Resumen:
|
[EN] Markus Meissen (2014) states that participation expresses the different life projects of multiple social groups, in which a conflicting consensus suggests that they are working towards a common objective [¿], in which ...[+]
[EN] Markus Meissen (2014) states that participation expresses the different life projects of multiple social groups, in which a conflicting consensus suggests that they are working towards a common objective [¿], in which citizens analyze, criticize and transform the space around them. This role of citizenship is vital for the development of the conflict and the subsequent social transformation. Where society has the responsibility of being an active citizenry, whether participatory processes generate communities that possess collective knowledge or not, as it happens today, when often we are mere individuals with the role of user or client waiting for a service.
Julio Alguacil (1998 and 2008), defines the city as ¿the place where the meeting of differences and divergences takes place, of opposing interests, that touch, that mix, that conform, that complement, and thus mutually modify " Where the city is made up of citizens, who knowing their differences are recognized as equal in the right to say, where "the identity of the different is the guarantee of our own identity."
Therefore, after real participatory processes, the community acquires the necessary tools to be able to understand and intervene in its environment and empower itself in the face of its near future. The administration must take the initiative to promote and accompany, giving power to the community through binding processes, granting them validity, legitimacy and ¿representativeness. (La Col, 2020). An example of this are the citizen initiatives of self-managed spaces such as La Tabacalera in Madrid, the BlocOnze de Can Batllo in Barcelona or La Fábrika de Toda la Vida in Los Santos de Maimona, Extremadura.
In this Final Degree Project, we will try to dive into concepts such as collective knowledge, the neutrality of urban planning, the pedagogical network, collective responsibility ... as well as others related to the previous ones such as: transversality, representativeness, involvement, self-construction ... as well as in the methodologies and structures in which the processes of integral participation are carried out. All this will be framed within examples of different collective projects carried out in multiple places.
[-]
[CA] Markus Meissen (2014) afirma que en la participació s'expressen els diferents projectes de vida de múltiples grups socials, en els quals un consens conflictiu suggereix que s'està treballant cap a un objectiu comú ...[+]
[CA] Markus Meissen (2014) afirma que en la participació s'expressen els diferents projectes de vida de múltiples grups socials, en els quals un consens conflictiu suggereix que s'està treballant cap a un objectiu comú [...], en el qual els ciutadans analitzen, critiquen i transformen l'espai que els envolta. Aquest paper de la ciutadania és vital per al desenvolupament de l'conflicte i la posterior transformació social. On la societat té la responsabilitat de ser una ciutadania activa, on els processos participatius generin comunitats posseïdores de coneixement col·lectiu i no, com passa en l'actualitat, en què som mers individus amb el rol d'usuari o de client a l'espera d'un servei.
Julio Alguacil (1998 i 2008), defineix la ciutat com "el lloc on es produeix la trobada de diferències i divergències, dels interessos contraposats, que es toquen, que es mescal, que conformen, que es complementen, i així es modifiquen mútuament ". A la que la ciutat està conformada per ciutadans, que coneixedors de les seves diferències es reconeixen com a iguals en el dret de dir, on "la identitat de l'diferent és la garantia de la nostra pròpia identitat".
Pel que, després de processos participatius reals, la col·lectivitat adquireix les eines necessàries per poder comprendre i intervenir seu entorn i empoderar enfront del seu futur pròxim. En la qual l'administració ha de prendre la iniciativa per promoure i acompanyar, cedint poder a la col·lectivitat mitjançant processos vinculants, atorgant-los validesa, legitimitat i "representativitat". Un exemple d'això són les iniciatives ciutadanes d'espais autogestionats com La Tabacalera a Madrid, el BlocOnze de Can Batlló a Barcelona o La Fabrika de Tota la Vida en Els Sants de Maimona, Extremadura.
En aquest Treball Final de Grau, tractarem d'aprofundir sobre els conceptes com el coneixement col·lectiu, la inneutralidad de l'urbanisme, la xarxa pedagògica, la responsabilitat col·lectiva ... així com altres relacionats amb els anteriors com: transversalitat, representativitat, implicació, autoconstrucció ... així com en les metodologies i estructures en què es realitzen els processos de participació integral. Tot això emmarcat en exemples de diferents projectes col·lectius realitzats en múltiples llocs.
[-]
[ES] Markus Meissen (2014) afirma que en la participación se expresan los diferentes proyectos de vida de múltiples grupos sociales, en los que un consenso conflictivo sugiere que se está trabajando hacia un objetivo común ...[+]
[ES] Markus Meissen (2014) afirma que en la participación se expresan los diferentes proyectos de vida de múltiples grupos sociales, en los que un consenso conflictivo sugiere que se está trabajando hacia un objetivo común [...], en el que los ciudadanos analizan, critican y transforman el espacio que les rodea. Este rol de la ciudadanía es vital para el desarrollo del conflicto y la posterior trasformación social. Donde la sociedad tiene la responsabilidad de ser una ciudadanía activa, donde los procesos participativos generen comunidades poseedoras de conocimiento colectivo y no, como sucede en la actualidad, en la que somos meros individuos con el rol de usuario o de cliente a la espera de un servicio.
Julio Alguacil (1998 y 2008), define la ciudad como “el lugar donde se produce el encuentro de diferencias y divergencias, de los intereses contrapuestos, que se tocan, que se mezcal, que conforman, que se complementan, y así se modifican mutuamente”. En la que la ciudad está conformada por ciudadanos, que conocedores de sus diferencias se reconocen como iguales en el derecho de decir, donde “la identidad del distinto es la garantía de nuestra propia identidad”.
Por lo que, tras procesos participativos reales, la colectividad adquiere las herramientas necesarias para poder comprender e intervenir su entorno y empoderarse frente a su futuro próximo. En la que la administración debe tomar la iniciativa para promover y acompañar, cediendo poder a la colectividad mediante procesos vinculantes, otorgándoles validez, legitimidad y “representatividad”. Un ejemplo de esto son las iniciativas ciudadanas de espacios autogestionados como La Tabacalera en Madrid, el BlocOnze de Can Batllo en Barcelona o La Fábrika de Toda la Vida en Los Santos de Maimona, Extremadura.
En este Trabajo Final de Grado, trataremos de profundizar sobre los conceptos como el conocimiento colectivo, la inneutralidad del urbanismo, la red pedagógica, la responsabilidad colectiva... así como otros relacionados con los anteriores como: trasversalidad, representatividad, implicación, autoconstrucción... así como en las metodologías y estructuras en las que se realizan los procesos de participación integral. Todo ello enmarcado en ejemplos de diferentes proyectos colectivos realizados en múltiples lugares.
[-]
|