arquitectura i urbanisme a la transició

La transició podem convenir que es produeix des de la mort de Franco (1975) fins l’arrelament de les institucions democràtiques sobre 1985. Gandia va viure un temps d’una gran efervescència social i política i de reivindicació de la democràcia. Durant eixe periode, l’arquitectura i l’urbanisme van tindre característiques diferents. Mentre la primera, renovada i molt depenent de la situació econòmica, va continuar la forta marxa mampresa des dels 60, especialment a la platja, l’urbanisme municipal se situa com l’activitat més propera al canvi i les reivindicacions socials: la identitat comarcal i la Mancomunitat de La Safor, la protecció del patrimoni urbà, el paper disciplinari del planejament, la dotació d’equipaments escolars, sanitaris i socials, els primers parcs públics, representaren el canvi d’horitzó desplegat per a aconseguir una millor qualitat de vida i el respecte al passat urbà, singularitzat pel Pla Especial de Reforma i Millora del Medi Urbà sobre la vila i el primer eixample.