Restauración de la fachada sur de la iglesia del monasterio de Sant Cugat del Vallés (Barcelona)

Abstract

[EN] The monastery of Sant Cugat del Vallès is an old Benedictine abbey built between the 11th and 14th centuries, on the remains of a Roman fortification dating from the 5th century AD. The monastery church dedicated to Sant Pere d'Octavià is an element of particular interest. Its construction began in the 12th century and was completed in the mid-14th century, which explains the diversity of its architectural forms, its construction began in Romanesque language and was completed in Gothic language.

This dissertation addresses the previous studies, the intervention proposal and evaluates the restoration works performed on the church¿s Southern facade. This element offers a framework for the analysis of the technical problems that must be overcome when performing works on epithelial surfaces. These are, perhaps, the most difficult surfaces for architects to control due to the difficulty of accurately evaluating the area of intervention beforehand.

[ES] El monasterio de San Cugat del Vallès es una antigua abadía benedictina construida entre los siglos XI y XIV, sobre los restos de una fortificación romana del siglo V dC. Tiene particular interés la iglesia del monasterio dedicada a Sant Pere d’Octavià, iniciada en el siglo XII y finalizada a mediados d el s iglo X IV, h echo q ue e xplica la diversidad de sus formas arquitectónicas, comenzadas en lenguaje románico y concluidas en lenguaje gótico. Esta investigación aborda los estudios previos, la propuesta de intervención y la evaluación crítica de los trabajos de restauración acometidos en la fachada sur de la iglesia. Dicho elemento ofrece un marco para el análisis de los problemas técnicos que se deben salvar cuando se actúa sobre superficies epiteliales; estas son, quizás, las más difíciles de controlar por parte de los proyectistas, por la dificultad de evaluar previamente y con el debido detalle el área de intervención.

[CA] El monestir de Sant Cugat del Vallès és una antiga abadia benedictina construïda entre els segles XI i XIV, sobre les restes d'una fortificació romana del segle V d. C. Té particular interès l'església del monestir dedicada a Sant Pere d’Octavià, iniciada al segle XII i finalitzada a mitjans del segle XIV, fet que explica la diversitat de les seves formes arquitectòniques, començades en llenguatge romànic i concloses en llenguatge gòtic. Aquesta investigació borda els estudis previs, la proposta d'intervenció i l'avaluació crítica dels treballs de restauració escomesos en la façana sud de l'església. Aquest element ofereix un marc per a l'anàlisi dels problemes tècnics que s'han d'afrontar quan s'actua sobre superfícies epitelials; aquestes són, potser, les més difícils de controlar per part dels projectistes per la dificultat d'avaluar prèviament i amb el degut detall l'àrea d'intervenció.