Proposta d’intervenció dels esgrafiats del claustre de l’antic convent de Sant Dídac a Alfara del Patriarca, com a eina per a l'activació patrimonial del conjunt arquitèctonic del segle XVI

Abstract

[ES] El present Treball Final de Màster recopila l'estudi i la proposta d'intervenció dels esgrafiats del claustre de l'antic convent de Sant Dídac d'Alcalà d'Alfara del Patriarca com a eina per poder dur a terme una posada en valor del monument. Aquest es va fundar a l'any 1595 i va ser un convent dedicat a l'ordre Franciscana. Amb l'arribada de la desamortització, el convent va passar a mans privades per convertir-se en una fàbrica de mistos, fins l'any 2007 quan va ser recuperat per l'Excel·lentíssim Ajuntament d'Alfara del Patriarca. Tot i que s'ha produït una pèrdua del seu valor, els esgrafiats ubicats al claustre, que es troben ocults baix successives capes de pintura sintètica blanca, han perdurat.

La desamortització del convent va marcar un fi i un començament per al monument. Per un lloc es va perdre una part fonamental de la història religiosa que va caracteritzar a aquest, però d'altra banda, començava una nova etapa econòmica al municipi: La fàbrica coneguda com "Fosforera Española", va donar treball a un alt percentatge de la població. Aquests fets fan que, avui en dia, el monument no es valore com a tal, perquè s'ha anant perdent el vincle, tot i que és considerat Bé de Rellevància Local des de l'any 2002. Per aquestes raons, el precedent d'aquest treball és la reactivació patrimonial de l'antic convent de sant Dídac, de manera que la població torne a establir un vincle amb el bé, tenint en compte que la instauració de la Universitat CEU Cardenal Herrera a Alfara del Patriarca, ha propiciat un creixement urbanístic desmesurat, obligant a les noves generacions a buscar habitatges fora del municipi.

En definitiva, el treball plasma l'estudi històric del monument i dels esgrafiats. Recull l'informe d'intervenció i conservació d'aquests per posar de manifest el seu valor, a més de l'estudi etnogràfic, per realitzar una proposta de reactivació patrimonial que pose de nou en valor el convent de sant Dídac.

[EN] The present final work compiles the study and the proposal for intervention of the sgraffito located in the cloister of the San Diego de Alcalá Convent in Alfara del Patriarca, as a tool to carry out an enhancement of the monument. The Convent was founded in 1595 and it was dedicated to the Franciscan order. With the arrival of the ecclesiastical confiscations, the convent passed to private hands, becoming a match factory, until 2007, when finally, the City Council of Alfara del Patriarca was able to recover it. Despite the loss of its value, the sgraffito of the cloister, which are hidden under successive layers of white synthetic paint, have survived.

The ecclesiastical confiscations marked an end and a new beginning for the architectural ensemble. On the one hand, a fundamental part of the religious history that characterized it had been lost, but on the other hand, a new economic era began for the municipality: the match factory known as "Fosforera Española", gave work to a high percentage of the population. These facts mean that today the monument is not valued as such, since the ties have been lost, despite being considered a Cultural Good of Local Relevance since 2002. For these reasons, the precedent of this work is the heritage reactivation of the old convent of San Diego, so that the population re-establishes a tie with the architectural ensemble, considering that the establishment of the CEU Cardenal Herrera University in Alfara del Patriarca, has led to excessive urban growth, forcing new generations to seek housing outside the municipality.

In conclusion, the work reflects the historical study of both the monument and the sgraffito. It includes a conservation and restoration report to highlight its value, as well as the ethnographic study to make a proposal for the reactivation of the heritage that will grant new values to the San Diego Convent.