- -

Detección y caracterización del virus meridional del tomate (STV)

RiuNet: Repositorio Institucional de la Universidad Politécnica de Valencia

Compartir/Enviar a

Citas

Estadísticas

  • Estadisticas de Uso

Detección y caracterización del virus meridional del tomate (STV)

Mostrar el registro sencillo del ítem

Ficheros en el ítem

dc.contributor.advisor Galipienso Torregrosa, Luis es_ES
dc.contributor.author Elvira González, Laura es_ES
dc.date.accessioned 2021-04-15T10:43:13Z
dc.date.available 2021-04-15T10:43:13Z
dc.date.created 2021-03-11
dc.date.issued 2021-04-13 es_ES
dc.identifier.uri http://hdl.handle.net/10251/165207
dc.description.abstract [ES] El virus meridional del tomate (Southern tomato virus, STV) es un virus persistente (género Amalgavirus, familia Amalgaviridae) que se ha detectado en diversos países como España e Italia. Inicialmente, fue asociado a síntomas de decoloración y falta de maduración en el fruto de tomate. Sin embargo, la presencia frecuente de virus agudos en las plantas infectadas con el STV y la detección de éste en plantas asintomáticas, ponen en duda su patogenicidad y el impacto que puede tener en el cultivo. En esta tesis doctoral se puso a punto la RT-LAMP y la RT-qPCR para la detección específica y sensible del STV. La RT-LAMP permitió reducir costes y simplificar el procedimiento, siendo útil para la detección en campo. La RT-qPCR nos permitió detectar y cuantificar el STV en distintos tipos de tejidos de tomate, incluyendo semillas individuales. El virus se acumulaba principalmente en las raíces y hojas, y en las semillas se encontraba tanto en cubierta como en embrión, lo que dificulta las tareas de desinfección. La tasa de transmisión por semilla del virus, la incidencia en campo y en viveros era muy elevada, afectando más a variedades comerciales que locales. Los análisis filogenéticos mostraron que el STV tenía una baja diversidad genética con una fuerte presión de selección negativa. Además, no había una correlación entre distancia genética del virus y origen geográfico debido a una rápida dispersión de semillas infectadas y/o una fuerte presión de selección negativa. Se comprobó que el STV en condiciones de infección simple no inducía síntomas, no alteraba la producción, ni afectaba a parámetros fisiológicos como conductividad estomática, fotosíntesis y peso, en condiciones de estrés salino. Tampoco se observaron cambios a nivel tisular ni celular, ni se encontraron partículas virales. Sin embargo, el virus modificaba la expresión de algunos miRNAs con importantes funciones. Se detectaron muy poca cantidad de vsiRNAs derivados del STV, lo cual podría deberse a la supresión del silenciamiento génico de la planta por acción de un supresor codificado por el virus. Los ensayos de expresión transitoria en plantas de N. benthamiana 16C determinaron que la p42 del STV no tenía actividad supresora de silenciamiento génico. Finalmente, estudiamos el efecto del STV en infecciones múltiples con otros virus agudos como el CMV y el PepMV. Se observaron complejas interacciones entre los virus que implicaban variaciones en la severidad de síntomas, en los niveles de acumulación viral y en las poblaciones de siRNAs. El STV y el CMV establecían una interacción sinérgica que producía el adelanto y aumento de la severidad de los síntomas, y de la acumulación del CMV en las primeras fases de la infección. La presencia del STV en plantas infectadas con el PepMV también producía un adelanto de los síntomas sin cambios en la acumulación viral del PepMV. En las plantas coinfectadas con el CMV y PepMV se observó un efecto antagónico que disminuía la concentración del CMV y alteraba los síntomas. El STV era capaz de romper este efecto antagónico restableciendo la concentración del CMV y modificando los síntomas. Los análisis de siRNAs permitieron identificar un total de 78 miRNAs, 47 noveles, que se expresaban diferencialmente en los grupos de plantas infectadas con los diferentes virus respecto a las plantas sin infectar. Estos miRNAs estaban implicados en la regulación de importantes funciones y tanto su número como su nivel de expresión variaba dependiendo de la combinación viral. También se identificaron vsiRNAs de origen viral y se vio que su proporción variaba dependiendo de la combinación viral. La cantidad de vsiRNAs del STV se incrementaba notablemente con la presencia de otros virus. La frecuencia de acumulación de vsiRNAs en los genomas virales no era uniforme y no se veía influenciada por las combinaciones de virus. es_ES
dc.description.abstract [CA] El virus meridional de la tomaca (Southern tomato virus, STV) és un virus persistent (gènere Amalgavirus, família Amalgaviridae) que s'ha detectat en diversos països com Espanya i Itàlia. Inicialment, STV va ser associat a distints símptomes de decoloració i anomalies en la maduració del fruit. Però la presència freqüent de virus aguts en les plantes infectades amb STV i la detecció d'aqueste en plantes asimptomàtiques, posen en dubte la seua patogenicitat i l'impacte que pot tindre en el cultiu. En aquesta tesi doctoral es va realitzar la posada al punt de la RT-LAMP i la RT- qPCR per a la detecció específica i sensible de STV. La RT-LAMP va permetre reduir costos i simplificar el procediment, sent útil per a la detecció del virus en camp. La RT-qPCR és una tècnica molt sensible que ens va permetre detectar i quantificar STV en distints tipus de teixits, incloent-hi llavors individuals. El virus s'acumulava principalment en arrels i fulles, i en les llavors es trobava tant en la coberta com en l'embrió. Es va comprovar que les taxes de transmissió per llavor, la incidència en camp i en vivers era molt elevada, major en les varietats comercials que en les locals. Els estudis filogenètics realitzats van mostrar que el virus tenia una baixa diversitat genètica amb una forta pressió de selecció negativa. No hi havia una correlació entre distància genètica del virus i origen geogràfic, degut per una ràpida dispersió a traves de llavors infectades i/o a la forta pressió de selecció negativa. En aquest treball es van obtindre evidències de què STV en condicions d'infecció simple no induïa símptomes en la planta, no alterava la producció, ni afectava paràmetres fisiològics com a conductivitat estomacal, fotosíntesi i pes en condicions d'estrés salí. Tampoc, es van observar cap presència de partícules virals ni canvis a nivell tissular ni cel·lular. No obstant això, STV era capaç de modificar l'expressió d'alguns miRNAs amb importants funcions. Es van detectar molt poca quantitat de vsiRNAs derivats del STV, podria deure's a la supressió del mecanisme de silenciamient gènic per acció d'un supressor. Els assajos d'expressió transitòria en plantes de N. benthamiana 16C va determinar que la p42 de STV no va tindre capacitat supressora de silenciamient gènic. Per finalitzar, vam estudiar l'efecte que podia tindre STV en infeccions mixtes amb altres virus aguts com CMV i PepMV. Els resultats obtinguts d'un assaig amb diferents combinacions d'infeccions van mostrar interaccions complexes entre els virus que implicaven variacions en la severitat de símptomes, en els nivells d'acumulació viral i en les poblacions de siRNA. STV i CMV establien una interacció sinèrgica que produïa l'avanç i l'increment dels símptomes, i un augment de l'acumulació de CMV. D'altra banda, la presència de STV en plantes infectades amb PepMV també produïa un avanç dels símptomes, però no hi havia variacions en l'acumulació de PepMV. En el grup de plantes co-infectades amb CMV i PepMV es va observar un efecte antagònic que dificultava la replicació de CMV, alterant-se els símptomes de la planta. STV era capaç de trencar aquest efecte antagònic restaurant la concentració de CMV i modificant els símptomes. Els anàlisis de siRNAs van permetre identificar un total de 78 miRNAs, 47 corresponien a miRNAs novells, que s'expressaven de forma diferent als grups de plantes infectades amb els diversos virus, respecte a les plantes control sense infectar. Aquests miRNAs estaven implicats en la regulació d'importants funcions i tant el seu nombre com el seu nivell d'expressió variaven. També es van identificar vsiRNAs d'origen viral i es va observar que la seua proporció variava depenent de la combinació viral. La quantitat de vsiRNAs de STV s'incrementava notablement amb la presència d'altres virus. Les freqüències de vsiRNA en els genomes virals no eren uniformes, no obstant això, els pat es_ES
dc.description.abstract [EN] Southern tomato virus (STV) is a persistent virus (genus Amalgavirus, family Amalgaviridae) which was detected in several countries such Spain and Italy. STV was associated with symptoms of discoloration and maturation of tomato fruit. However, STV was frequently detected in mixed infections with acute viruses and in some asymptomatic tomato plants. For these reasons, it is not clear the STV pathogenic role and its real impact on tomato crops. In this PhD we improved the specific and sensitive detection of the virus by using the RT-LAMP and RT-qPCR. RT-LAMP is very useful for field STV detection since it is a simple and cheap technique. The high RT-qPCR sensitivity enabled this technique to detect and quantify STV from different plant tissues even individual sees. The highest STV concentrations were found in tomato leaves and roots. In the seeds, STV could be detected in both coat and embryo. The virus transmission by seed and the STV incidence in fields and seedlings was very high, being higher in commercial tomato varieties than in local ones. Phylogenetic analysis from different STV isolates showed a low genetic diversity with a high negative selection pressure. Moreover, there was no correlation between genetic diversity and geographic region. This could be explained by a quick dispersion of infected seeds and/or by the high negative selection pressure. It was shown that STV did not induce any apparent plant symptom and did not affect the plant production in single infection conditions. Also, physiological parameters related to stomatic conductivity, photosynthesis, and plant weight were no affected by STV infection in saline stress conditions. Optic and transmission electron microscopy did not reveal viral particles or structural changes in STV tomato tissues. However, the population analysis of miRNAs showed that STV was able to modify the expression of some miRNAs which modulated important plant functions. Low vsiRNAs were detected in STV tomato infected plants. It could be produced by the action of a suppressor which could suppress the gene silencing pathway in the plants. A transient expression assay of p42 in N. benthamiana 16C plants did not show suppressor activity of this STV protein. Finally, we studied the effect of STV in mixed infections with other acute viruses such as CMV and PepMV. The virus mixes infection assay in tomato plants showed complex interactions between viruses that modify the symptoms severity, the viral accumulation and the siRNA population. STV and CMV established a synergistic interaction in co-infected tomato plants producing the advancement of the symptoms and an increase in its severity. STV and CMV co-infection increased the CMV accumulation in the early stages of infection. On the other hand, the presence of STV in plants co-infected with PepMV also produced an advance of symptoms, but with no variation in the PepMV accumulation. In the group of plants co-infected with CMV and PepMV, it was observed an antagonistic effect that delayed the CMV accumulation, altering the symptoms of the plant with respect to the simple infections. STV was able to break this antagonistic effect by increasing the CMV viral concentration and changing the symptomatology. The siRNAs analysis allowed to identify a total of 78 miRNAs, 47 corresponding to novel miRNAs, that were expressed differentially in the plants infected respect to no infected plants. These miRNAs were involved in the regulation of important functions and their number and their level of expression varied depending on the virus combination. vsiRNAs of the different viruses were also identified and it was observed that rates varied depending on the virus combination. The number of vsiRNAs in STV single infected tomato plants was very small, but it increased with the presence of the other viruses. The frequencies of vsiRNAs in the viral genomes were not uniform and these frequencies were not influenced by other viruses in mixed infections. es_ES
dc.format.extent 226 es_ES
dc.language Español es_ES
dc.publisher Universitat Politècnica de València es_ES
dc.rights Reserva de todos los derechos es_ES
dc.subject RT-qPCR es_ES
dc.subject Virus meridional del tomate es_ES
dc.subject Amalgaviridae es_ES
dc.subject Virus persistente es_ES
dc.subject MiRNA es_ES
dc.subject VsiRNA es_ES
dc.subject RT-LAMP es_ES
dc.subject Southern tomato virus (STV) es_ES
dc.subject.classification MICROBIOLOGIA es_ES
dc.title Detección y caracterización del virus meridional del tomate (STV) es_ES
dc.type Tesis doctoral es_ES
dc.identifier.doi 10.4995/Thesis/10251/165207 es_ES
dc.rights.accessRights Abierto es_ES
dc.contributor.affiliation Universitat Politècnica de València. Departamento de Biotecnología - Departament de Biotecnologia es_ES
dc.description.bibliographicCitation Elvira González, L. (2021). Detección y caracterización del virus meridional del tomate (STV) [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/165207 es_ES
dc.description.accrualMethod TESIS es_ES
dc.type.version info:eu-repo/semantics/acceptedVersion es_ES
dc.relation.pasarela TESIS\12741 es_ES


Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)

Mostrar el registro sencillo del ítem