- -

La vivienda flexible (4 de 4)

RiuNet: Repositorio Institucional de la Universidad Politécnica de Valencia

Compartir/Enviar a

Citas

Estadísticas

  • Estadisticas de Uso

La vivienda flexible (4 de 4)

Mostrar el registro sencillo del ítem

Ficheros en el ítem

dc.contributor.advisor Barrera Puigdollers, José Manuel es_ES
dc.contributor.author Herrero Gil, Eila es_ES
dc.date.accessioned 2021-06-03T10:26:03Z
dc.date.available 2021-06-03T10:26:03Z
dc.date.created 2020-11-18
dc.date.issued 2021-06-03 es_ES
dc.identifier.uri http://hdl.handle.net/10251/167276
dc.description.abstract [ES] La flexibilidad en el alojamiento ha discurrido a lo largo de la historia -en mayor medida-de la mano del avance técnico y de la implementación de mecanismos, dispositivos, herrajes, componentes y sistemas productivos específicos. La experimentación de estos componentes se produjo principalmente en otros ámbitos, como el trabajo, la industria, la automoción, los paquebotes que señalaba Le Corbusier en Vers un Architecture, y por tanto se propuso una transferencia tecnológica al alojamiento. Aquella transferencia fue en principio sin alteración posible, por lo que eran los elementos arquitectónicos los que debían adaptarse a ellos. Sin embargo, el aumento del mercado domestico y la evolución de la producción hacia sistemas abiertos, capaces de cierta articulación, modificación, adaptación o incluso, alteración completa para adaptarse al medio donde se implementaba, condujo a un nuevo contexto de experimentación. En este, la industria de la mano de la arquitectura generó multiplicidad de respuestas que son susceptibles de implementar en el hábitat y cambiar su funcionalidad, su presencia, su disposición, articulación entre espacios, relación interior-exterior, etc. Aquel escenario, trajo la expansión de las propuestas de flexibilidad, transformación y alteración que se concentraron alrededor de la Obra abierta , nombre metafórico de la propuesta de Renzo Piano (1971) en relación con el libro de Umberto Eco de 1961 con el mismo nombre. Desde entonces la industriade producción de componentes se ha modificado; ya no se producen patentes concretas, sino sistemas abiertos. Los sistemas abiertos son conceptos de articulación de materia resueltos de múltiples maneras. Por ello la expansión en los setenta de diseñadorescomo Ettore Sottsas.La cerámica emplea fotolitos de todo tipo de mármoles para reproducir el estampado. Y con ello se resuelven suelos, paredes, zonas húmedas, exterior e interior. La cerámica, ya no es aquella cerámica sino un sistema de reproducción por fotolitos sobre una materiasoporte consistente con ciertas propiedades alterables. Lo mismo sucede con la cerrajería, la carpintería, la automoción, la aeronáutica, el mobiliario, etc. Ya no existen limitaciones dimensionales, materiales, de textura ycolor,.., todo es adaptable, por tanto el diseño es solo una idea básica con múltiples particularidades personalizadas. Esta trasferencia tecnológica inicia entonces un giro hacia la completa versatilidad, donde los elementos más coercitivos en la lectura del hábitat, baños aseos, cocinas y almacenamientos, dejen de condicionar o coaccionar la lectura del hogar. Por ello la industria se centra en cuatro factores:•Personalización•Escamoteo u ocultación•Articulación entre elementos coercitivos•Control domótico para su manejo a distancia o control.El objeto principal del trabajo es hacer visible esta evolución al tiempo que se recopilan los elementos aportados másrelevantes de esta Transferencia tecnológica al alojamiento. Esta compilación tiene varios objetivos secundarios: •Tener una lectura de los contextos en los que se centra la trasferencia, dedicada principalmente hoy a componentes menores con capacidad de articular las plantas habitacionales y sus secciones de forma que inciden en el espacio. Y ello cuando sus antecedentes eran lo contrario, el volumen completo, la prefabricación del volumen, o los acabados cerrados y repetibles.•Disponer de una compilación de elementos transferibles actualmente.•Constatar la evolución productiva y la adaptación industrial a los acabados personalizados, que promueven la individualidad. es_ES
dc.description.abstract [EN] Flexibility in housing has evolved throughout history -to a greater extent -thanks to technical progress and the implementation of specific mechanisms, devices, fittings, components and production systems. The experimentation of these components took place mainly in other areas, such as work, industry, the automotive industry, the packets that Le Corbusier pointed out in Vers un Architecture, and therefore a technological transfer to accommodation was proposed. That transfer was in principle without possible alteration, so it was the architectural elements that had to be adapted to them. However, the increase in the domestic market and the evolution of production towards open systems, capable of certain articulation, modification, adaptation or even complete alteration to adapt to the environment where it was implemented, led to a new context of experimentation. In this, the industry, hand in hand with architecture, generated a multiplicity of responses that are capable of being implemented in the habitat and changing its functionality, its presence, its arrangement, articulation between spaces, interior-exterior relationship, etc. That scenario brought the expansion of the proposals for flexibility, transformation and alteration that were concentrated around the Open Work, a metaphorical name for Renzo Piano's (1971) proposal in relation to Umberto Eco's 1961 book with the same name. Since then the component manufacturing industry has changed; There are no longer specific patents, but open systems. Open systems are concepts of articulation of matter solved in multiple ways. Hence the expansion in the seventies of designers such as Ettore Sottsas.Ceramics use photoliths of all kinds of marbles to reproduce the pattern. And with this, floors, walls, wet areas,exterior and interior are solved. Ceramics are no longer ceramics but rather a system of reproduction by photoliths on a consistent support material with certain alterable properties. The same happens with locksmithing, carpentry, automotive, aeronautics,furniture, etc. There are no longer any dimensional, material, texture and color limitations ..., everything is adaptable, therefore the design is just a basic idea with multiple custom features. This technological transfer then begins a shift towards complete versatility, where the most coercive elements in the reading of the habitat, bathrooms, toilets, kitchens and storage, stop conditioning or coercing the reading of the home. That is why the industry focuses on four factors:• Personalization• Sneaking or hiding• Articulation between coercive elements• Home automation control for remote management or control.The main purpose of the work is to make this evolution visible while compiling the most relevant contributed elements of this Technology Transfer to Accommodation. This build has several secondary purposes:• Have a reading of the contexts in which the transference is centered, dedicated today mainly to minor components with the ability to articulate the residential floors and their sections in a way that affects the space. And this when its antecedents were the opposite, the complete volume, the prefabrication of the volume, or the closed and repeatable finishes.• Have a compilation of currently transferable items.• Verify the productive evolution and industrial adaptation to personalized finishes, which promote individuality. es_ES
dc.description.abstract [CA] La flexibilitat en l'allotjament ha discorregut al llarg de la història -en major mesura-de la mà de l'avanç tècnic i de la implementació de mecanismes, dispositius, ferramentes, components i sistemes productius específics. L'experimentació d'aquests components es va produir principalment en altres àmbits, com el treball, la indústria, l'automoció, els paquebots que assenyalava Le Corbusier a Vers 1 Architecture, i per tant es va proposar una transferència tecnològica a l'allotjament. Aquella transferència va ser en principi sense alteració possible, de manera que eren els elements arquitectònics els que havien de adaptar-se a ells. No obstant això, l'augment de l'mercat domèstic i l'evolució de la producció cap a sistemes oberts, capaços de certa articulació, modificació, adaptació o fins i tot, alteració completa per adaptar-se a l'medi on s'implementava, va conduir a un nou context d'experimentació. En aquest, la indústria de la mà de l'arquitectura va generar multiplicitat de respostes que són susceptibles d'implementar en l'hàbitat i canviar la seva funcionalitat, la seva presència, la seva disposició, articulació entre espais, relació interior-exterior, etc. Aquell escenari, va portar l'expansió de les propostes de flexibilitat, transformació i alteració que es van concentrar al voltant de l'Obra oberta, nom metafòric de la proposta de Renzo Piano (1971) en relació amb el llibre d'Umberto Eco de 1961 amb el mateix nom. Des de llavors la indústria de producció de components s'ha modificat; ja no es produeixen patents concretes, sinó sistemes oberts. Els sistemes oberts són conceptes d'articulació de matèria resolts de múltiples maneres. Per això l'expansió en els setanta de dissenyadors com Ettore Sottsas.La ceràmica empra fotolits de tot tipus de marbres per reproduir l'estampat. I amb això es resolen terres, parets, zones humides, exterior i interior. La ceràmica, ja no és aquella ceràmica sinó un sistema de reproducció per fotolits sobre un matèria suport consistent amb certes propietats alterables. El mateix succeeix amb la serralleria,la fusteria, l'automoció, l'aeronàutica, el mobiliari, etc. Ja no hi ha limitacions dimensionals, materials, de textura i color, .., tot és adaptable, per tant el disseny és només una idea bàsica amb múltiples particularitats personalitzades. Aquesta transferència tecnològica comença llavors un gir cap a la completa versatilitat, on els elements més coercitius en la lectura de l'hàbitat, banys lavabos, cuines i emmagatzematges, deixin de condicionar o coaccionar la lectura de la llar. Per això la indústriase centra en quatre factors:• Personalització• escamoteig o ocultació• Articulació entre elements coercitius• Control domòtic per al seu maneig a distància o control.L'objecte principal de la feina és fer visible aquesta evolució a el temps que es recopilen els elements aportats mes rellevants d'aquesta Transferència tecnològica a l'allotjament. Aquest recull té diversos objectius secundaris:• Tenir una lectura dels contextos en què se centra la transferència, dedicada principalment avui a components menors amb capacitat d'articular les plantes habitacionals i les seves seccions de manera que incideixen en l'espai. I això quan els seus antecedents eren el contrari, el volum complet, la prefabricació d'el volum, o els acabats tancats i repetibles.• Disposar d'un recull d'elements transferibles actualment.• Constatar l'evolució productiva i l'adaptació industrial als acabats personalitzats, que promouen la individualitat. es_ES
dc.format.extent 145 es_ES
dc.language Español es_ES
dc.publisher Universitat Politècnica de València es_ES
dc.rights Reserva de todos los derechos es_ES
dc.subject Arquitectura flexible es_ES
dc.subject Avances técnicos es_ES
dc.subject Prefebricación del volúmen es_ES
dc.subject Transferencia tecnológica es_ES
dc.subject Flexible architecture es_ES
dc.subject Technical advances es_ES
dc.subject Volume prefebrication es_ES
dc.subject Technology transfer es_ES
dc.subject.classification PROYECTOS ARQUITECTONICOS es_ES
dc.subject.other Grado en Fundamentos de la Arquitectura-Grau en Fonaments de l'Arquitectura es_ES
dc.title La vivienda flexible (4 de 4) es_ES
dc.type Proyecto/Trabajo fin de carrera/grado es_ES
dc.rights.accessRights Cerrado es_ES
dc.description.bibliographicCitation Herrero Gil, E. (2020). La vivienda flexible (4 de 4). Universitat Politècnica de València. http://hdl.handle.net/10251/167276 es_ES
dc.description.accrualMethod TFGM es_ES
dc.relation.pasarela TFGM\98222 es_ES


Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)

Mostrar el registro sencillo del ítem