Resumen:
|
[ES] En el transcurso de la Primera Guerra Carlista (1833-1840) las tropas carlistas incitan a la revuelta
por todo el territorio nacional con distinta suerte. Más allá del principal frente de combate que
se consolida ...[+]
[ES] En el transcurso de la Primera Guerra Carlista (1833-1840) las tropas carlistas incitan a la revuelta
por todo el territorio nacional con distinta suerte. Más allá del principal frente de combate que
se consolida en el norte, los ejércitos carlistas bajo la dirección del general Cabrera dominan un
territorio que se extiende por las actuales provincias de Castellón, Valencia, Teruel, Cuenca y
Tarragona. Se desarrolla en este territorio un conflicto bélico de características particulares basado
en la estructura de partidas y la movilización de columnas volantes, que, prácticamente hasta 1840,
permite a Cabrera consolidar un dominio capaz de dar seguridad al pretendiente Carlos en su
marcha hacia Madrid, como también oponerse al armisticio de Vergara para resistir hasta el final.
Wilhelm Von Rahden, el que fuera jefe de ingenieros y de los demás cuerpos facultativos del ejército
de Cabrera, denomina este territorio como "el Reino Mágico de Cabrera", un territorio convertido en
una gran fortificación que se transforma en el tiempo, que se expande y contrae, y cuyos recursos
son los propios accidentes del terreno, la arquitectura de toda índole adaptada a las condiciones
defensivas y las obras que se construyen de nueva planta para reforzar el sistema, principalmente
de campaña.
Esta tesis pretende identificar el patrimonio arquitectónico que pudo formar parte de esta trama
defensiva y arrojar luz sobre una etapa de la historia de España diluida en la memoria, especialmente
en lo que atañe a un legado arquitectónico recurrentemente olvidado, invisible, sometido a procesos
de destrucción durante y tras el conflicto, difícilmente documentado ante la escasez de fuentes y la
destrucción de las mismas, y, en muchas ocasiones, confundido con arquitecturas de otros periodos
históricos.
[-]
[CA] Durant la Primera Guerra Carlina (1833-1840) les tropes carlines inciten la revolta per tot el territori
nacional amb diferent sort. Més enllà del principal front de combat que es consolida al nord, els exèrcits ...[+]
[CA] Durant la Primera Guerra Carlina (1833-1840) les tropes carlines inciten la revolta per tot el territori
nacional amb diferent sort. Més enllà del principal front de combat que es consolida al nord, els exèrcits carlins
sota la direcció del general Cabrera dominen un territori que s'estén per les actuals províncies de Castelló,
València, Terol, Conca i Tarragona. Es desenvolupa en aquest territori un conflicte bèl·lic de característiques
particulars basat en l'estructura de partides i la mobilització de columnes volants, que, pràcticament fins a
1840, permet a Cabrera consolidar un domini capaç de donar seguretat al pretendent Carles en la seva marxa
cap a Madrid, com també oposar-se a l'armistici de Vergara per resistir fins al final.
Wilhelm Von Rahden, el que va ser cap d'enginyers i dels altres cossos facultatius de l'exèrcit de Cabrera,
denomina aquest territori com "el Regne Màgic de Cabrera", un territori convertit en una gran fortificació
que es transforma en el temps, que s'expandeix i contrau, i els recursos de la qual són els propis accidents del
terreny, l'arquitectura de tota índole adaptada a les condicions defensives i les obres que es construeixen de
nova planta per reforçar el sistema, principalment de campanya.
Aquesta tesi pretén identificar el patrimoni arquitectònic que va poder formar part d'aquesta trama defensiva
i fer llum sobre una etapa de la història d'Espanya diluïda en la memòria, especialment pel que fa a un llegat
arquitectònic recurrentment oblidat, invisible, sotmès a processos de destrucció durant i després del conflicte,
difícilment documentat davant la manca de fonts i la destrucció de les mateixes, i, en moltes ocasions, confós
amb arquitectures d'altres períodes històrics.
[-]
[EN] During the First Carlist War (1833-1840) the carlist troops incited revolt throughout the national territory
with different fates. Beyond the main combat front that is consolidated in the north, the carlist armies ...[+]
[EN] During the First Carlist War (1833-1840) the carlist troops incited revolt throughout the national territory
with different fates. Beyond the main combat front that is consolidated in the north, the carlist armies under
the leadership of General Cabrera dominate a territory that spread through the current provinces of Castellón,
Valencia, Teruel, Cuenca and Tarragona. A warlike conflict of particular characteristics develops in this
territory, based on the party structure and the mobilization of flying columns, which, practically until 1840,
allowed Cabrera to consolidate a domain capable of giving security to the pretender Charles on his march to
Madrid and also oppose the armistice of Vergara to resist until the end.
Wilhelm Von Rahden, who was chief of engineers and of the other optional corps of the Cabrera army, calls
this territory "the Magic Kingdom of Cabrera", a territory converted into a great fortification that is
transformed over time, which it expands and it contracts, and whose resources are the own accidents of the
terrain, the architecture of all kinds adapted to the defensive conditions and works that are completely new to
reinforce the system, mainly field fortification.
This thesis aims to identify the architectural heritage that could have been part of this defensive plot and it
aims to illuminate a period of the History of Spain diluted in memory, especially regarding an architectural
legacy that is recurrently forgotten, invisible, subjected to processes of destruction during and after the
conflict, hardly documented due to the scarcity of sources and their destruction, and, on many occasions,
confused with architectures from other historical periods.
[-]
|